L’ART, LA MALALTIA I LA MORT (VII): “La Lliçó d’Anatomia del Dr. Nicolaes Tulp”. Rembrandt Harmenszoon.

Avui us proposo un quadre que té una especial  significació en el context del meu particular interès artístic. Així, la Lliçó d’Anatomia del Dr. Nicolaes Tulp, penso que incorpora característiques particulars que transcendeixen l’estricta visió artística d’una pintura i que, tant de bo, us pugui aproximar i compartir. Comencem per dir que es tracta d’un Oli sobre llenç de 169 cm x : 216 cm i que es conserva al Mauritshuis de La Haya.

Notes de context

Per abastar la lectura d’aquest quadre és necessari que situem el seu context.

Ens hem d’imaginar el segle XVII i les seves particularitats respecte a l’imperi espanyol. Així, aquell període fundacional d’Europa s’escrivia a partir de l’aparició i esclat del nou model polític: la monarquia absoluta. En el context d’aquell nou model polític, i cercant velles hegemonies, arrencarà una terrible confrontació entre les ànimes religioses que dominen aquells territoris.

Reforma i Contrareforma. Catòlics i Protestants, estaran implicats en la coneguda Guerra dels trenta Anys i conformaran el substrat que animi, a més de la intolerància i la crueltat d’aquell temps, la geografia europea que avui coneixem. Espanya en serà un dels protagonistes.

En aquell context, les Províncies Unides (actuals Països Baixos) i territori de l’Imperi Habsburg espanyol, acabaran sent independents i, alhora, fortalesa del protestantisme més rigorós.

Des del punt de vista més artístic, pensem que el segle XVII inaugurarà el període barroc, i és en aquest període artístic on es manifestaran clares diferències en l’expressió pictòrica d’ambdós mons. Així, la pintura més vinculada a territoris catòlics es farà més sumptuosament religiosa, en tant que l’expressada en altres indrets, com per exemple el flamenc, es manifestarà més procliu al protagonisme de l’home, i la seva intimitat, com a fidel reflex de les tendències humanistes imperants.

El clarobscur no és un invent de Rembrandt, però serà ell, i en menor mesura Vermeer, qui posin de manifest la potència narrativa d’aquest recurs. Així, l’enfosquiment de l’entorn d’allò, a qui vols donar protagonisme, pren clara tendència en una pintura que, entre altres coses,  pretén teatralitzar i incorporar dramatisme a les seves escenes.

Finalment, dir que, el segle XVII inaugura una època de clara cerca de respostes en la naturalesa i en la ciència. Així, tot i que l’escolàstica feia temps que buscava l’harmonia entre raó i fe, serà el segle XVII el que insisteixi en la comprensió de la naturalesa humana com a creació divina, no important la divulgació de nous coneixements, perquè qualsevol d’aquests, serà per la Gràcia de Déu.

La Lliçò d’Anatomia del Dr. Nicolaes Tulp

Rembrandt, quan rep l’encàrrec del gremi de cirurgians,  és un pintor jove, de 26 anys, però tot i la seva joventut, ja planteja els criteris tècnics que el faran famós i reconegut: el clarobscur i una especial habilitat publicitària, pels retrats.

La Lliçó d’Anatomia de Rembrandt és un quadre on a primera vista observem a  un grup d’estudiants atenent les explicacions del professor d’anatomia mentre  dissecciona l’avantbraç d’un cadàver. El cadàver està situat al damunt d’una taula de dissecció, probablement de fusta i queda limitat per la disposició d’un gran llibre, probablement d’Anatomia, i que suposadament confirmarà les observacions del professor.

Rembrandt 2
La Lliçò d’Anatomia del Dr. Nicolaes Tulp. Rembrandt

En primer lloc, cal assenyalar que la pintura queda dominada pel plantejament de clarobscurs que hem anat assenyalant anteriorment. Així, tres són els focus lumínics de l’obra: el primer d’ells il·lumina un grup de persones disposades en triangle, un dels quals, el situat en un vèrtex d’aquesta geometria, utilitza un ampli barret com a element diferencial sobre la resta, el Dr. Tulp. El segon focus atorgaria protagonisme a un cadàver situat en la part central i inferior de la pintura. Finalment, de forma més secundària i menys intensa, observem un focus lumínic sobre un gran llibre obert  als peus del cadàver i que tanca la composició.

L’enfosquiment dels vestits de les diferents figures del quadre, així com la subtil tenebra amb la qual Rembrandt insinua la sala de dissecció on transcorre l’escena, promou i augmenta la sensació de curiositat i descobriment en les expressions dels alumnes En paral·lel, contrasta  la solvència i serenitat de Tulp fent costat al dramatisme que genera la lividesa del cadàver disseccionat.

Anant una mica més enllà, podrem observar alguns detalls afegits. El primer d’ells consistiria en el vestit dels metges, i té a veure amb la generació de l’efecte clarobscur. Així, cal fixar-se en la utilització de l’escarolat (Gorguera o enlairament del coll de la camisa. Lechuguilla en castellà). Es tractaria d’un escarolat blanc immaculat i lluminós, que atorgarà nitidesa i contrast a les expressions dels protagonistes.

Un segon element a identificar seria la claredat i precisió amb la qual Rembrandt aïlla el múscul de l’extensor comú dels dits. Sens dubte un prodigi de dibuix, que es prolonga quan observem la continuïtat muscular amb la fàscia sobre els tendons comuns, la del tendó del cinquè dit i, finalment, la del polze.

Altra dels focus interpretatius és el cadàver, ja que Rembrandt, no tan sols deixa veure la seva lividesa, sinó el rigor mortis que tradueix la contracció del quàdriceps dret de la figura i que identifica, presumiblement, una mort recent.

Continuant amb els detalls, us convoco a identificar el gran llibre que se situa als peus del cadàver i que tothom associa al tractat d’Anatomia de Vesalio. No se us escapi que Vesalio, metge flamenc del segle XVI, era la gran referència en els coneixements de la època. Es tracta, per tant, d’una conjectura bastant plausible.

Finalment, convocar-vos a l’observació d’un dels metges situats en el lateral d’aquell “triangle” que significàvem. Veureu que disposa entre les seves mans un paper que, a parer meu, tradueix bastant clarament una de les intencions publicitàries de la pintura i alhora permet alguna consideració complementària.

Rembrandt i els efectes publicitaris.

Tot demanant disculpes per l’extensió d’aquesta col·laboració, no voldria oblidar de fer uns comentaris vinculats a la pretensió darrera del quadre que avui ens visita.

El quadre de Rembrandt és un encàrrec del gremi de cirurgians i, òbviament, pretén traslladar alguns missatges, alguns, més explícits que altres.

En primer lloc, cal assenyalar que la pintura no escenifica una autòpsia, sinó una classe de dissecció anatòmica. Una classe que, acompanyada per un text acadèmic clàssic, vol donar a entendre que estem al davant d’un acte formatiu i de millora dels coneixements d’un grup de professionals.

Val a dir que, juntament amb el professor, el grup de professionals alumnes i assistents a la classe estan perfectament identificats, doncs, els seus noms i cognoms s’han pogut llegir en aquell paper que aguantava una de les figures de la composició pictòrica. No hi ha cap secret. Els metges que adquirien coneixements i es presentaven públicament volia ser un dels missatges centrals del quadre.

El segon missatge ens el trasllada el cadàver. La recerca de la informació vinculada al quadre ens permet conèixer pulcrament la identificació d’aquell cos. Es tractava d’Aris Kindt, un lladre condemnat a la forca en el context d’aquella societat puritana i observadora dels preceptes bíblics vinculats a l’antic testament.

Al meu entendre era molt rellevant que es veiessin les conseqüències de la transgressió moral. Calia fer un ús públic del càstig i era prou important el fàcil reconeixement de la identitat del lladregot. Guaiteu que a aquesta intenció, no és aliena la disposició del cadàver, així, la transmissió del missatge s’aconsegueix i li atorga rotunditat quan el “missatge” se situa amb el cap lleugerament inclinat al davant i perfectament alineat amb la perspectiva i ulls de l’espectador. Si voleu tenir algun altre prova que aquesta disposició artística és substantiva quan l’encàrrec pretén aquesta utilització, aquí en teniu dos exemples mundialment coneguts en el mon de la comunicació.

Mantegna 2
Lamentación sobre Cristo muerto. Andrea Mantegna.
Che Guevara 2
Foto del cadáver del Che Guevara. Vallegrande. Bolivia.

Manel Serrano
Últimas entradas de Manel Serrano (ver todo)

Manel Serrano

Metge i empresari. Quasi jubilat. És un amant de la conversa, l'art, la literatura i la història. Mitòman i hedonista clàssic, embogeix per París, el bon menjar i el bon beure.

9 comentarios en «L’ART, LA MALALTIA I LA MORT (VII): “La Lliçó d’Anatomia del Dr. Nicolaes Tulp”. Rembrandt Harmenszoon.»

  • el sábado, 4 de diciembre de 2021 a las 12:30 pm
    Enlace permanente

    Exquisit i original comentari, Manel, que va mes enllà dels mèrits pictòrics de Rembrandt. La introducció, molt esclaridora, ens explica meravellosament les raons històrics que marquen la cultura de l’època. Sembla mentida com la lluita pel poder i la riquesa s’ha disfressat de religió, un atribut espiritual, al llarg del segles i ha estat la causa de tantes guerres i tant de dol.
    La descripció del quadre, amb aquest llenguatge teu tan encisador, ens fa veure detalls que ens passarien desapercebuts i remarquen el geni de Rembrandt.
    Moltes gracies. Una abraçada.

    Respuesta
  • el sábado, 4 de diciembre de 2021 a las 8:02 pm
    Enlace permanente

    Después de una riquísima introducción nos ayudas a mirar con otros ojos un cuadro sobre el que hemos pasado mil veces la vista.
    Desde mi punto de vista tiene un valor muy estimulante ese juego entre lo objetivo y subjetivo dónde aprendo un montón.
    Me ha recordado lo mucho que disfruté con tus observaciones en Palencia y Palma.
    Muchísimas gracias, amigo

    Respuesta
  • el domingo, 5 de diciembre de 2021 a las 12:08 pm
    Enlace permanente

    He pasado un rato muy placentero Manel, siguiendo con detalle todas tus observaciones y descubriendo el montón de detalles que normalmente nos pasan desapercibidos cuando miramos un cuadro solo para tener la percepción general.
    También, como ya se ha apuntado en otros comentarios, muy interesante el contexto histórico y artístico de la época, que naturalmente incide en el autor y el cuadro y que hace que aún se entiendan más y mejor todos los detalles que nos haces ver.
    Te felicito.
    Un fuerte abrazo

    Respuesta
  • el domingo, 5 de diciembre de 2021 a las 7:25 pm
    Enlace permanente

    Manel, la descripció d’aquest quadre ha estat realment interessant
    Quantes coses a veure quan t’ho expliquen tan bé i afegit a un context històric que ho fa entendre millor.
    Moltes gràcies

    Respuesta
  • el lunes, 6 de diciembre de 2021 a las 11:35 am
    Enlace permanente

    Un pintor i un cuadre que estan emmarcats, de manera merescuda, amb lletres d’or a l’història.
    Una presentació i una descripció molt acurada i il.lustrant.
    Voldria remarcar, no obstant, dos curiositats respecte al cuadre.
    Una és l’apreciació ràpida i evident respecte al braç esquerra diseccionat. Podem observar que és més llarg que el dret i per lo tant podria haver estar pintat utilitzant un altre model.
    La segona observació és la manca d’instrumental de dissecció no reflectit a l’obra. Aquesta curiositat respond, possiblement, a que en aquella època, les personalitats tant importants com el Dr Tulb, no s’implicaven en la preparació i dissecció i, segurament deixàvem per altres aquesta tasca.
    Una obra magnífica.
    Gràcies Manel.

    Respuesta
  • el miércoles, 8 de diciembre de 2021 a las 2:07 pm
    Enlace permanente

    Estupenda tu disertación, Manel, y también muy de agradecer las aportaciones de Pedro.
    He podido ver con otros ojos un cuadro que ya conocía y que, tanto por el autor como por la temática, es uno de mis favoritos. La forma de tratar una escena que podría parecer desagradable para muchos y la elegancia con que nos acerca a ella, siempre ha supuesto para mí un valor añadido.

    Respuesta
  • el domingo, 12 de diciembre de 2021 a las 6:38 pm
    Enlace permanente

    Benvolgudes i benvolguts, moltes gràcies pels vostres afectuosos comentaris. Se us nota molt la condició de fans i “supporters”.
    En qualsevol cas, val a dir que que m’ho passo molt be intentant posar una mica de narrativa en la descripció d’aquestes pintures. En definitiva, a més d’aprendre coses al voltant d’una pintura si li puc afegir una mica de la meva humil condició d’espectador, i finalment, una mica d’embolcall literari, bingo!
    Una abraçada per tots.

    Respuesta
  • el domingo, 12 de diciembre de 2021 a las 10:08 pm
    Enlace permanente

    Manel, vaig tard, però no vull deixar d’expressar-te la meva felicitació i agraïment per permetre’ns veure amb ulls nous un quadre com aquest de Rembrandt, històric i conegut pels del gremi, però que no havíem pogut gaudir tan a fons com ara. Molt amè i interessant. Gràcies.
    Una abraçada.

    Respuesta
  • el lunes, 13 de diciembre de 2021 a las 2:41 pm
    Enlace permanente

    Gràcies Pere, ets un encant d’amic
    Abraçades

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *