Llaberia: “La porta del cel”

Print Friendly, PDF & Email

Llaberia, poble que li dona nom a la Serra i l´únic dins l´espai protegit, està
situat a 680 m. d´alçada. És el més petit del municipi de Tivissa, a la comarca
de la Ribera d’Ebre, situant-se al vessant occidental de la mateixa Serra en
lluita constant contra els forts vents que intenten conquerir-la.

L´aura màgica que envolta al nucli poblacional de Llaberia, convida el visitant a
reflexionar sobre els seus orígens i el de venir del temps. Conserva intacta la
seva presència del passat: magnífics empedrats a la plaça i als seus únics tres
carrers, l´encantador envelliment estètic de les portes de fusta d´algunes cases,
el renom de la família inscrit sobre ceràmica a la façana,…

02
03
04

05

Població amb forts orígens medievals, conserva l´església romànica de Sant
Joan Baptista,
construïda entre les parets de l´antiga fortalesa durant els
segles XII i XIII, esdevenint un dels monuments romànics més importants dins
de l’àmbit meridional en què es troba.

Fins fa poc es podia visitar el Museu del Bast fundat per Emili Boada. Espai
que ens transportava en el temps a la vida passada de la pagesia en un entorn
feréstec i escarpat, movent-se per camins locals de ferradura amb els burros –
ases o rucs.

06
07

La Serra de Llaberia, àmbit de gran valor natural i paisatgístic del sud de
Catalunya, és una magnífica balconada a “ull d´àliga” del Mediterrani i el Camp
de Tarragona. Forma part de la Serralada Prelitoral Catalana entre les
muntanyes de Tivissa-Vandellòs i les de Prades.

Comparteix tres comarques catalanes, la Ribera d’Ebre, el Priorat i el Baix
Camp, fent de frontera natural entre la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre.

08
09

L´escenografia que s’obre de bat a bat ens mostra autèntics morrots,
contraforts i singulars crestes, que de la mà de cingleres i escarpats barrancs,
ens permet caminar per contrastats senders, els quals en alguns moments es
transformen en espectaculars i excel·lents vistes, gaudint d’un espai de gran
bellesa i silenci.

A la Serra es pot accedir-hi per variats senderons, venint de diferents indrets.
Els més utilitzats rompran de Colldejou, Pratdip i Llaberia.

10

Els múltiples senders o corriols ben senyalitzats amb marques de GR, PR,
locals o fites de pedra, així com amb pals indicadors, ajuden a orientar-se i no
perdre’s entre tanta bellesa natural.

Alguns dels corriols recorren paratges de llegendes molt arrelades a la
població, formant part d’aquest tresor amagat que guarda aquesta Serra poc
alterada per la peuada de l’home contemporani.

11
12

La Miranda amb els seus 917 m. d’alçada és el sostre de la Serra de Llaberia.
Altiva, omnipresent i majestuosa, domina tot el Camp de Tarragona
contemplant un espatarrant horitzó de terra, mar i cel.

Quan bufa el mestral, l’espectacle a les balconades, tant a mar com a
muntanya, arriba al seu màxim clímax.

És un mirador de referència pels senderistes i la població en general, podent
ser admirada des de diferents punts de la geografia tarragonina gràcies a la
seva grandiosa i enlluernadora bola blanca, assenyalant la ubicació d’un dels
radars meteorològics de Catalunya.

13

Visitat el poble de Llaberia, i posteriorment La Miranda, a la que es pot arribar
en un passeig agradable d´uns trenta minuts des de la mateixa població per
una ampla i amable pista, podem continuar el recorregut per un sender ben
trepitjat a la recerca d´un altra fascinant i abismal finestra, La Creu de
Llaberia
, enlairada a 894 m. d´alçada. Aquest cimal obre un horitzó
encantador per poder aguaitar els nombrosos nuclis poblacionals assentats en aquestes comarques, així com l´apoteòsic encadenament de les diferents serralades.

Als peus de la Creu es pot llegir la inscripció: “Beneiu-nos Creu de Llaveria”.
Maig 1981.

Altres màgics morrots que podem aixafar i continuar gaudint de manera
excitant d´aquest extraordinari emplaçament, són: El Cavall Bernat, 834 m.
d´alçada, i Mont-redon amb els seus 859 m.d´altitud.

14
15

Quan la tarda cau, en dies de magnífiques postes de sol, des de diverses
poblacions a l´est i nord-est de la Serra de Llaberia, podem observar
bocabadats el seu “skyline” transformat màgicament en la silueta d´un
“gegant adormit”.

16
18
17
Pere Sánchez
Últimas entradas de Pere Sánchez (ver todo)

Pere Sánchez

Pere Sánchez. Metge. Apassionat dels viatges, el trekking, la lectura i la música. Gaudint de la vida amb família i amics. "Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has d'arribar-hi, és el teu destí.."

2 comentarios en «Llaberia: “La porta del cel”»

  • el sábado, 23 de marzo de 2024 a las 9:06 pm
    Enlace permanente

    Fantàstic indret, Pere!!! Molta il.lusió de poder acostar-nos a aquest en la propera sortida que ens tens preparada…en menys de 3 setmanes!!! Impressiona el gran desnivell pel qual heu ascendit, amb la loli, amb el Lluis…i les meravelloses vistes que teniu al darrera. Em sento tranquila de saber que anirem per senderons més “amables”😂😂😂.
    Una forta abraçada i fins aviat!😘😘

    Respuesta
  • el domingo, 24 de marzo de 2024 a las 1:03 pm
    Enlace permanente

    Dona gust conèixer aquests indrets amb la teva prosa poètica, Pere. Sento el vent.
    Abraçades

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *