L’ESTELA DE LA NAU

CONCURS CERCANT L’ART (abril):
Nom de la figura: Estela de la nau.
Datació: Segle II dC.
Cultura: Romana. 
Encerta’ns: Marián, Pere R i Pere Sánchez.

COMENTARI:

L’estela funerària d’Aulus Caecilius Cubiclarus, també anomenada de la nau, s’exposa al Museu de Tortosa, concretament a l’àmbit romà. És una de les peces més emblemàtiques del nostre museu, i he pensat que us pot agradar conèixer la seva història.

Es va trobar encastada en un mur del castell de la Suda de Tortosa. Aquest fet era bastant habitual, ja que molts elements decoratius o arquitectònics antics eren reutilitzats posteriorment en noves construccions.

L’any 1987 es va extraure del mur, va ser substituïda per una reproducció i l’original es va traslladar a l’antic Museu Municipal, d’on anys més tard va passar a formar part de l’exposició permanent del nou Museu de Tortosa, inaugurat l’any 2012.

L’any 1987 es va extraure del mur, va ser substituïda per una reproducció i l’original es va traslladar a l’antic Museu Municipal, d’on anys més tard va passar a formar part de l’exposició permanent del nou Museu de Tortosa, inaugurat l’any 2012.

L’estela és un gran bloc de pedra sorrenca treballada de 182X63X42cm i ha estat datada al segle II dC . Aquest gran bloc ens mostra a la part superior un frontó triangular de motllura triple, amb una roseta central. Damunt del frontó hi ha motius vegetals. A sota podem veure la representació d’una nau amb una gran vela. A la part inferior destaca una inscripció de deu línies emmarcada amb una triple motllura i decorada amb fulles d’heura, símbol d’eternitat.

Les inscripcions són una de les principals fonts d’informació per conèixer diferents aspectes de la cultura romana i, en aquest cas, ens acosta a dos d’aquests aspectes: la religió i el que va ser un dels principals pilars de la seva estructura social, l’esclavatge.

Què  hi diu?

Als déus Manes. D’Aulus Caecilius Cubiclarus, mort mentre era de viatge. Pòrcia Eufròsine li posà al marit òptim.

Per analitzar la inscripció necessitem saber que els noms dels romans estaven formats per tres parts:  praenomen, nomen i cognomen. Aquest costum era només per als homes lliures, mentre que les dones només tenien nomen i cognomen, i als esclaus se’ls acostumava a posar el nom de l’ocupació que tenien a la casa on pertanyien.

Quan un esclau era alliberat, adoptava el praenomen i el nomen de l’amo i el seu nom passava a ser el seu cognomen.

Cubiclarus, que vol dir ajudant de cambra, devia ser un llibert (esclau alliberat) que va adoptar del seu antic amo el  praenomen (Aulus) i el nomen (Caecilius),  convertint el seu nom d’esclau Cubiclarus en cognomen. D’aquesta manera va passar a dir-se Aulus Caecilius Cubiclarus.

Eufròsine és un nom grec que significa goig o plaer i corresponia a la deessa Alegria, una de les Tres Gràcies. Era també un nom escaient per una esclava, que en aquest cas va ser alliberada per algú de la família Pòrcia,  de qui va prendre solament el nomen, ja que, com hem dit, les dones no tenien praenomen. D’aquesta manera va passar a dir-se Pòrcia Eufròsine.

Tant la família Pòrcia com la Caecilia estan documentades a Dertosa (nom romà de la Tortosa actual) en altres inscripcions. Per tant, podem afirmar que els dos noms de la inscripció corresponen a dos antics esclaus alliberats per aquestes dues famílies.  

De tot això, podem deduir que al segle II dC, a la ciutat romana de Dertosa, van viure dos lliberts que van fer fortuna. És probable que el marit marxes de la ciutat en una nau similar a la representada en aquesta estela, però no podem saber si morí durant el trajecte o en la destinació del viatge. Tampoc podem determinar quin era el seu paper a bord. Podia haver estat el propietari, el capità, un comerciant o un viatger. El que tenim clar és que no era un simple mariner, ja que la seva vídua tenia prou diners per dedicar-li una de les esteles més boniques d’Occident.

La inscripció també estava dedicada als déus Manes.

Qui eren aquests déus?

En origen, les divinitats romanes eren forces de la naturalesa, sense representacions humanes, però, a poc a poc, els romans van incorporar al seu panteó déus dels territoris conquerits, sobretot dels grecs. També tenien divinitats domèstiques a qui s’implorava la protecció des de la mateixa família, on el pare feia de sacerdot i oferia pregàries i ofrenes d’aliments a les divinitats domèstiques: els Lares (déus de la llar) els Penates (déus del rebost) i els Manes dels avantpassats. Aquests últims són els déus a qui Eufròsine va implorar acollir al seu marit.

De la nau podem dir, per la seva forma arrodonida i simètrica, que es tracta d’una corbita, un tipus de vaixell utilitzat pel transport mercant. Al mig es distingeix l’arbre mestre, aguantat dret per un cap lligat a la proa i que sosté una gran vela quadrada desplegada; també a proa hi ha un arbre més petit i inclinat, que s’emprava per canviar de direcció i per navegar amb vent de través; a popa hi ha representat el sistema de govern del vaixell, amb dos timons laterals, un a babord i l’altre a estribord. És un vaixell de port mitjà, freqüent a la Mediterrània a la segona meitat de segle II dC i a la primera del III. Segurament, la representació en una estela funerària al·ludia a la probable activitat marinera o comercial del difunt i, alhora, al viatge al més enllà.

Com podeu veure, tots els objectes del passat ens parlen i a través d’ells podem anar construint la història.

Per acabar, m’agradaria convidar-vos a visitar el meu estimat Museu de Tortosa.  En ell podreu contemplar, no solament aquesta magnífica estela, sinó també tot un conjunt d’interessants peces que ens ajuden a entendre la prehistòria i la història de la ciutat i del seu territori des dels orígens fins a l’actualitat.