IMMIGRACIÓ i VOX

La nova periodicitat mensual de La Pua Web, fa que siguin molts els esdeveniments que concorren entre aparició i aparició d’aquestes estimades pàgines.

Val a dir que l’efecte benèfic que suposa tenir abundants temes a comentar, sovint es veu compensat, en aquest cas negativament, per la dificultat d’escollir entre les notícies que atorga l’actualitat i el que penses que pot interessar als seguidors de la nostra publicació.

Sense ànim exhaustiu podríem provar d’identificar alguns dels successos que mereixerien la nostra atenció: eleccions municipals i autonòmiques i algun dels seus sorprenents resultats; naufragi davant la costa grega amb més de quatre- cents morts i desapareguts; la contraofensiva ucraïnesa  en la seva guerra contra Rússia; les interminables pujades de tipus d’interès; la desaparició del programa Sálvame, el campionat del Manchester City o, per anar al més recent: la desaparició del mini-submarí turístic davant les costes del Titànic. Au, escull!

Així doncs, atabalat davant la muntanya de possibilitats, he decidit encapçalar aquesta nova edició de La Pua fent un comentari respecte a la Immigració i l’aparició de l’extrema dreta entre les opcions polítiques emergents que ens envolten.

Intentaré atorgar a la meva reflexió un punt de vista matisadament diferent dels discursos que podríem anomenar com a més prevalents en l’actualitat.  Així, no parlarem de la manca d’efectivitat de les polítiques de fronteres. Tampoc ho farem de la permissivitat respecte a la manca d’integració cultural dels nouvinguts. I, finalment, tampoc esmentarem l’associació que sovint es fa respecte a immigració i delinqüència o, immigració i islamització ( en aquest cas només atribuïble a immigració provinent del Magreb i nord d’Àfrica).

Al meu entendre, la sostenibilitat ambiental i la immigració, són dos fenòmens amb tanta capacitat transformadora, que perfectament poden capgirar els paradigmes que fins ara han mantingut l’arquitectura geogràfica, política i social d’Occident.

Entre aquests dos grans factors, és el de la Immigració el que de forma permanent encapçala titulars en els mitjans de comunicació. No ens costaria gaire convenir que de forma habitual ho fa en termes pejoratius (delinqüència, islamització, monopolització d’ajudes públiques..).

Ben segur tampoc ens costaria convenir que una creixent insensibilitat sembla vacunar-nos contra el drama que diàriament enfrontem. Sense anar més lluny, la setmana passada un vaixell de bandera egípcia travessava el Mediterrani quan en aigües territorials gregues va naufragar. Es van donar per desaparegudes a 79 persones de les quals viatjaven (és un dir) sobre coberta i, “ni mú” sobre els centenars que duien amagats a les bodegues (bàsicament dones i nens). La noticia va ser portada un parell de dies, després, com el vaixell, va anar a parar al fons d’unes consciències desaparegudes.

Finalment, tampoc ni paraula respecte a la decadència demogràfica europea on, allunyadíssims de la taxa de reposició natural (2 fills/parella) obligarà a la “importació de milions de treballadors estrangers per poder mantenir els nostres estandars de producció i protecció social.

Llavors, si són més o menys certes les observacions prèvies: criminalització gratuïta, per generalitzada, de l’immigrant; insensibilitat ciutadana creixent; empírica necessitat de la ma d’obra estrangera; a què ve doncs l’emergència del discurs de VOX. Per què cada cop més, la gent compra aquest discurs?

Al meu entendre per la desaparició d’un discurs d’esquerres que allunyat de “bonismes”, permissivitats  i postures “naif”, confronti, des del rigor, amb populismes sense sentit. Jo faig responsable a les esquerres d’aquest país de la manca de discurs i de suport argumentals sòlids per entendre i defendre el fenomen immigratori i la seva correcta gestió en les nostres societats. Vull dir que arribo a eximir als populistes (no tinc res a veure amb ells) i condemno a aquells entre els que durant molts anys m’he sentit confortable ideològicament.

Em sembla una covardia no poder parlar d’immigració regulada. Em sembla una temença exagerada no intervenir en determinades zones i àmbits de països tercers per por a ser titllat de neo-colonialista. Em sembla una insensatesa no poder parlar dels deures dels nouvinguts. Em sembla una temeritat no poder aplicar amb rigor polítiques de seguretat. I, finalment, em sembla una obscenitat que les organitzacions d’esquerres ofereixin una cara permanentment amable i condescendent davant de nouvinguts només per què saben que, entre ells es troben els seus futurs votants i per tant, l’única garantia per mantenir els seus exclusius privilegis.