EL MARROC, segona part

Segona etapa: de l’1 al 4 de novembre de 2012

Dia 1

Sortim de Barcelona i anem a l’aeroport de Girona en autocar per agafar un vol que ens portarà a Fès. Arribem ja de nit, i només ens dona temps de visitar l’exterior del palau reial, on destaquen unes grans portes de llautó i fusta de cedre de l’Atles.

Fès és una de les grans ciutats del Marroc, tot i que antigament, fins a l’arribada d’unes 8000 famílies fugides d’Al-Àndalus al final de la reconquesta, només era un modest poble bereber. En aquesta ocasió però, l’objectiu de venir a Fès no és visitar-la, sinó conèixer el Riad Tafilalet, propietat dels organitzadors d’aquests viatges i els nostres amfitrions al Marroc.

El Riad Tafilalet es troba dins de la medina de Fès, a uns 150m de la seva porta nord, la Bab Jamai. Per aquesta porta, l’escriptor Amin Maalouf, a la seva novel·la Léon l’Africain, fa entrar al seu protagonista i a la seva família quan arriben a Fès després de fugir de Granada, un cop presa per l’exercit dels reis Catòlics i per no voler-se convertir en mudèjars, deformació castellana de la paraula mudayyan que vol dir domesticat.

Aquest riad és una casa tradicional amb pati i font, rehabilitada i convertida en un hotel amb encant, tranquil i confortable, on prenem un sopar a base de cuina tradicional marroquina, servit en un dels salons al voltant del pati per un personal de tracte exquisit.

Des del terrat ens impregnem de la màgia de la medina de Fès, i ja a les nostres habitacions podem escoltar la crida a l’oració des dels seus minarets.

Dia 2

Després d’esmorzar al pati de l’hotel, sortim de Fès en direcció nord cap a Chefchaouene. Hi arribem per la tarda, molt més tard del previst, ja que trobem la carretera tallada per la pluja i hem de fer una gran volta.

Chefchaouene es troba a la serralada del Rif, que no es tan alta com l’Atles però que també té unes muntanyes molt escarpades, de fet  Chefchaouene vol dir la que mira als pics. Aquesta població va créixer molt amb l’arribada de moriscs i jueus des de Granada, sobretot de les Alpujarras, amb els pobles de les quals té moltes similituds.

Només arribar, iniciem una excursió per les afores d’aquesta població on està situat, com en totes les ciutats musulmanes, el seu extens cementiri. Ens acompanya un guia local que ens explica que va estudiar a Espanya i ens parla dels records de la seva visita a Medina Azahara. També ens parla dels problemes que suposa pels joves de la seva ciutat, i del Rif en general, la falta de feina i d’expectatives i de com molts es veuen abocats al tràfic i consum de marihuana. Ens diu que te previst presentar-se a les eleccions com alcalde i que, si surt escollit, espera fer alguna cosa al respecte. No sabem si ho va poder fer, volem pensar que sí.

Acabada la nostra excursió, tornem a Chefchaouene pel cantó est, on a tocar de la muralla de la seva medina discorre el oued Ras el Maa, que forma unes boniques i cabaloses cascades. Després d’una agradable passejada seguint el seu curs, el creuem per un dels seus ponts i entrem a la medina, on seguint un dels seus carrerons arribem a l’hotel Dar Baibou.

Dia 3

A primera hora del matí, el nostre guia ens recull a l’hotel per fer una visita a la medina. Va vestit amb gel·laba de llana perquè per la nit ha plogut i refrescat.

La medina de Chefchaouene està construïda en el pendent d’una muntanya, amb nombrosos carrerons empinats i empedrats, i amb les cases pintades de blanc i, sobretot de blau, motiu pel que es coneix com la medina blava. Finalitzada la visita, sortim en direcció a Rabat, on arribem a l’hora de dinar.

Aquesta ciutat està situada a la costa atlàntica i és la capital política i administrativa del país. Entre un modern disseny urbà, encara podem passejar per la seva medina històrica, visitar el jaciment arqueològic de Chellah (primer assentament fenici, després ciutat romana i al segle XIV necròpolis islàmica) o entrar a la intacta i pintoresca Kasba dels Oudaias.

Aquesta kasba està emmurallada i té les cases emblanquinades, la majoria construïdes novament per refugiats musulmans expulsats d’Al-Àndalus. Es tracta d’un lloc molt suggestiu, des del que contemplem l’oceà i l’estuari del oued Bu Regreg. En aquest mateix lloc, al segle VIII, va ser construït un ribat, combinació de monestir i fortalesa, que és l’origen del nom de Rabat.

Dia 4

Sortim de Rabat en direcció sud a Casablanca. Si Rabat és la capital política i administrativa, Casablanca és la capital econòmica i comercial. Representa el Marroc més modern. Al segle XVI s’hi van establir els portuguesos, que van aixecar diferents fortificacions i que la van batejar amb el nom de Casa Branca, que en versió castellana ha arribat fins avui.

En aquesta ciutat visitem únicament la gran mesquita de Hassan II, el pare del rei actual, construïda per commemorar els seu 60 aniversari en terrenys guanyats a l’oceà Atlàntic. És la tercera més gran del món musulmà, després de les de la Meca i de Medina, a Aràbia. Va ser edificada en només sis anys. La seva ubicació sobre l’oceà, es fa ressò d’un versicle de l’Alcorà que explica com el tron d’Al·là s’erigí sobre les aigües.

Un cop finalitzada la visita, ens dirigim a l’aeroport i arribem a Barcelona de matinada.

Al novembre del 2018, vaig tornar al Marroc, concretament a Fès, amb unes companyes de viatge excepcionals, la  Rosana, la Marian, la Carme i la M. Àngels. Per mi, el millor d’aquest viatge va ser el poder estar juntes durant tres dies.

Estimades, a veure si alguna de vosaltres s’anima i el vol explicar. 

VOCABULARI

Abu: pare de.

Al-Àndalus: territori de la Península Ibèrica incorporat al món Islàmic entre els segles VIII i XV.

Bab: porta.

Kasba: ciutadella fortificada.

Maqabriya: tipus d’estela funerària islàmica utilitzada a partir del segle XII que, de vegades, pot estar  decorada amb fragments de l’Alcorà. Al Museu de Tortosa en tenim exposada una.

Morisc: descendent dels musulmans andalusins convertits al cristianisme, que van continuar vivint a la península Ibèrica després de la reconquesta i fins a l’expulsió definitiva al 1609.

Mudèjar: musulmà que continuà vivint a la Península Ibèrica sota la dominació cristiana.

Musulmà: mahometà.

Ribat: combinació de monestir i fortal