Entrevista MARH: PERE SANCHEZ

Aquest viatge  promet ser molt poètic. Seguirem les petjades d’un amic somiador i a la vegada profund, afectuós,  amb un cor com un cabàs….entranyable. Per ell s’han tornat a creuar els nostres camins i de ben segur que els que ens mostrarà avui estan plens de bellesa i emocions… i sense tenir que escalar muntanyes!. Per algun motiu és…“The Boss”!!!

Pere, segur que al llarg de les teves caminades pel món t’has trobat monuments que t’han emocionat. Quin recordes amb més entusiasme? 

Imaginat que ens convoques a un viatge sorpresa. Estem tots dalt del autobús i ens has d’explicar on anem de la Península Ibérica per visitar un monument excepcional. Que ens diries? 

De visita a un monument excepcional a la Península Ibèrica podríem anar a diferents llocs, per ser un país amb molta diversitat i riquesa històrica,  cultural i arquitectònica. No obstant això, en honor al lloc que em va veure néixer, a la  seva riquesa històrica i a les diferents referències literàries i musicals que l’acompanyen, us portaria a gaudir de la “ Alhambra de Granada “.

Com ens queden dies de vacances podem passejar  per Europa. Quina meravella ens ensenyaràs?

Amic, per a nosaltres no hi ha distàncies ni obstacles. Ja sé que admires la naturalesa, però porta’ns  a qualsevol lloc del món per admirar alguna cosa feta per l’home que t’hagi impressionat i un altra que t’agradaria conèixer.

Són varies les coses fetes per la mà de l’home que m’han impressionat. Una d’elles i a on us portaria, seria a conèixer El Taj Mahal a La Índia i us contaria la seva història molt commovedora, plena de un gran romanticisme. Rabindranath Tagore la va descriure com “ Una lágrima en la mejilla del tiempo”. Entre algunes meravelles que no he visitat per diverses raons, m’agradaria conèixer les  piràmides d’Egipte. Una cultura amb una història que sempre m’ha impressionat i m’ha seduït.

Pere, estem esgotats. Que tal si anem a un lloc que estimis de Tarragona per seure a xerrar tranquil·lament? On quedem?

Doncs després de tants i intensos viatges llunyans, tot arribats a casa,  podríem quedar a la Plaça del Fòrum, a la part alta de la ciutat, on podrem respirar aires d’història i cultura romana. Emplaçament on es dirigia la política i la economia de la província en l’any 73 dC. Fou la plaça més gran del imperi romà en el Mediterrani Occidental.

Aquí se està de fábula. En aquesta ciutat apeteix parlar de Història. Quina època t’atrau més?

Admirant cada un dels períodes de la història i lo que cada un d’ells ha aportat en el desenvolupament de la nostra civilització, sento un gran atractiu per l’Antiga Grècia, el seu període clàssic, considerada com la cultura seminal  que va servir de base a la civilització  occidental, el nostre origen. Molts historiadors associen a aquesta època la democràcia i la filosofia. Època de gran desenvolupament del pensament humà i de diferents formes d’organització social.

Amb quin personatge de la Història t’agradaria tenir una conversa?

M’hagués agradat participar en una taula rodona amb diversos  personatges de moments històrics i pensaments diferents. Al mateix temps, hagués estat molt interessant i il·lustratiu, una passejada amistosa, tot gaudint de les seves ensenyances, amb Aristóteles i també amb un del més actual present, Mahatma Gandhi.

Voldries haver viscut en un altra època?  

Sempre podem fer ficció i imaginar-nos un viatge, una vida al passat, però possiblement una vegada allà desitjaríem tornar al nostre present. Estic content i satisfet amb la època que m’ha tocat viure.

T’hagués agradat ser músic? O pot ser cantar més que tocar un instrument? Amb quin instrument et quedes? 

No he sentit mai vocació per ser músic ni cantant. Referent al tema d‘instruments, lo fàcil i poder més encertat és quedar-se amb el piano o el violí, dels que gaudeixo al sentir-los, però vull fer un petit homenatge a un subtil instrument que sempre m’ha fet volar, sentimentalment parlant, al sentir la dolçor del seu so. Es la flauta travessera. Sentir-la sola o acompanyant al piano o mig amagada  entre la globalitat sonora d’una orquestra, és d’un sabor musical deliciós.

Com aquí som mags, imaginat que pots formar part d’un grup (pop, rock, country, jazz…el que tu vulguis) o d’una orquestra. Amb qui te’n vas de gira i quina peça musical triaries? 

Aniria de gira amb la banda de Carlos Santana, pioner en unir rock i música llatina, percussions africanes, blues, jazz i tot amb perfecta simbiosis. L’he pogut gaudir en directe i encara m’emociona sentir que aquell dia vaig està allà. Es fa difícil triar una peça musical d’en Santana, però posats a escollir, en quedaria amb “Black Magic Woman”, un blues amb base de rock que Santana, sense ser seva,  la arreglar per ell posant-li ritme llatí amb un “solo” de guitarra que et porta a un estat d’èxtasis total. La va treure en el seu àlbum “Abraxas”.

Em sembla que gaudeixes amb l’opera. Dedica’ns un ària, si et plau.

En honor al moviment gay, podríem gaudir de la famosa ària “La Mamma morta” de l’opera Andrea Chenier de Umberto Giordano, interpretada a la pel·lícula  Philadelphia per Maria Callas, “la divina”, una de les millors soprano del món i icona del moviment gay per la seva elegància, glamour i bellesa.

Canviant de tema,  quin museu t’ha impressionat més?

Hi ha alguns museus molt importants que no he pogut visitar encara, però dels que he tingut l’oportunitat de fer-ho, possiblement em decantaria entre el British Museum a Londres i el Van Gogh Museum a Amsterdam. Al British Museum, a part d’admirar l’última gran ampliació el “Gran Atrio de Isabel II”, amb sostre d’acer i vidre , obra de  Norman Foster, pots fer un viatge a través del temps i del espai explorant la història i descobrir els orígens de la humanitat. Al Van Gogh Museum, si ets amant del color com a símbol principal  d’expressió, pots gaudir d’unes fascinants obres, una pintura emocionant i atemporal, brutalment sincera, espontània i de gran expressivitat. Van Gogh deia “ el amor de dos personas que se quieren, debe expresarse mediante el maridaje de dos colores complementarios, mediante su mezcla e integración y mediante la misteriosa vibración de los tonos afines”.

Tens algun museu secret, d’aquests que coneix poca gent?

No, però quan vaig a Barcelona m’agrada passejar pel barri del Born, un barri de contrastos; entrar a la Basílica de Santa Maria del Mar i de vegades entrar també al Museu Picasso.

Quin és el teu pintor favorit?

Difícil resposta per lo que cada un d’ells ha aportat i ha representat per la pintura. Tot i així em decantaria per un de la nostra terra, Salvador Dalí. Un pintor que malgrat les seves idees i la seva personalitat, ha sabut descriure un extens  univers simbòlic en la seva llarga obra al ser un artista extremadament imaginatiu.

Parla’ns d’un quadre que t’hagi impactat.

Fent memòria et venen a la ment alguns, però n’hi ha un que quan el vaig veure em va impactar tant que va ser com un xoc violent, tant des de el punt de vista artístic com psicològic. Es “ El Gran Masturbador” de Dalí, un quadre on estant reflectides totes les obsessions del artista..

Quin quadre li regalaries a la Loli per penjar a casa? 

“El beso de Gustav Klimt”, pintura de tendència Art Nouveau. Es una obra simbòlica,  representant a la intimitat l’expectativa prèvia al petó amb la postura romàntica de l’abraçada. Es desig, bellesa i erotisme d’amor. Des de l’òptica iconogràfica, és la representació simbòlica del moment en que el Déu Apolo besa a la nimfa Dafne. Diuen que és una obra que t’obliga a mantenir la mirada, fer que admiris les seves qualitats estètiques intentant discernir lo que hi ha més enllà dels aspectes superficials.

Ja es fa tard. Gràcies estimat amic per la teva companyia avui i sempre. Et deixem a casa, descansant amb la Loli,. Quina música li posaràs?  

Després d’un dia tant intens i fascinant, tindré ganes d’abraçar-la, i junts  gaudir d’aquesta cançó:  “Dance Me to the End of Love”, de Leonard Cohen.

Cinta

Fotografies: Pere Sanchez