LA BAIXA MENSTRUAL

M’ajudeu una mica?

Confesso que tinc sensacions ambivalents quan intento reflexionar respecte a la idoneïtat de la nova prestació per Baixa Menstrual. No sabeu com m’agradaria que m’ajudéssiu a esvair la confusió que encara tinc.

Anem a pams:

El govern ha aprovat una nova llei reguladora de l’avortament on, a més de qüestions relacionades amb la interrupció de l’embaràs i l’augment del permís de maternitat (la setmana prèvia al part), s’ha inserit el reconeixement d’una nova prestació que s’ha conegut com a Baixa Menstrual. El permís menstrual reconeixeria l’absència retribuïda dels tres dies primes de la menstruació si, aquesta, fos incompatible amb el treball.

Des del punt de vista de la coherència política i partidista, res nou sota el sol. Un partit d’esquerres proposa avançaments en drets quan li toca governar i un partit de dretes expressa reticències durant el tràmit de debat social i parlamentari. Probablement, quan el partit de dretes governi, el dret s’haurà consolidat i poques modificacions, en sentit contrari, acabarà expressant.

Òbviament, el que acabo d’escriure no deixa de ser una certa simplificació. En aquest cas, perquè no tots els partits d’esquerres expressen la mateixa opinió i, el que és més important als efectes d’aquesta editorial, grapats de persones individuals que fins i tot podrien considerar-se progressistes, per exemple el que escriu, no tenen les coses massa clares i expressen molts dubtes al respecte.

A veure, arrenco dient que la dismenorrea (dolor menstrual) és una causa de patiment i dolor per moltes dones. El dolor menstrual s’expressa normalment amb una intensitat que aniria des d’un grau lleu-moderat de dolor, a dolor intens, o molt intens. La durada d’aquest quadre dolorós variarà entre unes poques hores i fins a tres o quatre dies complets.

El dolor menstrual o dismenorrea, seria un quadre dolorós provocat per una descàrrega de prostaglandines que acompanyaria a la caiguda hormonal de la segona part del cicle. Així, aquella descàrrega prostaglandínica promouria unes contraccions miometrials (musculatura uterina) i aquestes, afavoririen la regla, o més finament, procés de despreniment de la capa endometrial de la matriu.

Normalment, totes les dones, durant el dia previ i al llarg del primer dia de la menstruació, refereixen molèsties abdominals de diferent intensitat. Existiria un gran grup de dones entre els 15 i els 50 anys, quasi el 50% del grup, que patirien un trastorn dolorós que podria allargar-se fins al tercer o quart dia de la regla. Aquestes dones, acabarien per consultar amb el seu ginecòleg el qual definiria el quadre com a dismenorrea. La dismenorrea, en major o menor grau, afecta  quasi el 50% de les dones en edat fèrtil.

La dismenorrea la classificaríem en dos grans grups: primària i secundària. La primària no objectivaria cap patologia pelviana explicativa del dolor menstrual, mentre que la dismenorrea secundària podria obeir a diverses causes o trastorns físics, però per damunt de tots ells, l’endometriosi, els pòlips, les matrius miomatoses i els dispositius intrauterins. L’endometriosi és la causa més important en els quadres de menstruacions doloroses.

Només com apunt econòmic vinculat a l’endometriosis (no he pogut identificar estudis rigorosos al voltant de dismenorrees en general) podem saber que el cost que representa actualment,  estaria situat al voltant de 85 milions d’euros. Sent uns 58 els costos indirectes per absentisme, presentisme u hores perdudes, i de 27 els costos directes assistencials. (no computa la pèrdua d’ingressos per la dona)

La proposta legal en tràmit que ha impulsat l’actual govern, més concretament, la ministra Irene Montero, suposa que la Seguretat Social assumirà el cost que suposa l’absència laboral durant tres dies de totes aquelles persones que presentin simptomatologia per dolor menstrual (no s’especifica en quin grau).

Per tenir una mica més de perspectiva abans de formular els meus dubtes, caldria saber:

Una estimació referida al cost directe per la Seguretat Social d’aquest nou dret, situa en 25 milions la nova despesa. No es comptabilitza els majors costos indirectes que això suposa (absències imprevistes i substitucions conseqüents)

A Europa no tenim cap país que hagi regulat aquesta circumstància. Ni tan sols els països nòrdics s’han volgut enfrontar a aquest repte. Només Itàlia va presentar una proposta que posteriorment va retirar.

A Europa, com a Espanya, les baixes i absències per regles doloroses estan canalitzades de forma normal a través del metge de capçalera, és a dir, una dona amb dismenorrea pot acudir al seu metge per expressar la seva circumstància i obtenir una baixa.

Les baixes menstruals són normals a el Japó, Corea, Malàisia, Índia.. Països orientals amb cultures particulars al voltant del part i la maternitat.

Altres països regulats: Mèxic i Zàmbia.

A Europa, els productes vinculats a la higiene íntima de la dona tenen uns IVA reduïts. A Espanya continuen sent del 10%

No sé si intuïu per on van els meus dubtes, però el que inicialment, i sense recargolaments, em semblava una conquesta de drets per part de les dones, drets que, tot sigui dit de passada, ja faria dècades que estarien regulats si els afectats fossin homes, amb el pas dels dies, confessava al principi, i ho faig ara, tinc unes certes reserves:

Per què no s’ha regulat aquest dret a Europa?

No serà que la dismenorrea ja té un canal d’expressió i atenció en l’actual model assistencial?

No serà que l’obertura d’un permís d’absència retribuïda per una cosa tan difícil de mesurar pot esdevenir un autèntic allau d’absències poc justificades del treball?

No es podia haver regulat millor les baixes per dismenorrea i fer que no fossin suportades econòmicament per les dones afectades?

No s’establiran fronteres fàcils entre les dones que s’absentin de forma regular i reiterativa del treball respecte a les que no ho fan?

No hauria estat un pas més contundent i neta la rebaixa impositiva d’uns productes d’higiene que no fan més que penalitzar a un determinat sexe?

Si us plau, ajudeu-me a sortir dels meus dubtes. Cada dia soc un feminista més confés però aquest cop, sembla que s’expressin en mi tots aquells prejudicis de la meva torturada condició de mascle.

Gràcies

Manel

Manel Serrano
Últimas entradas de Manel Serrano (ver todo)

Manel Serrano

Metge i empresari. Quasi jubilat. És un amant de la conversa, l'art, la literatura i la història. Mitòman i hedonista clàssic, embogeix per París, el bon menjar i el bon beure.

4 comentarios en «LA BAIXA MENSTRUAL»

  • el sábado, 21 de mayo de 2022 a las 12:41 pm
    Enlace permanente

    Hola Manel,
    Tema delicado y complejo con vertientes en todos los sentidos del espectro político, pero por aquí no voy a entrar, Dios me libre.
    Yo soy más simple, aquel o aquella que tenga dolor por lo que sea y le invalide para el trabajo que vaya a su facultativo/a de cabecera y le solicite la baja. El tema de los 3 días a costa del trabajador o a costa de la Seguridad social, podría ser mitad mitad o hacerse cargo un tercio el/la paciente, un tercio la empresa y un tercio la Seguridad social.
    El dolor de espalda invalidante te lo tienes que pagar tu, no?
    El dolor agudo de cualquier etiología te lo tienes que pagar tu, no?
    Pero el dolor menstrual lo paga el Estado, no?
    No acabo de entenderlo mucho y no se si estoy como tu o no, pero esto para mí estigmatiza más a la mujer, haciéndola más vulnerable social y laboralmente.
    He dicho.
    Una Editorial para reflexionar.
    Un abrazo

    Respuesta
  • el domingo, 22 de mayo de 2022 a las 9:31 pm
    Enlace permanente

    Totalmente de acuerdo contigo, Max. No entiendo porque hay que distinguir la dismenorrea de otro tipo de dolor, a no ser que se trate de poner en la palestra un tema polémico para intentar erigirse algunos miembros del gobierno como garantes del feminismo. Creo que con esta ley se hace un flaco favor a las mujeres porque puede ser motivo de discriminación a la hora de la contratación por parte de las empresas. Por otro lado, la ley probablemente suponga un sobrecarga más para la Atención Primaria, siendo el dolor algo subjetivo y el nivel de rentismo actual.

    Respuesta
  • el lunes, 23 de mayo de 2022 a las 10:06 am
    Enlace permanente

    Amic, en primer lloc voldria ressaltar que seria bo fugir dels termes de feminisme l masclisme en aquest tema ( també en altres) i centrar-nos en avanços socials pels treballadors/es en general.
    Aclarir també que de moment es tracta d’un projecte de llei, revisat a primera volta. És a dir, que encara queda sotmetre’s a la negociació i escrutini de les Corts abans que s’apliqui. Un termini que pot ser de més d’un any. Veurem com acaba. Oportunisme polític?
    També recordar que en alguns convenis empresarials no hi ha pèrdua salarial per l’absència laboral en els tres primers dies.
    Apuntar al mateix temps que algun país que ho té regulat, només ampara la baixa un dia i en algun d’ells, sense retribució, o sigui amb pèrdues salarials per part de l’afectada.
    Bé, diré que des de el punt de vist legal, el important que pot tenir la llei és poder considerar nul els acomiadaments laborals sota el pretex d’aquesta baixa al treball i que ha de ser reiterativa, tot i que l’empresari si vol acomiadar a un o una treballadora, segur que trobarà altres motius ( segur que hi ha alguna pícara i cara dura en l’àmbit laboral ).
    Intentar donar cobertura a aquests acomiadaments improcedents és un bon avanç social/laboral, però cal tenir en compte altres circumstàncies que l’envolten.
    Apuntar també que la persona que pateix aquest dolor hauria d’estar possiblement diagnosticada de patologia associada com la endometriosi o altres per entendre millor la justificació de la baixa laboral, i al mateix temps instar a la comunitat científica a investigar sobre possibles tractaments que fessin més portadora la dismemorrea e inclús no tinguessin cap molèstia.
    Recordar que es podria aplicar en alguns casos el teletreball i evitar baixes.
    Per acabar, haurem de veure com el sistema facilita aquest tipus de baixa al metge d’atenció primària, tant des de el punt de vista documental com mèdic.
    Dóna per més, però aquí ho deixo, preguntant-me: no perjudicarà aquesta llei la contractació de la dona? Com podrà el sistema lluitar contra la picaresca del fet? No incentiva l’absència laboral d’irresponsables?
    Està preparat l’Estat pet soportar contínuament despeses econòmiques en algunes millores socials sense l’augment d’impostos que a la postre poden acabant sent més importants que la pròpia retribució de baixa?
    Cal que siguin tres dies de baixa? Podrien ser menys o més, no?
    Etc, etc….
    Abraçades.

    Respuesta
  • el domingo, 29 de mayo de 2022 a las 7:40 pm
    Enlace permanente

    Hola Manel ¡Muy bien explicado!
    Voy a ser un poco bestia: el truco está en vender como un avance social (a la gente , que mayoritariamente no está informada al detalle de un tema concreto) algo que ya está básicamente cubierto. Tiene un nombre: electoralismo. Aunque los griegos tenían otra palabra: demagogia.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *