El Racó de la Clàssica

VARIACIONES GOLDBERG. Glen Gould

El comte Keyserlingk, ambaixador rus a Dresde, no pot dormir i li demana a Johann Sebastian Bach una musica que el tranquil·litzi les llargues nits d’ insomni. Som al 1741, Bach te 56 anys, i composa una musica suau, celestial, la “nana” mes magnifica, les Variacions Goldberg. Aquest títol porta el nom d’un dels seus alumnes mes destacats, Johann Gottlieb Goldberg, que viu a casa del comte i que nit a nit l’acompanya des de el teclat. Keyserling està satisfet i es generós amb Bach, li regala una copa i 100 lluisos, tot d’or. Bona falta li fa al compositor que te molts fills a mantenir.

Diuen que el millor intèrpret de les Variacions Goldbergha sigut el Glenn Gould (Toronto, 1932-1982), un pianista al temps excèntric i encisador que es presentava als concerts amb mitenes, abric i bufanda, independentment del temps, segut a una vella i baixeta cadira de fusta que feia que el nas li quedes a l’alçada del teclat amb el cap doblat sobre les tecles i una aire de feliç absència. Cuadra amb un síndrome d’Asperger.

Els seus pares eren musics i als 13 anys ja va tocar el concert per a piano nº 4 de Beethoven amb l’orquestra simfònica de Toronto; es a dir, tot un prodigi. Bach era la seva especialitat. Va gravar la primera versió de les Variacions Goldberg al 1955 i un altra al 1988. Al 1964 es va retirar dels escenaris perquè li avorrien els directes i a partir d’aquesta data nomes va gravar discos; pensava que la musica era per viure-la en la intimitat.

Gould es un dels protagonistes de “El Malaguanyat”, novel·la de Thomas Bernhard escrita a 1983. Tres estudiants de musica, un d’ells Glen Gloud, es troben a una prestigiosa escola i els altres dos, al sentir-li tocar les Variacions Goldberg, es plantegen quin sentit té continuar tocant el piano si mai arribaran a la seva perfecció. Wertheimer es suïcida (es el malaguanyat) i el tercer deixa la carrera de pianista. Al voltant d’aquesta historia Bernhard va filant un discurs entorn a la infelicitat, l’existència, l ’enveja i l’ambició i qüestiona els valors de superació tan característics de la nostra societat, encara que ens permeten gaudir de l’excel·lència d’un mestre com Glen Gould.

musica clasica 1
musica clasica 2
Cinta
Últimas entradas de Cinta (ver todo)

Cinta

Neuròloga amb desig de gaudir i d'aprendre amb i dels amics.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *