Mirades al Món
Mirades al món intenta ser un viatge solidari recordant el “ Dia Universal de la infància”, que es celebra tots els anys el 20 de novembre. Un dia dedicat a tots els nens i nenes del món.
Andresito. Baños de Ambato. Equador
Aquest viatge que us proposo requereix obrir els ulls i la finestra de l’ànima. Ha estat ideat per cridar l’atenció sobre la situació dels infants més desfavorits, donar a conèixer els drets de la infància i conscienciar a les persones de la importància de treballar dia a dia pel seu benestar i desenvolupament.
Un viatge global, multi ètnic i de gran diversitat cultural i territorial, observant el món amb els ulls oberts.
No totes les mirades veuen, però de vegades una sola mirada pren tot el sentit de la vida.
Bundi. India
Isla de Taquile. Lago Titicaca. Perú
Un viatge sempre ens brinda l’oportunitat d’observar i aprendre de les diferents cultures i costums.
Crec que els nens transmeten, amb la espontaneïtat del seu rostre i la seva mirada, l’ànima del seu país: la seva història, la seva cultura, les seves costums, les seves mancances.
Resulta emocionant veure com canvien les expressions i les mirades de cada país.
Bhaktapur. Nepal
Aldea de Namibia. Africa
We are the world (1985 ), 50 famosos artistes es van reunir per cantar, amb finalitat benèfica, aquesta exitosa cançó.
AUTOR: PERE SÀNCHEZ
"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has d'arribar-hi, és el teu destí.."
- “Praga y Kafka con alma de muñeca” - sábado, 25 de noviembre de 2023
- Norge. Kirker og Domkirker. - sábado, 23 de septiembre de 2023
- “Trip to Nordkaap”. Norway. - sábado, 24 de junio de 2023
Gracies Pere per recordar-nos les miradas del nens. No hi ha res mes fascinant. Sembla mentida que es puguin apagar per motius solucionables com la fam o la manca d’aigua potable. Si ens mostressin cada dia les seves fotos amb els ulls apagats, no ho podriem soportar i ens preguntariem com ho podem tolerar. Per qué els governs i els mitjans de comunicació no hi posen mes força? No es pitjor que el covid?
Gràcies Cinta de part d’aquests nens per la teva sensibilitat expressada.
Amb cada un d’ells hi vaig pasar una estona i amb algún un mes.
Desitjo visquin i es desenvolupin lo millor possible.
Pere Sánchez.
Preciosa cançó Pere…! Hauriem de seguir units, com tots els cantants, per fer més per els infants que pateixen… Tot i així és fascinant veure com els nens de tot arreu, tot i les dificultats que pateixen segueixent somrient plegats i gaudeixen amb no res… Temes com el maltractament i les morts per manca de lo bàsic no apliquen al meu comentari. En realitat em sembla un gran desvergonyiment que podem viure d’esquenes a això
Cristina, gràcies per sentir les injustícies i en aquest cas les de la infància.
Si et poguessin veure’t i sentir, segur que t’abraçarien amb una riatlla d’agraiment encara més gran.
A mí, així m’ho feien i el cos i l’ànima em bategava acceleradament.
Pere Sánchez
Que fotogèniques que son les mirades de nens!
Gràcies Pere per aquest recull sensible i, gràcies per tornar a recordar el We are the world… feia molt de temps i la veritat és que emociona,
Manel
Manel, gràcies per fer costat al que ens sentim units a aquestes mirades.
La fotogenia de les mirades ens commouen, però acariciar-les i compartir-les amb ells al seu país, és tota una lliçó de vida.
Val la pena viure-ho alguna vegada, aquí a casa nostra o a mils de km de distància.
Sentir-te prop d’ells, t’ ho agraeixen.
Et felicito Pere. Un misatge de denuncia de les injusticies i crida a la solidaritat amb els mes desfavorits i fragils, els nens. Un relat de viatge diferent, que em fa pensar en lo injust que es el nostre model de vida i els nostres governs, paisos rics i paisos pobres…. i res no canvia, sempre igual.
Gràcies Gabi per aquesta solidaritat vers la infància.
Junts hem compartit sentiments de mirades com aquestes. Espero que les continuem recordant i sobre tot, si es presenta l’ocasió, per petita que sigui, colaborar perque els anhels que transmeten puguin esdevenir una realitat.
Pere, sempre has tingut una sensibilitat especial i ara , aquests dies, amb l’ànim trasbalssat, t’expreses amb sentiment i profunditat. Em quedo amb:
“…de vegades una sola mirada pren tot el sentit de la vida”
Gràcies.
Amic Llluis, gràcies per quedar-te amb aquesta frase.
Són mirades que sempre he fet meves, em recorden uns origens molt difícils.
Sempre estic sensibilitzat vers aquests presents.
Una abraçada.