Mirades al Món

Print Friendly, PDF & Email

Mirades al món intenta ser un viatge solidari recordant el “ Dia Universal de la infància”, que es celebra tots els anys el 20 de novembre. Un dia dedicat a tots els nens i nenes del món.

1 1
Mirada neta i innocent
Andresito. Baños de Ambato. Equador

Aquest viatge que us proposo requereix obrir els ulls i la finestra de l’ànima. Ha estat ideat per cridar l’atenció sobre la situació dels infants més desfavorits, donar a conèixer els drets de la infància i conscienciar a les persones de la importància de treballar dia a dia pel seu benestar i desenvolupament.

Un viatge global, multi ètnic i de gran diversitat cultural i territorial, observant el món amb els ulls oberts.

No totes les mirades veuen, però de vegades una sola mirada pren tot el sentit de la vida.

2
Mirada profunda i penetrant
Bundi. India

3
Mirades burletes
Isla de Taquile. Lago Titicaca. Perú

Un viatge sempre ens brinda l’oportunitat d’observar i aprendre de les diferents cultures i costums.

Crec que els nens transmeten, amb la espontaneïtat del seu rostre i la seva mirada, l’ànima del seu país: la seva història, la seva cultura, les seves costums, les seves mancances.

Resulta emocionant veure com canvien les expressions i les mirades de cada país.

4
Mirades curioses i expectants
Bhaktapur. Nepal

Final o tancament
Mirada perduda, pensant potser en el futur i creient en la bellesa dels somnis
Aldea de Namibia. Africa

We are the world (1985 ), 50 famosos artistes es van reunir per cantar, amb finalitat benèfica, aquesta exitosa cançó.

AUTOR: PERE SÀNCHEZ

Pere Sánchez
Últimas entradas de Pere Sánchez (ver todo)

Pere Sánchez

Pere Sánchez. Metge. Apassionat dels viatges, el trekking, la lectura i la música. Gaudint de la vida amb família i amics. "Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has d'arribar-hi, és el teu destí.."

10 comentarios en «Mirades al Món»

  • el sábado, 21 de noviembre de 2020 a las 11:26 am
    Enlace permanente

    Gracies Pere per recordar-nos les miradas del nens. No hi ha res mes fascinant. Sembla mentida que es puguin apagar per motius solucionables com la fam o la manca d’aigua potable. Si ens mostressin cada dia les seves fotos amb els ulls apagats, no ho podriem soportar i ens preguntariem com ho podem tolerar. Per qué els governs i els mitjans de comunicació no hi posen mes força? No es pitjor que el covid?

    Respuesta
    • el lunes, 23 de noviembre de 2020 a las 3:20 pm
      Enlace permanente

      Gràcies Cinta de part d’aquests nens per la teva sensibilitat expressada.
      Amb cada un d’ells hi vaig pasar una estona i amb algún un mes.
      Desitjo visquin i es desenvolupin lo millor possible.
      Pere Sánchez.

      Respuesta
  • el sábado, 21 de noviembre de 2020 a las 12:03 pm
    Enlace permanente

    Preciosa cançó Pere…! Hauriem de seguir units, com tots els cantants, per fer més per els infants que pateixen… Tot i així és fascinant veure com els nens de tot arreu, tot i les dificultats que pateixen segueixent somrient plegats i gaudeixen amb no res… Temes com el maltractament i les morts per manca de lo bàsic no apliquen al meu comentari. En realitat em sembla un gran desvergonyiment que podem viure d’esquenes a això

    Respuesta
    • el lunes, 23 de noviembre de 2020 a las 3:26 pm
      Enlace permanente

      Cristina, gràcies per sentir les injustícies i en aquest cas les de la infància.
      Si et poguessin veure’t i sentir, segur que t’abraçarien amb una riatlla d’agraiment encara més gran.
      A mí, així m’ho feien i el cos i l’ànima em bategava acceleradament.
      Pere Sánchez

      Respuesta
  • el domingo, 22 de noviembre de 2020 a las 11:46 am
    Enlace permanente

    Que fotogèniques que son les mirades de nens!
    Gràcies Pere per aquest recull sensible i, gràcies per tornar a recordar el We are the world… feia molt de temps i la veritat és que emociona,
    Manel

    Respuesta
    • el lunes, 23 de noviembre de 2020 a las 3:35 pm
      Enlace permanente

      Manel, gràcies per fer costat al que ens sentim units a aquestes mirades.
      La fotogenia de les mirades ens commouen, però acariciar-les i compartir-les amb ells al seu país, és tota una lliçó de vida.
      Val la pena viure-ho alguna vegada, aquí a casa nostra o a mils de km de distància.
      Sentir-te prop d’ells, t’ ho agraeixen.

      Respuesta
  • el domingo, 22 de noviembre de 2020 a las 7:14 pm
    Enlace permanente

    Et felicito Pere. Un misatge de denuncia de les injusticies i crida a la solidaritat amb els mes desfavorits i fragils, els nens. Un relat de viatge diferent, que em fa pensar en lo injust que es el nostre model de vida i els nostres governs, paisos rics i paisos pobres…. i res no canvia, sempre igual.

    Respuesta
    • el lunes, 23 de noviembre de 2020 a las 3:40 pm
      Enlace permanente

      Gràcies Gabi per aquesta solidaritat vers la infància.
      Junts hem compartit sentiments de mirades com aquestes. Espero que les continuem recordant i sobre tot, si es presenta l’ocasió, per petita que sigui, colaborar perque els anhels que transmeten puguin esdevenir una realitat.

      Respuesta
  • el jueves, 26 de noviembre de 2020 a las 7:47 pm
    Enlace permanente

    Pere, sempre has tingut una sensibilitat especial i ara , aquests dies, amb l’ànim trasbalssat, t’expreses amb sentiment i profunditat. Em quedo amb:
    “…de vegades una sola mirada pren tot el sentit de la vida”
    Gràcies.

    Respuesta
    • el jueves, 26 de noviembre de 2020 a las 8:39 pm
      Enlace permanente

      Amic Llluis, gràcies per quedar-te amb aquesta frase.
      Són mirades que sempre he fet meves, em recorden uns origens molt difícils.
      Sempre estic sensibilitzat vers aquests presents.
      Una abraçada.

      Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *