L’ONADA

Fa uns dies, l’Elena m’envia com a introducció …

“Escric des de molt abans que fos conscient que ho feia.

De joveneta, no em movia pas una finalitat creativa, sinó expressiva. Una manera de plasmar i verbalitzar neguits, sentiments i vivències.

De gran, se’m va despertar una inquietud més literària i la voluntat d’arribar a més gent.

L’objectiu: emocionar lectors, eriçar-los la pell, fer-los plorar, també somriure, submergir-los en paraules i, per sobre de tot, no deixar-los indiferents.

«L’onada» és això. Una novel·la de ficció. Sentiments a dojo. Amor. Desamor. Infidelitat. Desig. Passió. Conflictes interiors. Pors. Contradiccions humanes. Vulnerabilitat. Superació.

Desitjo que «L’onada» impacti en vosaltres, us atrapi i us remogui per dins.“

L’Onada és el títol del primer llibre que ha escrit i publicat l’Elena Perelló.

No és freqüent recomanar noves edicions en aquesta web.

la meva primera intenció, era presentar aquí el llibre per amistat, però després de la lectura, ho faig sens dubte impactat per la seva qualitat.

És cert que conec l’autora des de fa alguns anys i sabia que coquetejava amb l’escriptura.

Escriure no és fàcil.

Escriure bé és molt difícil.

Escriure perquè et llegeixin els altres és de valents o inconscients.

Per tant, quan algun amic m’ofereix l’oportunitat de conèixer sense pudor el seu món interior, m’assalta una curiositat obscena que fa que no dubti a acompanyar-lo.

El llibre ha estat editat per Voliana, una petita editorial que rep durant l’any centenars de manuscrits dels quals només els quinze millors veuen la llum.

Aquesta dada, per si mateixa ja podria donar una garantia de la qualitat del llibre.

La nostra autora, com tants, podria haver trobat el costat frustrant de set anys de preparació en cursos de narrativa, novel·la i creativitat a llocs tan emblemàtics com l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès o el Laboratori de Lletres.

Podria haver estat una víctima més del rebuig perenne, el silenci com a resposta o el “no interessa”, en la seva travessia pel desert de totes les editorials imaginables i possibles.

És cert que té publicats tres contes que es troben a la revista digital “Catorze”.

La novel·la no us decebrà per diversos motius.

Està molt bé escrita.

És fàcil de llegir, un objectiu francament complex i lloable quan és un escriptor sense experiència.

No sobra cap de les 230 pàgines, un altre mèrit destacable. És un llibre ben podat.

L’argument, sense ser original ni arriscat, t’ho creus.

Dos personatges, música, xarxes socials i una assignatura pendent són els ingredients d’un bon còctel.

Podeu creure’m, és una bona recomanació.

Enhorabona, Elena.