ESTRELLES TRISTES

Aquesta setmana s’ha celebrat el repartiment d’estrelles que cada any la Guia Michelin acostuma a donar per aquestes dates. L’acte ha hagut de ser virtual. El gremi de l’hostaleria, la restauració i el turisme han estat un dels més afectats per la pandèmia. Alguns restaurants encara no han pogut o no han volgut obrir des de març i altres han tancat definitivament (Zalacaín). Hi ha algun cas que després d’un gran esforç van rebre l’any 2019 les seves estrelles i actualment es troba a la corda fluixa econòmicament parlant. 

Davant d’aquest panorama tant trist, també hi ha alegries. Encara que aquest any la guia ha estat molt més continguda que altres anys Catalunya ha tingut la sort -o el merescut premi- de rebre dos dels tres biestrellats de l’any a l’estat. El primer d’ells és el restaurant de Corçà Bo.Tic que ens va donar una sorpresa l’any 2010 amb la primera estrella i que aquest any, després d’un esforç important i d’uns canvis substancials, ha aconseguit la segona. El seu cuiner Albert Sastregener que, des del punt de vista culinari, havia treballat de valent, fins ara no havia aconseguit aquesta segona estrella, aconseguida després de canviar d’ubicació per ampliar el menjador i sobretot la cuina, i oferir unes condicions millorades, suposem que aconsellat directa o indirectament pels inspectors. La seva cuina combina un tractament acurat del producte una base de plats tradicionals però modernitzats. Ha estat criticat per utilitzar tècniques modernes (com les escumes i les gelatines) per afegir en els plats algun joc o decoració amb algun toc provocador, però ofereix una cuina d’autor sòlida i innovadora.


Un altre restaurant que puja és el Cinc Sentits, a Barcelona. Jordi Artal , el seu cuiner és un “self made chef” i un veterà de la restauració de Barcelona. Va obrir el seu restaurant el 2002 i el 2004 ja va aconseguir la primera estrella. Que hagi tardat tant en rebre la segona diu molt més de la recaneria de la Guia Michelin que del restaurant. Tenia molta anomenada entre el turista gourmand. La seva cuina té arrel catalana i és molt continguda en la utilització de tècniques modernes. No hi ha cap concessió a aquesta moda esnob del play food, cosa que s’agraeix.

La guia ha concedit una estrella a 21 restaurants dels quals 3 són a Catalunya. El primer és Atempo situat a les instal·lacions del museu fortalesa de Sant Julià de Ramis que s’ha de visitar, regentat pel ubícu cuiner de l’Àbac, Jordi Cruz.

El segon que vull comentar és l’Aliança d’Anglès, un restaurant entranyable, portat pels germans Feliu amb el que van aconseguir una estrella el 2008. Quan el cuiner Lluís Feliu va morir prematurament la Guia va retirar l’estrella fins aquest any que l’ha recuperat amb la feina del cuiner Àlex Carrera.

Però la sorpresa d’aquest any és la descoberta d’un nou restaurant d’un poble de Tarragona,  Quatre Molins, de Cornudella de Montsant, no us puc dir res perquè ha estat una sorpresa per a mi. Però tant aviat com pugui hi aniré i us faré una crònica. Aquestes notícies et reconcilien amb la Guia Michelin.

Cada any la Guia és capaç de generar polèmica per aquells restaurants que l’han perdut o aquells que se la mereixen i no la reben. Ha estat sonat algun suïcidi a causa d’això. Criticada fins a la nàusea, continua impertèrrita i més viva que mai. Aquest acte anual vol recordar també, que va ser André Michelin, l’any 1900, qui va tenir la gran idea de crear una guia de carreteres pels seus clients.

Lluís
Últimas entradas de Lluís (ver todo)

Lluís

Metge del Treball i aspirant a gastrònom. Acostumo a complicar-me la vida cuinant, des que als 6 anys vaig fer la meva primera truita a la francesa. Només hi ha una cosa que m'agrada mes que la cuina: la Medicina.

6 comentarios en «ESTRELLES TRISTES»

  • el sábado, 19 de diciembre de 2020 a las 9:19 pm
    Enlace permanente

    Gracies Lluís, Contes amb molt encant les novetats de les estrelles Michelín i espero que també ho faigis de les noves experiencies que vaigis tenint i que segur ens farán sentir com seguts a taula. Una abraçada

    Respuesta
  • el sábado, 19 de diciembre de 2020 a las 10:23 pm
    Enlace permanente

    Bona nit Lluís,
    Havia deixat la teva entrada per poder-la llegir amb calma aquest vespre.
    De ben segur que en un grup heterogeni com el nostre, podríem discutir respecte la idoneïtat d’aquest mercat gastronòmic o, fins i tot, respecte els posicionaments de cadascun de nosaltres en front al servei que representa l’alta gastronomia. Com be saps, i com de ben segur bastants amics intueixen, jo soc un amant i un seguidor d’aquest mercat. Es a dir, no en freqüento més restaurants estrellats per que no tinc posició econòmica per permetre’m-ho.
    Quasi totes les meves experiències en aquests temples de l’alta gastronomia han estat satisfactories, tret d’alguns que sorprenentment em van decebre (Racó de can faves). Malgrat tot, en termes generals les experiències han estat meravelloses.
    De la teva crònica, sempre encertada y continguda, em ve de seguida al cap l’oferta que s’està desenvolupant en una província com Girona , on potser amb 200.000 habitants, compten amb un tres estrelles i ara, amb un grapat de dues i una estrella. Sens dubten aposten per continuar el plantejament del Bulli i la cerca un turisme d’alt nivell adquisitiu.
    Gràcies per les referències Lluís

    Respuesta
    • el domingo, 27 de diciembre de 2020 a las 11:03 pm
      Enlace permanente

      Gràcies Manel per les teves paraules. La veritat és que tenim molta sort que a l’estat la oferta gastronòmica és molt sòlida per aquells que tenim aquesta afició. Crec que els restaurants de 2 i 3 estrelles son tan poc rendibles que no poden sobreviure només amb clients locals i La guia Michelin aposta molt per les zones on el turisme és fort, com Girona. És allà on un restaurant de nivell pot sobreviure.

      Respuesta
  • el domingo, 20 de diciembre de 2020 a las 12:56 pm
    Enlace permanente

    Molt interesants i instructius els teus comentaris respecte a aquest mon de la alta gastronomía i les estrelles Michelin, els restaurants, els Chefs….. Suposso que hi han grans restaurants que no en tenen estrelles, pero imagino que practicament tots els que hi tenen, s’ho mereixen. He hi anat poquisim a restaurants amb estrelles, peró he de dir que las vegades que ho he fet, he gaudit del menjar, de les presentacions dels plats i en general, de la “puesta en escena”. Crec que estan patint molt, com tot el sector de la restauració en general i en aquest sentit crec molt adient el titol que li has posat a aquest article, perque segur que “les estrelles están tristes”
    Gracies

    Respuesta
  • el miércoles, 23 de diciembre de 2020 a las 12:10 pm
    Enlace permanente

    Una crónica gastronómica muy interesante y más como dices que ha habido una nueva estrella en Cornudella de Montsant. Los que somos de por aquí iremos sin duda algún día.
    Pero lo que más me ha gustado es la foto con esas frutas confitadas, me vuelven loco. ¡Que delicia!

    Respuesta
  • el domingo, 27 de diciembre de 2020 a las 12:20 am
    Enlace permanente

    Hola Lluis! M’ha encantat el teu article sobre els nous restaurants que han rebut qualificació d’estrella Michelin i m’han encantat la ubicació del de Girona i la novetat i proximitat del del Montsant…. espero amb “candeletes” el dia que ens portis a degustar els seus deliciosos plats… ja que ens vàrem quedar “a les portes” d’anar a sopar a aquell restaurant “singular” que la pandèmia ens va impedir. En qualsevol cas, jo soc “tot terreny” amb el tema gastronòmic i qualsevol cosa que recomanis m’encurioseix molt…!!
    Espero tenir aviat noves oportunitats en aquest sentit!
    Petó ben fort
    Cristina

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *