FORMENTERA: més que mar i terra.

Els primers esments sobre Formentera venen del grec i nomenen l’illa com Ophiusa: Illa de les serps. També ha estat esmentada Frumentària: Illa del Blat, nom documentat des d´abans del segle XIII.

Finalment, Joan Coromines reconegut filòleg, defensa que el nom actual de l’illa prové d’una derivació àrab de la paraula llatina Promontoria. La dificultat d’aquests per a pronunciar una consonant seguida de la r derivaria de Promontoria a Formontoria, després a Formentaria, i finalment a l’actual Formentera.

Formentera és una de les illes més petites de les illes Balears, en la mar Mediterrània. Juntament amb Eivissa i diversos illots forma les anomenades illes Pitiüses.

L’única manera per a accedir a l’illa és amb vaixell, o bé des de Dénia o des de la pròxima illa d’Eivissa

És famosa per les seves aigües transparents, les seves platges interminables amb dunes i pins que es mostren amb una fascinant bellesa. Una illa molt plana amb alguns penya-segats que et fascinen.       

3
2

És una illa accessible i còmoda de transitar. Podem recórrer-la en la seva major part amb bicicleta a través de les seves rutes verdes, trobant en el seu interior rural pobles d’autèntica essència mediterrània. A més de la bicicleta, també podem usar vehicles de motor per a moure’ns fàcilment en la seva petita xarxa de carreteres. La seva artèria principal travessa l’illa entre el port de la Savina i el far de la Mola en poc menys de 20 km.

Al final dels 60 es va iniciar el moviment hippy a Formentera, fet que ha marcat profundament la personalitat de l’illa.

4

El pobles de Formentera ens mostren la imatge de l’essència més mediterrània: Sant Francesc, La Savina, Sant Ferran, Es Pujols, Escaló, El Pilar de la Mola, tots ells compassats per les seves magnífiques platges de Cala Saona, Migjorn, Ses Illetes, Ses Platgetes, Es Caló…

6
5

No obstant això, Formentera és molt més que mar i terra.       

És una illa impregnada d´una singularitat fascinant, expressada en diferents formes: les seves llegendes, les seves figueres i la seva connexió amb el cinema i la música.

Llegendes.

La història de Formentera està plegada d’episodis relacionats amb la mar, els pescadors, els pirates i, fins i tot amb els vikings.

7

Segons relaten cròniques de l´època vikinga, el rei Sigurd va tenir un episodi molt pintoresc a Formentera en el seu camí cap a Jerusalem. 

Després d’embarcar amb els seus homes en les costes Noruegues, van arribar fins a Formentera. Ja a la nostra illa, van donar amb un grup de pirates que, segons compte la llegenda, guardaven un tresor fruit dels seus pillatges en una cova situada sobre un penya-segat de la Mola. La cova resultava inaccessible des de la mar, per la qual cosa Sigurd i els seus homes van idear una estratègia per a fer sortir als pirates i fer-se amb el seu tresor. Van alçar una de les seves naus fins a l’alt del penya-segat i, amb unes cordes la van fer descendir fins a posar-la a l’altura de la cova. Va ser llavors quan els vikings van calar foc a l’entrada per a omplir la cova de fum i fer sortir als pirates, rendint-se davant de Sigurd, el qual va posar fi a les seves vides quedant-se amb tot el tresor.                                                                                                         

Aquesta llegenda ha donat a la cova el nom amb la qual se la coneix encara avui dia “Cova del fum” de la Mola, la més important de totes les cavitats  subterrànies de Formentera.                                                                 

8

Els penya-segats de la Mola són un lloc de gran interès turístic per ser un paratge impressionant, encara que per a visitar la mateixa cova cal fer un ràpel i així poder arribar a ella.

El despertar de l´alba des de aquest punt geogràfic és un moment magnífic.

Hi ha també una història molt curiosa, recollida en el llibre “Rondalles” de Joan Castelló, que narra la llegenda de la formació de L´Estany Pudent.

9

Era una vegada una rica hereva vídua i una finca esplèndida solcada de torrents d’aigües cristal·lines. La vídua, una dona treballadora i orgullosa de la seva hisenda, tenia dues filles una mica vagues a les quals poc o res preocupava l’esdevenir de les collites i l’estat del bestiar. Malgrat tal desídia, la mare va cometre l’error, un d’aquests errors sense els quals difícilment existirien les rondalles, de deixar una herència compartida. Això es va traduir en dues hereves que competien en roïndat i egoisme, perquè a pesar que cadascuna d’elles volia la finca en exclusiva, cap mostrava molt d’interès a tirar-la endavant. Fins a tal punt va arribar l’odi que es professaven les dues germanes, que un bon dia els insults van acabar en malediccions. I ja se sap que cal tenir molt de compte amb les malediccions, perquè poden complir-se, i es van complir.                                                                                                     

Conten que es va escoltar el rugit de la mar i una gran ona es va aixecar sobre la terra i va colpejar la hisenda, arrasant pastures, cultius i construccions. Les dues hereves i la seva fabulosa casa van desaparèixer i les aigües estancades que van quedar de la gran ona es van convertir en “L´Estany Pudent”. La realitat d’aquest espai natural situat en el cor del Parc Natural de Ses Salines, encara no és molt clara.

Una visita per la zona en bicicleta o a peu és molt recomanable tant pel seu encant paisatgístic, com per la diversitat d´observació d´aus i, al mateix temps alimentarà la imaginació de la llegenda.

Les Figueres.

A Formentera hi ha un altre element propi del paisatge molt característic del Mediterrani: la figuera.

10
11

L’illa de Formentera té paisatges preciosos, platges paradisíaques i racons encantadors, però la tradició ha fet arribar fins als nostres dies elements rurals encara més impressionants. Estem parlant de les figueres de Formentera.

Les seves retorçades formes venen explicades per una llegendària cita en el llibre de Georges Demerson: ‘Llegendes d’Eivissa’. Diu que Formentera va ser en el seu moment el paradís d’Adán i Eva, cosa que no és difícil d’imaginar, i que el fruit prohibit no va ser una poma, en realitat va ser una dolça figa. És la mateixa figuera la que, amb el càrrec de consciència que li va crear haver estat l’arbre del fruit prohibit, es retorçà en el seu pesar, cridant de pena i de dolor, adquirint aquestes formes hipnòtiques i serpentejants.

A Formentera les figueres tenen unes proporcions titàniques, són realment grans, estant apuntalades pels seus amos amb estalons, per a facilitar la recollida dels fruits, i al mateix temps brindar una ombra exquisida per a propis i estranys en els mesos de calor.                                                                          

La transformació de la figuera d’esquelet ras a monument verd a la primavera, és espectacular, sent per als que viuen a Formentera un símbol d´identitat.

Les figueres es troben en les finques privades, sobretot en la part central de l’illa, però la major de totes es veu quan es va al far de la Mola des de Sant Francesc.                                                                                                          

12

Na Blanca de Ca Toni Mestre és la figuera més gran de Formentera, i possiblement del món, catalogada com a “Arbre Singular” en el 1993, ocupant una superfície d’uns 350 m2 i un diàmetre d’uns vint metres. El seu tronc té uns dos metres de circumferència, tres en la base, i les seves branques brollen a partir dels 1,30 metres d’altura, la qual cosa permet crear l’espai suficient per a recollir el fruit, i ser una zona de refugi per a persones i animals en els mesos de més calor, donant l´aspecte d´una gran carpa verda.

Cinema i música.

Formentera, una illa de cinema... i curts!

La cinta de Julio Médem, “Lucía i el sexe”, és una de les que més s’associen a Formentera.  

Magnífica escena on Lucía ( Paz Vega ), va al far de Barbaria.                                                                                        

Aquest far està situat al Cap de Barbaria, el punt més meridional de les Illes Balears. Un dels indrets més visitats i atractius de Formentera, amb uns penya-segats impressionants on es pot gaudir d´una de les millor postes de Sol del món, adquirint una gran sensació de solitud i llibertat.  Ens mostra un paisatge quasi desèrtic, verge, una carretera estreta, far al centre de la llunyania, configurant un imaginari cinematogràfic.                       

  Un gran “viatge interior” en la frontera del mar i el cel.

13

Inspiració i portada d’un disc de Pink Floyd.

Durant el final dels anys 60, en ple apogeu de la cultura “hippy”, els membres del grup Pink Floyd van passar diversos estius a Formentera i van acabar enamorant-se d’ella.                                                                                            

El molí situat al Pilar de la Mola, “Es Molí Vell”, va tenir una aparició allà per 1969 en la pel·lícula “More” de Barbet Schroeder, en la qual el seu protagonista lluitava contra ell de manera quixotesca. El grup Pink Floyd va ser l’encarregat de la banda sonora d’aquesta pel·lícula i “Es Molí Vell” es va convertir en portada del seu disc.

14
15

Podem escoltar d´aquest àlbum una de les seves cançons més conegudes:

“Cymbaline”.

Aquest molí construït el 1778, es mereix una visita per a conèixer costums i tradicions de l´illa, reflectint un passat no gaire llunyà. Aquest singular edifici et recordarà que Formentera és molt més que platges. És un dels millors conservats de l´illa i possiblement de tot el Mediterrani, restaurat i visitable en el seu interior per poder observar el seu espectacular i enginyós engranatge de funcionament.

16

Una forma diferent d´acostar-nos a l’altra història de Formentera a través d’aquests testimoniatges i conèixer aspectes diferents del que ha estat l´illa a el llarg del temps.

Un bon àpat en alguns dels seus coneguts restaurants, com pot ser el conegut i recomanable “Can Carlitos” d´en Nandu Jubany, esperant la caiguda del dia, acompanyarà per sempre un fascinant viatge per Formentera, recordant que aquesta adorable illa és més que mar i terra.

17
18

Autor: Pere S.

Pere Sánchez
Últimas entradas de Pere Sánchez (ver todo)

Pere Sánchez

Pere Sánchez. Metge. Apassionat dels viatges, el trekking, la lectura i la música. Gaudint de la vida amb família i amics. "Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has d'arribar-hi, és el teu destí.."

3 comentarios en «FORMENTERA: més que mar i terra.»

  • el sábado, 30 de julio de 2022 a las 5:22 pm
    Enlace permanente

    Pere, gràcies per aquesta crònica de Formentera plena de curioses anècdotes i il·lustrada amb fotos que et fan desitjar aterrar com més aviat millor a les seves platges. Tot el que expliques és interessant, però m’ha cridat especialment l’atenció la curiosa disposició de les figueres. Na Blanca de Ca Toni Mestre sembla un bon lloc per deixar passar la vida.
    Una abraçada.

    Respuesta
  • el domingo, 14 de agosto de 2022 a las 11:34 am
    Enlace permanente

    Pere, fantàstic viatge a un paradís ben proper i per a mi encara desconegut, sempre pendent.
    Coneixia la cançó de Pink Floid i portar-la aquí ha estat tot un encert, com les notes històriques i fins i tot la cinèfila de la peli de Medem.
    Les figueres impressionants.
    Un gust aquest preciós passeig per l’illa. M’ha deixat cor-robat.

    Respuesta
  • el martes, 16 de agosto de 2022 a las 2:08 pm
    Enlace permanente

    Preciosa entrada Pedro, llena de curiosidades sobre una isla que, por el momento, aún desconozco pero se ha incorporado a la lista de mis destinos deseados y, aun más importante, factibles.
    Me ha encantado el apartado de las leyendas, sobre todo la de la higuera como árbol alternativo al manzano en el Paraíso. Como bien dices, no es difícil imaginar a Formentera como escenario.
    Besos.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *