LA QUINTA COLUMNA

Print Friendly, PDF & Email

El general Mola, aquest sí, sediciós revoltat contra la república espanyola a 1936, va ser preguntat per uns periodistes respecte a quina de les quatre columnes prendria el preciós premi de fer caure Madrid. Mola, potser per no irritar a la resta del contuberni, va respondre: “serà la quinta columna quien tome Madrid”. Amb aquesta resposta, el militar facciós al·ludia a l’exèrcit de persones que, des de dins, van col·laborar en la generació d’informació decisiva per la victòria militar de Franco i els seus col·legues.

La quinta columna no va aturar les seves funcions el dia que va capitular la República, sinó que, sinistrament, va continuar estenent les seves activitats assenyalant aquells ciutadans que, d’una forma o altra, es van significar durant el govern legítim anterior. Aquesta és la trista memòria d’aquell nombrós grup de gent que es va creure convocada a salvar la pàtria de separatistes, comunistes i mesons.

Tornaré a la quinta columna, però deixeu-me, encara que sigui per un moment, al·ludir a Juan José Linz, sociòleg espanyol establert durant molts anys a Nova York, mort a 2013, i probablement el més gran coneixedor dels conceptes: autoritarisme i totalitarisme en la història del pensament polític. Linz, deia que, els dos grans enemics de la democràcia en la primera meitat de segle XX van ser el feixisme-nazisme i el comunisme, és a dir, aquelles dues ideologies totalitàries que posterguen l’exercici de la llibertat a la suposada consecució d’un grau de “maduresa” social que així ho permeti.

Linz al·ludia a la utilització dels vehicles naturals de la democràcia per parlar de la infiltració d’aquelles ideologies en el cor mateix  de la societat democràtica. Quina raó tenia! Jo. Si m’ho permeteu, utilitzo una mica aquesta idea per parlar-vos (ho vinc fent amb una certa insistència) del que jo entenc que és la moderna subversió dels principis de la democràcia lliberal i de la declaració dels drets de l’home.

La caiguda de l’ancien régime i l’aparició de l’estat modern coincideix amb el final del segle XVIII i l’adveniment del XIX. Serà en aquell moment històric quan aparegui el canvi fonamental en la concepció  i reconeixement del poder: el poder ja no rau en la decisió divina i el seu assenyalament a favor d’un determinat senyor o senyora, sinó en el ciutadà, sobirà absolut de la història que haurà de venir.

Des d’aquell moment, el destí pretenia quedar escrit per tots aquells que visquessin en territoris que abracessin, a la democràcia i a la declaració de drets de l’home, com a instruments per decidir la voluntat ciutadana.

L’estat modern no ho inventa tot. L’estat modern hereva de l’Antic Règim dos pilars que havien de procurar la seva fortalesa i manteniment: es tractava d’uns buròcrates especialitzats en el coneixement jurídic, els jutges, i uns buròcrates especialitzats en la utilització de la coerció a fi de defensar, en cas de necessitat,  la sobirania del poble, l’exèrcit i la policia. No cal dir que s’entenia que aquests buròcrates exercirien la seva funció en qualsevol circumstància si aquesta s’hagués manifestat d’acord amb els principis fundacionals democràtics.

La democràcia té molts enemics i la declaració de drets de l’home sembla quedar molt oblidada pel pas d’un temps on no s’ha cuidat prou la seva memòria. El cas és que, no tan sols règims autoritaris i totalitaris continuen sent amenaces creixents per la democràcia, hem parlat en aquesta tribuna de la influència dels mitjans econòmics i els mitjans de comunicació en un procés de desestabilització interna creixent, però avui, per cloure aquest serial, ho fem al·ludint a una quinta columna formada, en bona part,  per partits polítics que “juguen” a les regles democràtiques però que són clarament hostils als seus principis fundacionals, i, vaig més enllà, també per aquells que haurien de ser servidors públics neutrals, independents i al servei de la sobirania ciutadana, però que sovint són aprofitadors sense escrúpols d’un paper d’antic privilegi i constituent del seu únic interès.

Aquest enorme moviment tectònic que afecta a la concepció moderna del poder ja fa temps que camina. El que va passar a Brasil o als Estats Units no va ser una broma, el que passa a Polònia o Hongria no és gratuït, i va venint, i va venint, per qui ho vulgui veure, va venint…  ho tenim al damunt.

Manel Serrano
Últimas entradas de Manel Serrano (ver todo)

Manel Serrano

Metge i empresari. Quasi jubilat. És un amant de la conversa, l'art, la literatura i la història. Mitòman i hedonista clàssic, embogeix per París, el bon menjar i el bon beure.

3 comentarios en «LA QUINTA COLUMNA»

  • el domingo, 25 de febrero de 2024 a las 9:25 pm
    Enlace permanente

    Una magnifica síntesi dels fets històrics que s’han anat succeint fins a arribar a la situació actual. Esgarrifosa perspectiva. Esperem que es pugui reaccionar a temps.
    Gràcies Manel. Abraçades.

    Respuesta
  • el jueves, 7 de marzo de 2024 a las 5:20 pm
    Enlace permanente

    Manel, sempre amb editorials que desperten el debat.
    Ja saps, birres amb amics per debatre!
    Et continuem llegint.
    😘🥂

    Respuesta
  • el sábado, 9 de marzo de 2024 a las 12:33 pm
    Enlace permanente

    Manel, tristament, estic completament d’acord amb tot el que, d’una forma tan encertada, plantegés.
    Malauradament, crec que la història dels humans sobre la terra és, t’ho miris com t’ho miris, un infern empedrat de bones intensions (els drets humans, la democràcia una mica més plena…).
    En aquest moment, segons dades disponibles, hi ha més de 20 guerres actives al món, encara que l’atenció internacional quasi no les contempli.
    Més de 1.000 milions de persones patint l’horror a més de 30 països!
    I he pogut escoltar i llegir a alguns analistes polítics que parlen d’una possible, imminent guerra a gran escala a Europa… el segle passat ja en vàrem tindre dos.
    L’estupidesa i la cobdícia de l’ésser humà no té límits.
    De fet, no crec que mai els hi puguem parar els peus a cap de les dues, però és important ser conscients de les autèntiques realitats de fons. Gràcies per fer-nos-hi pensar.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *