El Racó de la Clàssica

VARIACIONES GOLDBERG. Glen Gould

El comte Keyserlingk, ambaixador rus a Dresde, no pot dormir i li demana a Johann Sebastian Bach una musica que el tranquil·litzi les llargues nits d’ insomni. Som al 1741, Bach te 56 anys, i composa una musica suau, celestial, la “nana” mes magnifica, les Variacions Goldberg. Aquest títol porta el nom d’un dels seus alumnes mes destacats, Johann Gottlieb Goldberg, que viu a casa del comte i que nit a nit l’acompanya des de el teclat. Keyserling està satisfet i es generós amb Bach, li regala una copa i 100 lluisos, tot d’or. Bona falta li fa al compositor que te molts fills a mantenir.

Diuen que el millor intèrpret de les Variacions Goldbergha sigut el Glenn Gould (Toronto, 1932-1982), un pianista al temps excèntric i encisador que es presentava als concerts amb mitenes, abric i bufanda, independentment del temps, segut a una vella i baixeta cadira de fusta que feia que el nas li quedes a l’alçada del teclat amb el cap doblat sobre les tecles i una aire de feliç absència. Cuadra amb un síndrome d’Asperger.

Els seus pares eren musics i als 13 anys ja va tocar el concert per a piano nº 4 de Beethoven amb l’orquestra simfònica de Toronto; es a dir, tot un prodigi. Bach era la seva especialitat. Va gravar la primera versió de les Variacions Goldberg al 1955 i un altra al 1988. Al 1964 es va retirar dels escenaris perquè li avorrien els directes i a partir d’aquesta data nomes va gravar discos; pensava que la musica era per viure-la en la intimitat.

Gould es un dels protagonistes de “El Malaguanyat”, novel·la de Thomas Bernhard escrita a 1983. Tres estudiants de musica, un d’ells Glen Gloud, es troben a una prestigiosa escola i els altres dos, al sentir-li tocar les Variacions Goldberg, es plantegen quin sentit té continuar tocant el piano si mai arribaran a la seva perfecció. Wertheimer es suïcida (es el malaguanyat) i el tercer deixa la carrera de pianista. Al voltant d’aquesta historia Bernhard va filant un discurs entorn a la infelicitat, l’existència, l ’enveja i l’ambició i qüestiona els valors de superació tan característics de la nostra societat, encara que ens permeten gaudir de l’excel·lència d’un mestre com Glen Gould.

Cinta
Últimas entradas de Cinta (ver todo)

Cinta

Neuròloga amb desig de gaudir i d'aprendre amb i dels amics.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *