La Dama d’Eivissa

CONCURS CERCANT L’ART (febrer):
Nom de la figura: La Dama d’Eivissa.
Datació: Segles III-IV aC. 
Cultura: Púnica. 
Encerta’ns: Gabi, Maite, Mª José, Pepe i Pere Sánchez.

COMENTARI:

La Cinta m’ha demanat que parli de la Dama d’Eivissa, i com els desitjos de la meva estimada amiga  són ordres per mi, m’he posat ràpidament a buscar informació sobre el tema amb el recolzament del Pep que és el meu arqueòleg de capçalera.

Primer, crec que és interessant fer una breu descripció de la peça per remarcar els detalls més significatius.

La figureta és de terracota i té una altura de 47cm. De fabricació tosca i una mica desproporcionada, el cap és més gran en relació al cos, però tot i així li trobes un cert encant. Si l’observem en detall veurem que va vestida amb una complicada túnica, que li arriba a la mitat de les cames, decorada amb motius vegetals i un cap de gorgona a la part baixa. Les sandàlies també estan decorades amb motius vegetals. Al cap porta una diadema en forma de casquet. S’adorna amb dos collars al coll i un sobre el pit. Els braços estan avançats amb les mans tancades, es creu que en actitud d’oració. El cos es va fer a motlle i els braços es van afegir després. A la part posterior té un forat que permet aguantar-la en posició vertical.

Es va trobar a la necròpolis situada al Puig des Molins a Eivissa. S’ha datat, per criteris estilístics, entre els segles IV i III a. C. Les excavacions d’aquesta necròpolis han posat de manifest dues fases  d’ocupació: la primera fase és la dels colonitzadors fenicis (segles VII-VI a. C.) i la segona fase és la púnica, a partir del segle VI a. C. que és quan Ebussu (aquest és el nom de la ciutat d’Eivissa a l’antiguitat) està vinculada a Cartago. 

Actualment la podem veure exposada al Museo Arqueológico Nacional a Madrid però buscant informació, he descobert un catàleg del Museu Arqueològic de Barcelona de l’any 1955 on es pot veure que la figureta formava part de la col·lecció d’aquest Museu i estava exposada a la vitrina 3 de la sala XIV que estava dedicada a la cultura púnica amb materials d’Eivissa i de Cadis. Per què ara està exposada al Museo Arquelógico Nacional i des de quan? de moment no ho sé, però es podria esbrinar.

Aquesta figureta a més de ser una peça artística també és un objecte arqueològic que ens dona informació però, sobretot, ens fa plantejar moltes preguntes. He investigat una mica per resoldre algunes d’aquestes preguntes i poder respondre-les de forma breu.

A qui representava?

Es creu que representava a la deessa púnica Tanit que és la que acompanya als difunts a l’altra vida i també és la deessa de la fecunditat i la renaixença. Aquesta identificació  es fa per l’ornamentació vegetal de la figureta, per la seva vestimenta i pel cap de gorgona, però també s’ha pensat que podia ser la representació de la mateixa difunta transformada en divinitat.

Qui la va fabricar?

Segurament havia estat produïda en un taller local que tenia fortes influències gregues.

Per què hi ha representada una gorgona al seu vestit?

Segons la mitologia grega les gorgones eren tres germanes, Esteno, Euríale i Medusa, de les tres l’única mortal era Medusa. Tenien un aspecte espantós, amb serps per cabells, els ulls molt oberts, la boca gran amb la llengua penjant entre les dents, ales i garres. Es deia que la seva mirada petrificava. La seva mítica existència està vinculada a l’heroi Perseo que amb l’ajuda d’Atenea va tallar el cap de Medusa, l’única mortal, la va guardar a la seva bossa i utilitzava la seva mirada petrificant per vèncer als seus enemics.

Les gorgones van ser molt representades en l’art grec, etrusc i romà. L’art antic les representa amb els seus atributs monstruosos però a partir del segle V a. C. es canvia la iconografia i apareix un tipus de gorgona més agradable. Aquest tipus és el que veiem en la figureta. Presenta solament un nus de serp a la barbeta i dues ales al cap.

Aquests  éssers monstruosos se´ls relaciona amb el món infernal, amb el més enllà o amb paradisos terrenals on anaven els herois privilegiats per gaudir d’una existència feliç. També les identifiquen fent les funcions de Caronte que és el que ajuda als morts a traspassar a l’altra vida. És per aquest motiu que les representacions de caps de gorgones són freqüents en l’art funerari. Això explica que aquesta escultura, trobada en una necròpolis, tingui un cap de gorgona  i el perquè hem afirmat que té influència grega.

Qui eren els fenicis?

Els fenicis eren un poble semita originari de la costa siriopalestina que, buscant llocs on comerciar i obtenir matèries primeres, van prendre el control de la ruta marítima entre el Mediterrani i l’oceà Atlàntic fundant nombroses colònies. Al segle VII a. C es van establir a Eivissa, ja que aquest era un emplaçament ideal per la seva situació geoestratègica com a escala natural de les rutes marítimes al Mediterrani occidental. Per les comunitats d’occident , la colonització fenícia significa l’arribada de l’escriptura, del vidre, del treball dels metalls, de nous patrons artístics i, en definitiva, d’una nova visió del món.

Qui eren els cartaginesos?

Els cartaginesos, també anomenats púnics per altres pobles, provenien de Cartago, ciutat del nord d’Àfrica situada a l’actual Tuníssia. Va ser fundada pels fenicis de la ciutat de Tir al segle XI a. C.

Eclipsats els fenicis a causa de les guerres contra els assiris, són els grecs (entre el VII i VI a. C.)  i després els cartaginesos (a partir del VI a. C. )  els que agafen el relleu en el control comercial del Mediterrani occidental. L’arribada de la població cartaginesa a l’illa d’Eivissa fa que aquesta participi d’un gran impuls econòmic. Una de les activitats econòmiques que podem destacar és la producció de terrissa. La ciutat tenia tallers on si fabricaven àmfores que servien per exportar productes agrícoles, ceràmica de cuina, vaixelles i escultures amb decoracions d’influència grega.

Per no fer-me pesada, acabo l’explicació en el moment històric al que cronològicament correspon la Dama d’Eivissa.

Cinta, la tria d’aquesta peça, com totes les que esculls, ha estat molt adient, ja que una anàlisi detinguda la vincula a fets històrics de gran transcendència en la seva època.

Moltes gràcies amiga