Entrevista MARH: PERE SANCHEZ

Aquest viatge  promet ser molt poètic. Seguirem les petjades d’un amic somiador i a la vegada profund, afectuós,  amb un cor com un cabàs….entranyable. Per ell s’han tornat a creuar els nostres camins i de ben segur que els que ens mostrarà avui estan plens de bellesa i emocions… i sense tenir que escalar muntanyes!. Per algun motiu és…“The Boss”!!!

Pere, segur que al llarg de les teves caminades pel món t’has trobat monuments que t’han emocionat. Quin recordes amb més entusiasme? 

Mirar enrere em transporta al món dels records. Prendre partit per un, no ha de significar desmerèixer als altres. No obstant això, he de dir que el més impressionant ha estat “ El Templo Dorado “ o Harmandir Sahib de Amritsar, Índia, a la frontera pakistanesa. Lloc de peregrinatge dels sijs, al menys un cop a la vida. Seria el equivalent  a la Meca pel món islàmic. Una obra arquitectònica de gran bellesa, un entorn molt espiritual i ple de  vida humana dia darrera dia. Es on pren significat lo arquitectònic religiós amb el sentiment i la creença espiritual sense cap mena de discriminació. Et sent viu, intens i ben acollit.     

Templo Dorado 1

Imaginat que ens convoques a un viatge sorpresa. Estem tots dalt del autobús i ens has d’explicar on anem de la Península Ibérica per visitar un monument excepcional. Que ens diries? 

De visita a un monument excepcional a la Península Ibèrica podríem anar a diferents llocs, per ser un país amb molta diversitat i riquesa històrica,  cultural i arquitectònica. No obstant això, en honor al lloc que em va veure néixer, a la  seva riquesa històrica i a les diferents referències literàries i musicals que l’acompanyen, us portaria a gaudir de la “ Alhambra de Granada “.

Com ens queden dies de vacances podem passejar  per Europa. Quina meravella ens ensenyaràs?

Sobre aquest tema, les meravelles europees, sempre hi ha hagut i hi haurà moltes tertúlies de sobretaula i cafè, i cada vegada marxaríem amb la impressió de que tota ella és una joia en sí mateixa. El meu sentiment més intens es decanta per portar-vos a Estambul,  l’antiga Bizancio o Constantinopla, meitat europea, meitat asiàtica. Es reconeguda com ” El abrazo eterno entre Europa y Asia “.  Una ciutat plena de vida , colors i olors intensos. Caòtica i serena a la vegada. Està posseïda per una gran i exòtica cultura, un llarga història i gran riquesa arquitectònica: Mezquita Azul, Santa Sofia, Gran Bazar, Cisterna Basílica o Palacio Sumergido, entre altres. Té un encant intemporal. La història que la acompanya et sedueix i et fascina. Es com un viatge al passat, entre dos mons de contrastades cultures. Al final de tarda faríem un té a la cafeteria de Pierre Loti, escriptor francès, a Eyüp en el  Cuerno de Oro i gaudiríem d’unes vistes espectaculars de la ciutat.

Estambul 3
Santa Sofía, Estambul
Taj Mahal 2

Amic, per a nosaltres no hi ha distàncies ni obstacles. Ja sé que admires la naturalesa, però porta’ns  a qualsevol lloc del món per admirar alguna cosa feta per l’home que t’hagi impressionat i un altra que t’agradaria conèixer.

Són varies les coses fetes per la mà de l’home que m’han impressionat. Una d’elles i a on us portaria, seria a conèixer El Taj Mahal a La Índia i us contaria la seva història molt commovedora, plena de un gran romanticisme. Rabindranath Tagore la va descriure com “ Una lágrima en la mejilla del tiempo”. Entre algunes meravelles que no he visitat per diverses raons, m’agradaria conèixer les  piràmides d’Egipte. Una cultura amb una història que sempre m’ha impressionat i m’ha seduït.

Pere, estem esgotats. Que tal si anem a un lloc que estimis de Tarragona per seure a xerrar tranquil·lament? On quedem?

Doncs després de tants i intensos viatges llunyans, tot arribats a casa,  podríem quedar a la Plaça del Fòrum, a la part alta de la ciutat, on podrem respirar aires d’història i cultura romana. Emplaçament on es dirigia la política i la economia de la província en l’any 73 dC. Fou la plaça més gran del imperi romà en el Mediterrani Occidental.

Aquí se està de fábula. En aquesta ciutat apeteix parlar de Història. Quina època t’atrau més?

Admirant cada un dels períodes de la història i lo que cada un d’ells ha aportat en el desenvolupament de la nostra civilització, sento un gran atractiu per l’Antiga Grècia, el seu període clàssic, considerada com la cultura seminal  que va servir de base a la civilització  occidental, el nostre origen. Molts historiadors associen a aquesta època la democràcia i la filosofia. Època de gran desenvolupament del pensament humà i de diferents formes d’organització social.

Amb quin personatge de la Història t’agradaria tenir una conversa?

M’hagués agradat participar en una taula rodona amb diversos  personatges de moments històrics i pensaments diferents. Al mateix temps, hagués estat molt interessant i il·lustratiu, una passejada amistosa, tot gaudint de les seves ensenyances, amb Aristóteles i també amb un del més actual present, Mahatma Gandhi.

Voldries haver viscut en un altra època?  

Sempre podem fer ficció i imaginar-nos un viatge, una vida al passat, però possiblement una vegada allà desitjaríem tornar al nostre present. Estic content i satisfet amb la època que m’ha tocat viure.

T’hagués agradat ser músic? O pot ser cantar més que tocar un instrument? Amb quin instrument et quedes? 

No he sentit mai vocació per ser músic ni cantant. Referent al tema d‘instruments, lo fàcil i poder més encertat és quedar-se amb el piano o el violí, dels que gaudeixo al sentir-los, però vull fer un petit homenatge a un subtil instrument que sempre m’ha fet volar, sentimentalment parlant, al sentir la dolçor del seu so. Es la flauta travessera. Sentir-la sola o acompanyant al piano o mig amagada  entre la globalitat sonora d’una orquestra, és d’un sabor musical deliciós.

Com aquí som mags, imaginat que pots formar part d’un grup (pop, rock, country, jazz…el que tu vulguis) o d’una orquestra. Amb qui te’n vas de gira i quina peça musical triaries? 

Aniria de gira amb la banda de Carlos Santana, pioner en unir rock i música llatina, percussions africanes, blues, jazz i tot amb perfecta simbiosis. L’he pogut gaudir en directe i encara m’emociona sentir que aquell dia vaig està allà. Es fa difícil triar una peça musical d’en Santana, però posats a escollir, en quedaria amb “Black Magic Woman”, un blues amb base de rock que Santana, sense ser seva,  la arreglar per ell posant-li ritme llatí amb un “solo” de guitarra que et porta a un estat d’èxtasis total. La va treure en el seu àlbum “Abraxas”.

Em sembla que gaudeixes amb l’opera. Dedica’ns un ària, si et plau.

En honor al moviment gay, podríem gaudir de la famosa ària “La Mamma morta” de l’opera Andrea Chenier de Umberto Giordano, interpretada a la pel·lícula  Philadelphia per Maria Callas, “la divina”, una de les millors soprano del món i icona del moviment gay per la seva elegància, glamour i bellesa.

Canviant de tema,  quin museu t’ha impressionat més?

Hi ha alguns museus molt importants que no he pogut visitar encara, però dels que he tingut l’oportunitat de fer-ho, possiblement em decantaria entre el British Museum a Londres i el Van Gogh Museum a Amsterdam. Al British Museum, a part d’admirar l’última gran ampliació el “Gran Atrio de Isabel II”, amb sostre d’acer i vidre , obra de  Norman Foster, pots fer un viatge a través del temps i del espai explorant la història i descobrir els orígens de la humanitat. Al Van Gogh Museum, si ets amant del color com a símbol principal  d’expressió, pots gaudir d’unes fascinants obres, una pintura emocionant i atemporal, brutalment sincera, espontània i de gran expressivitat. Van Gogh deia “ el amor de dos personas que se quieren, debe expresarse mediante el maridaje de dos colores complementarios, mediante su mezcla e integración y mediante la misteriosa vibración de los tonos afines”.

Tens algun museu secret, d’aquests que coneix poca gent?

No, però quan vaig a Barcelona m’agrada passejar pel barri del Born, un barri de contrastos; entrar a la Basílica de Santa Maria del Mar i de vegades entrar també al Museu Picasso.

Quin és el teu pintor favorit?

Difícil resposta per lo que cada un d’ells ha aportat i ha representat per la pintura. Tot i així em decantaria per un de la nostra terra, Salvador Dalí. Un pintor que malgrat les seves idees i la seva personalitat, ha sabut descriure un extens  univers simbòlic en la seva llarga obra al ser un artista extremadament imaginatiu.

Parla’ns d’un quadre que t’hagi impactat.

Fent memòria et venen a la ment alguns, però n’hi ha un que quan el vaig veure em va impactar tant que va ser com un xoc violent, tant des de el punt de vista artístic com psicològic. Es “ El Gran Masturbador” de Dalí, un quadre on estant reflectides totes les obsessions del artista..

Quin quadre li regalaries a la Loli per penjar a casa? 

“El beso de Gustav Klimt”, pintura de tendència Art Nouveau. Es una obra simbòlica,  representant a la intimitat l’expectativa prèvia al petó amb la postura romàntica de l’abraçada. Es desig, bellesa i erotisme d’amor. Des de l’òptica iconogràfica, és la representació simbòlica del moment en que el Déu Apolo besa a la nimfa Dafne. Diuen que és una obra que t’obliga a mantenir la mirada, fer que admiris les seves qualitats estètiques intentant discernir lo que hi ha més enllà dels aspectes superficials.

Ja es fa tard. Gràcies estimat amic per la teva companyia avui i sempre. Et deixem a casa, descansant amb la Loli,. Quina música li posaràs?  

Després d’un dia tant intens i fascinant, tindré ganes d’abraçar-la, i junts  gaudir d’aquesta cançó:  “Dance Me to the End of Love”, de Leonard Cohen.

El beso
Giant Art

Cinta

Fotografies: Pere Sanchez

Cinta
Últimas entradas de Cinta (ver todo)

Cinta

Neuròloga amb desig de gaudir i d'aprendre amb i dels amics.

8 comentarios en «Entrevista MARH: PERE SANCHEZ»

  • el sábado, 28 de noviembre de 2020 a las 8:55 pm
    Enlace permanente

    Cinta! M’ha encantat com has conduït l’entrevista, amb molt d’enginy i habilitat per “tirar de la llengua” al nostre Pere S., molt ben descrit com EL BOSS!!!! Les seves respostes m’han transportat a indrets meravellosos que potser algun dia visitaré…i la música que ha posat és magnífica!!!
    Petonassos a tots dos
    Cris

    Respuesta
  • el domingo, 29 de noviembre de 2020 a las 11:52 am
    Enlace permanente

    Gracies Cris. Si, les paraules de Pere sempre tenen un aire romantic, apart d’altres virtuts, i aquest “viatge” no podia ser d’altra manera.
    L’idea d’aquestes entrevistes es anar coneixent les nostres preferencies als ambits de música, art i historia, que quasi no podem tractar les poques estones que estem junts.
    Una abraçada.

    Respuesta
  • el domingo, 29 de noviembre de 2020 a las 1:20 pm
    Enlace permanente

    Enhorabona Cinta, una molt profunda i estructurada entrevista. La veritat és que ha de portar feina respondre-la. En Pere, novament se’ns expressa en estat pur. Felicitats a tots dos.
    Manel

    Respuesta
  • el domingo, 29 de noviembre de 2020 a las 6:42 pm
    Enlace permanente

    Felicidades a los dos, entrevistadora y entrevistado. Pere, leyendo y “sintiendo” las descripciones de los lugares que has evocado, dan ganas de irse corriendo para allá…, no descarto hacerlo ! Bueno….y durante el viaje iré escuchando a Santana, Maria Callas y Leonard Cohen….., creo que me lo pasaré muy bien !

    Respuesta
    • el domingo, 29 de noviembre de 2020 a las 8:59 pm
      Enlace permanente

      Gracies Gabi. Cualquier día te invito a un viaje de los míos (Jajaja).

      Respuesta
    • el domingo, 29 de noviembre de 2020 a las 9:13 pm
      Enlace permanente

      Gabi, amigo, gracias por leer la entrevista.
      Sé que lo de la India os cuesta un poco, pero si un día la viajáis, no os arrepentiréis.
      Qué decir de Estambul, solo maravillas.
      I de lo demás, pues excelencias.

      Un abrazo.

      Respuesta
  • el lunes, 30 de noviembre de 2020 a las 7:29 pm
    Enlace permanente

    El Pere és un romàntic, però que toca de peus a terra, sembla contradictori però és així. Gràcies, Cinta per aquesta magnifica pinzellada del nostre bon amic.

    Respuesta
  • el martes, 1 de diciembre de 2020 a las 12:07 am
    Enlace permanente

    Gràcies Cristina, Manel i Lluís per haver-nos llegit i per les vostres paraules.
    Hi ha hagut feina respondre-la i és cert, em considero un romàntic realista.
    Cris, desitjo puguis visitar-ho i gaudir-ho.
    Una abraçada.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *