INDOCHINE LY LEAP
Ly Leap és un cambodjà arribat a Catalunya, ara fa 35 anys que va muntar un restaurant al carrer Aribau fa molts anys i ha sabut integrar la cuina del sud-est asiàtic amb tocs francesos i catalans. El seu restaurant Indochine Ly Leap ostenta una decoració atrevida amb una vegetació exuberant, mobiliari autòcton amb taules i banquetes baixes i amb una presència destacada d’aigua com si et trobessis en un jardí o una selva al delta del Mekong, a Vietnam o Laos. Inclús va importar una caseta de pescadors de fusta amb les seves teules, que situa al bell mig de la sala. Tanmateix, estem una mica cansats de restaurants ètnics o temàtics que amb un interiorisme de decorat de fira volen amagar les mancances gastronòmiques amb una posada en escena que et distregui. No és el cas de l’Indochine que tradicionalment ha ofert una cuina honesta creativa i solvent, amb un ús molt pensat de les espècies, les verdures i el peix.
Ly Leap és un cuiner sense formació reglada, intel·ligent i sensible, un poeta, i al seu restaurant ens ofereix tot això expressat en un menú degustació que constava de 9 plats i unes postres, més que suficient per satisfer les nostres aspiracions.
Em va sorprendre la carta de vins portada pel conegut sommelier d’El Bulli, David Seijas com és aquest Gallina de piel que ens varen servir. Un ribeiro mol aconseguit que va combinar molt bé amb el desplegament de sabors del menú.
Haig de reconèixer que els plats eren originals, amb una estètica molt cuidada , utilitzant espècies, condiments i salses d’una forma equilibrada que permeten una degustació sorprenent i saborosa. Crec que és un restaurant per sorprendre i invitar a aquells que s’atreveixen a degustar exotisme contingut. Molt adient per aconsellar als nostres fills, molt més cosmopolites que nosaltres, i que demanden una cuina diferent però amb garanties que sigui saludable cosa, que compleix sobradament perquè el greix està molt poc representat en els seus plat.
Aneu a l’Indochine. Potser alguna nit podreu veure sopant a una taula propera la Catherine Deneuve.
- París era una fiesta - sábado, 20 de mayo de 2023
- HOMENATGE A LA TRUITA DE PATATES - sábado, 22 de abril de 2023
- TARTIFLETTE - sábado, 11 de marzo de 2023
M’encanta la teva recomanació LLuis. Si els plats són tan saborosos com vistosos (ja diuen que el menjar entra pels ulls) pot ser una experiència molt agradable. A més, aquests restaurants ens transporten a llocs exòtics en una mena de viatge imaginari. Si fos a Barcelona hi aniria ja. Queda anotat per un futur que espero proper.
Gràcies i una abraçada.
Tan bon punt vaig llegir la teva entrada vaig pensar en l’Adela, una amant de les cuines orientals. El problema serà meu, però amb bona voluntat i un xic d’atreviment, ben segur que faré una visita a la teva recomanació. Ja et diré, jo fora dels yakisoba, els baos i el sushi, soc home mort. A veure que tal.
Una abraçada i moltes gràcies, Lluis.
Lluís, la recomanació amb la seva descripció i imatges acompanyants, invita a reservar taula i gaudir-ne.
T’he de dir que el recomanaré, com tu bé dius, als meus fills, amants d’aquestes propostes.
Ja saps, soc poc amant per costums i per “edat estomacal” a la restauració que oferta un menú de degustació tan ampli.
No obstant això, mai se sap….
Gràcies amic. 👍👏
Lluís, unes propostes realment emocionants, tan visual, com gustativament, imagino.
Intento paladejar-les amb la imaginació i mmmm, crec que m’agraden.
Curiosíssimes propostes sabent que Ly Leap és, com dius tu, un poeta autodidacte.
Penso que els que som, en principi, més partidaris d’una cuina més propera – encara que es digui “Nigiri catala” i porti trinxat de col i cansalada al damunt (ja, ja, ja) – gaudiríem molt degustant amb els ulls i el paladar totes aquestes exquisideses asiàtiques… i, sí, per una estona sentir-nos a la coberta d’una embarcació, recorrent la Bahia de Ha-Lon, entre alts i verds illots, vora la taula de la Deneuve.
Un altre genial suggeriment.