ESCUCHAR UN LIBRO
Recordo que van ser molts els anys en els quals, coincidint amb la finalització del curs acadèmic, m’envaïa sempre un cert sentiment de tristor per la imminent separació dels que havien estat amics i companys de curs. Potser era una mica estrany, però lluny de la normal ansietat i emoció pel començament de vacances, a mi em guanyava una certa nostàlgia per l’allunyament del meu món quotidià. Afortunadament, aquella nostàlgia no era permanent, les aventures, les novetats, els jocs i descobertes de l’estiu feien desaparèixer, progressivament, aquells lligams invisibles que tothom desenvolupa amb la seva gent i les seves rutines. I a més, per si no n’hi hagués prou, el temps inevitablement avançava, i setembre.. setembre sempre arribava.
Avui reprenem el nostre curs i amb ell, tornem a omplir de bons desitjos i millors intencions la nostra Puaweb, aquest punt d’enllaç i estació de trobada de la nostra comunitat.
Com us podeu imaginar, tots els participants d’aquesta nova edició hem hagut de pensar al voltant d’uns continguts que pretenen poder oferir-vos entreteniment, diversió i perquè no, també un cert interès intel·lectual. Aquest racó editorial també ho ha intentat fer.
No fa falta fer una enumeració exhaustiva dels temes que han farcit l’actualitat estival i que podien haver estat motiu d’aquesta nota introductòria: des de la marxa de Messi, a la impúdica pujada del preu de la llum; des de la irrupció de centenars de marroquins a la ciutat de Ceuta, a la vergonyosa marxa d’Occident de terres afganeses; des dels delictes d’odi, a l’irresponsable i imminent col·lapse climàtic que cau al damunt nostre. Guaiteu, quants i quants temes per obrir aquest nou curs, molts i més, tots ells d’interès, però cap dels expressats serà l’afortunat.
No, no parlarem de cap d’aquests magnífics i transcendents temes, potser en altra ocasió, avui jo crec que podem parlar de quelcom més senzill i proper, parlarem, perquè no, d’un setembre que ja ha arribat i amb ell, si acluquem els ulls, de la mateixa emoció per retrobar als amics; la mateixa pressa per exagerar sobre el temps d’absència, els nervis per acomodar-te a la nova classe i, en el meu cas, ho confesso, les ganes d’anar a comprar i ensumar els llibres recomanats per un nou curs. Si, he decidit parlar de llibres.
Us imagino a tots pensant: “mira que original en Manel” “avui ens parlarà de llibres”… jeje, quina novetat!
Doncs si, això farem, parlarem de llibres, però li donarem un toc una mica diferent. Guaiteu, avui parlarem dels llibres que no es llegeixen, parlarem dels llibres que s’escolten. Parlarem de la nova tendència que irromp amb una força brutal al món anglosaxó, parlarem de L’Audiollibre.
No recordo exactament el dia. No fa pas gaire, com a molt un parell o tres de setmanes, no més, estava llegint un dels digitals habituals quan de sobte va convocar la meva atenció una referència que expressava un títol suggerent: ¿Escuchar un audiolibro cuenta como leer?
L’article expressava el fenomen que està suposant l’aparició d’empreses com Storytel als Estats Units o l’enorme increment de vendes d’Amazon en el seu format d’audiollibres. La progressió ha estat brutal i a Europa, com a Espanya, empreses com Planeta, Penguin, o Nórdika disposen ja d’enormes catàlegs, llestos per la comercialització massiva.
El fenomen ha apuntat tan amunt que les discussions en els clubs de lectura i entre els booktubers famosos de la xarxa, no té desperdici: L’Audiollibre compta com a llibre? És el mateix un lector convencional que un “oïdor” de llibres? L’Audiollibre és un fenomen de la modernitat? És la solució per aquells que parlen sempre de la seva crònica manca de temps?
L’article expressava una puntualització etimològica i interpretativa de la RAE que deia el següent:
“Leer es pasar la vista por lo escrito o impreso comprendiendo la significación de los caracteres empleados”, però també diu: “Leer es entender o interpretar un texto de determinado modo”
Creieu-vos si us dic que pocs dies després de llegir l’article i quedar una mica trasbalsat per l’abast intel·lectual d’aquella notícia, vaig tenir la visita d’una gran amiga y lectora que, quasi per raons telepàtiques poc explicables, va treure espontàniament un tema de tertúlia: “Manel, he leido el primer audiolibro…”
Us podeu imaginar el que va donar de si el tema (ho escric en castellà per situar-me millor amb aquella particular conversa) : “ que si leer debe ser un esfuerzo intel·lectual i solitario” “que si la lectura convencional promueve el aprecio, no solo a una história, sinó a una técnica y a un estilo” “que no sabes lo bien que va que te cuenten una história cuando estàs planchando” “que si la história de la lectura tiene más de oralidad que no de traducción silenciosa de un código escrito”….
Bé, ja veieu, un tema apassionant i que no pot deixar a ningú indiferent. Un tema sobre el qual m’agradaria copsar la vostra opinió al respecte i sobre el que, des d’aquestes línies mereix que us faci una proposta: Què us semblaria si al llarg d’aquest any féssim la prova amb un primer audiollibre compartit? Què us semblaria si, més enllà de La Pua Lectora, és a dir obert a tothom que vulgui participar, ens engresquéssim a escoltar un audiollibre i a expressar les nostres sensacions en un posterior debat extraordinari?
Bé, aquí queda la proposta, he de marxar, m’espera la meva néta, m’ha demanat que li llegeixi un llibre.
- LA MARE, LA ROSARIO I LA VIDA PETITA - sábado, 25 de noviembre de 2023
- TERRA D’ISRAEL, TERRA DE PALESTINA - sábado, 28 de octubre de 2023
- NOTÍCIES DE L’ESTIU - sábado, 23 de septiembre de 2023
Primer de tot…. una autèntica preciositat la teva néta i una foto espectacular que transmet una gran complicitat. M’encanta!!
En segon lloc, una molt bona aportació per alguns com jo que no disposem del ‘preciat temps’ per disfrutar de la lectura.
Tanmateix, sento certa contradicció; per una banda, excel.lent iniciativa per a poder compaginar la lectura amb el dia a dia, però per l’altra…. desapareix aquell moment d’agafar entre les mans un llibre, amb olor a paper i tinta i sobretot, gaudir del moment: únicament l’instant de llegir…. No sé!! Ho reflexionaré i ho posaré en pràctica per a tenir una millor opinió.
Gràcies per fer sempre una editorial de benvinguda tant bonica i atractiva, per ser la primera imatge i lectura de la vostra web.
Que tema tan interesante, Manel. Por supuesto que apoyo tu idea de tener esa experiencia compartida de la “lectura” de un audio libro. Puede ser interesante conocer las sensaciones que a cada uno le produce y motivo de debate y contraste de pareceres.
No obstante, tengo que decir…., lagarto, lagarto…! Me llevaría una sorpresa mayúscula si me gustase como para entrar en ese mundo…. Cuando lees una historia, tú le pones todos los matices, desde las voces de los personajes, hasta las intenciones de sus acciones. Tú modulas la historia, los tiempos, los énfasis. Interpretas los silencios que tú creas……. Por nada del mundo querría perderme eso y que me impongan el ritmo de la historia que alguien escribió. Quizá la “interpretación” del lector profesional sea la errónea…, no me quiero arriesgar, el libro lo leo yo !!
Has abierto un buen debate. Te felicito.
Un abrazo
Molt interessant el tema que proposes. Amb el temps que tenim i les hores que passem fent coses, perquè no “llegir “ un llibre mentre cuinem o conduim?
Però no ens enganyem, quan bebem un vi , és important que la copa sigui lleugera, de cristall fi a temperatura adequada. És igual el Hamlet llegit que al teatre? Us imagineu el músic que llegeix la partitura del nocturn de Chopin? És igual? Crec que no. El nom d’audiolibre ve dels llibres gravats per a invidents que els anys 70 proliferaren per donar oportunitat als que no tenien el sentit de la vista, però crec que no és afortunat.
Tanmateix crec que no podem menystenir una oportunitat com aquesta d’ampliar el nostre ventall de possibilitats per gaudir del que han escrit els altres. Per tant, benviguda aquesta manera de gaudir, es digui com es digui.
Casi que no comente demasiado porque subscribo y coincido en todo lo que ha expuesto antes Gabi.
Probaré la experiencia, sin duda, y será interesante comentarla.
Dudo que me enganche. Arriesgas y está bien.
En cualquier caso, excelente iniciativa y con una escritura deliciosa como siempre.
Manel, amb la teva excel·lent narrativa descrius de manera deliciosa el interval que representa el estiu i els sentiments llaurats amb els anys al mes de setembre. La foto, la primera d’aquest segon cicle de la nostra web, tampoc podia estar millor escollida i expressa molt be les noves tendreses que ens regalen els nets i, en general, les noves mirades cap els nens que ens porta l’edat.
Respecte als audiollibres, diria que son imprescindible per la gent amb la vista minvada i una alternativa mes per gaudir de la literatura en circumstàncies que dificulten la lectura. En aquet cas parlaria d’escoltar llibres i no de llegir i donat que ambdós sentits gaudeixen de diferents vies neurològics, les sensacions a la força han de ser diferents. Com ja han comentat els companys, la lectura comporta mes imaginació i reflexió, però el lligament de l’audició amb els circuits de l’emoció es mes potent que la visual. Així es que una cosa i l’altra no estan barallades i quan vulgueu ho provem.
Gracies per encapçalar una vegada mes aquest projecte i transmetre’ns tota la il·lusió. Una abraçada.
Molt interessant el que diu el Manel i també el que suggereix. Però gràcies també pels teus matisos en clau neurològica, Cinta, ens ajuden a entendre.
Bona nit a tothom i disculpeu que ahir no vaig poder acompanyar-vos en la “rentrée”. Manel: La teva neta gaudeix molt amb tú i està preciosa, concentrada amb el que li dius…
Jo no he provat els audiollibres, però sí m’agradarà fer-ho…i crec que m’agradarà. Em transportarà a l’època on no hi havia tele i les persones (molt sovint dones) es reunien a fer labors o feina tranquila al costat de la radio, tot escoltant un capítol d’alguna sèrie o novel.la
Com sempre he gaudit molt de la teva editorial i ja es veu que tens una ment jove, plena d’idees bones per a compartir.
Una forta abraçada
Cristina
Que foto más especial, me encanta Manel!!
Leyendo tu editorial y los comentarios hasta el mío intuyo que no gustará mucho la idea, sobre todo para los voraces lectores que sois, pues como dicen ” ese tiempo de pasar las hojas de papel y su olor”, a través del oído se pierden todas esas sensaciones.
En cambio para mí que no lo soy ( lector ) sería una buena opción ya que, imagínate, en un viaje de avión de varias horas de duració, te colocas los cascos y con tu audiolibro guardado en la memoria de tu dispositivo te lo vas escuchando a tu ritmo.
No obstante todos nosotros desde el minuto 0 de nuestras vidas hemos sido grandes consumidores de audio historias. Mamás, papás y como no los abuelos nos han ido relatando los cuentos y las historias de manera que las hemos aprendido de forma auditiva.
Quizás volvamos a escuchar los audiolibros al final de nuestras vidas.
Un abrazo !
Max, me ha gustado mucho tu comentario sobre el “audiocuento”. Muy oportuno. Esto da una idea de lo potente que es la propuesta de Manel de generar ideas y evocar situaciones.
Manel, la teva proposta em sembla molt original i encisadora!
Són curioses les reflexions que el tema desperta, i que es reflecteixen tant en el teu magnífic text (Felicitats!) com en els comentaris que els amics, lletraferits o no, han fet al teu article.
Resulta fantàstic i molt estimulant saber que aviat podrem, quan tu portis a fi la proposta, experimentar i gaudir (quasi segur) d’aquesta per nosaltres novíssima experiència.
És palesa l’oralitat dels relats de la nostra infantesa (com molt bé s’ha assenyalat en els comentaris) i fins i tot la de las “històries” i mites que estan al moll de l’os de la nostra societat, de les nostres “nacions” i de les nostres diferents creences.
Està clar que moltes del las històries que ens omplen el cor i el cervell no les hem vist escrites en negre sobre blanc.
Manel, la teva proposta és una petita gran aventura intel·lectual i emocional. Gràcies.
Moltes gràcies a tots els que heu llegit l’article i als que, a més, heu fet algun comentari al mateix. Heu estat absolutament generosos i còmplices per aquesta modesta iniciativa per la que cercarem el moment oportú al llarg d’aquest nou curs.
Una abraçada per tothom.