EL MARROC, primera part

EL MARROC EN DUES ETAPES  

Tot va començar quan una bona amiga que treballava a l’IES Cristòfol Despuig de Tortosa, on també dona classes la Marian, em va proposar fer un viatge al Marroc amb un grup de professors del seu institut. El viatge prometia molt perquè l’organitzaven l’Albert, un company del seu departament, conjuntament amb la seva parella Dolors i l’Ismaïl, el seu soci marroquí, que tenen un riad a Fès.

Evidentment, no ens ho vàrem pensar dues vegades, i el Pep i jo ens vam apuntar. Això va ser l’any 2011 i em vam fer un segon al 2012. Aquest escrit és un resum del que recordem i del que ens va semblar més interessant. Els dos recorreguts van ser de pocs dies, però intensos i ben aprofitats.

Primera etapa: del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2011

6397e09d a08e 4715 ba17 0889b808e96a
Mapa amb el recorregut del viatge

Dia 1

Barcelona – Casablanca – Marràqueix  amb avió.

Al arribar a l’aeroport de Marràqueix ens esperava l’Ismail, que ens va acompanyar tot el viatge, i un microbús amb conductor per a nosaltres sols, que va ser el nostre sistema de transport.

fig. 2 1
El nostre mitjà de transport

Dia 2

Sortim de Marràqueix en direcció al sud. L’objectiu és arribar a Taroudannt, travessant l’Alt Atles, conegut pels berebers com Idraren Draren que vol dir muntanyes de muntanyes. Als pocs quilòmetres ens aturem al poble d’Asni, centre de la vall de Mizane, on per ser dissabte ens trobem amb el suk setmanal instal·lat a les afores.

fig. 3
Porta del suk d’Asni

Continuem l’ascensió, deixant a la nostra esquerra el Jbel Toubkal, que amb 4.167 metres sobre el nivell del mar, és el pic més alt del nord d’Àfrica. A l’hora de dinar, arribem al port de muntanya Tizi n’Test, a 2.099 metres. Aquí trobem el restaurant La Belle Vue, que té una terrassa amb vistes a la vall per la que continua la carretera baixant amb un pendent molt pronunciat. En aquesta terrassa ens serveixen un suculent tagin i una truita de tomàquet amb herbes aromàtiques espectacular.

fig. 4
Restaurant La Belle Vie al Tizi n’test
fig. 5
Muralles de fang de Taroudannt

Havent dinat, reprenem el viatge i arribem a Taroudannt. És una ciutat amb una medina rodejada per unes muralles de tovots de fang vermellós, construïdes al segle XI, que per la seva longitud (7,5 Km de perímetre) i el seu bon estat de conservació, són úniques. Taroudannt té dos suks i és el cor comercial de la vall del Sous, un oued amb una fèrtil planura, els productes de la qual són venuts pels berebers en els suks d’aquesta ciutat.

Ens allotgem a l’hotel Dar Zitoune (Casa l’Olivera). És un hotel situat a les afores de la ciutat. Les habitacions són bungalows repartits per un agradable jardí poblat d’oliveres i cítrics.  

fig. 6
Jardins de l’hotel Dar Zitoune a Taroudannt

Dia 3

Sortim de Taroudannt seguint la vall del Sous en direcció a Agadir, ciutat de la costa de l’oceà Atlàntic. En el paisatge d’aquesta vall, crida l’atenció un arbre molt especial que, pel que sembla, només es troba en aquesta part del món. És l’arbre de l’argan que, arrugat i encrespat, creix en boscos poc densos. És molt resistent a la calor i pot suportar fins a 50º de temperatura. Proporciona llenya, aliment per a les cabres, a les que podem veure trepant per les seves branques, i oli de cuina i cosmètic.

El seu aprofitament és un magnífic exemple de col·laboració entre animals i humans. El seu fruit té una capa externa dura i difícil de treure, però les cabres, a les que agrada molt menjar-lo, la dissolen amb els seus sucs gàstrics i n’expulsen  les llavors amb els seus excrements, llavors, les dones berebers les recuperen, les parteixen, les torren, les molen i les premsen per a produir oli d’argan.

Aprofitem per visitar una cooperativa on treballen dones de la regió fent aquesta feina i podem comprar diferents productes fets amb aquest oli.

fig. 7
Arbres de l’argan als voltants d’Agadir
fig. 8
Cooperativa on es produeix oli d’argan

Un cop arribem a la costa, la seguim cap al nord fins a Essaouira, una artística localitat portuària, refrescada per la brisa de l’oceà Atlàntic i que és coneguda com la ciutat africana del vent. El seu aspecte actual data del segle XVIII, quan va ser remodelada amb una combinació d’estils marroquí i europeu. Llavors van ser construïdes les muralles que rodegen la medina, declarades patrimoni mundial per la UNESCO, i el seu antic nom de Mogador va ser substituït pel d’Essaouira, que vol dir la ben dissenyada.

fig. 9
Ciutat d’Essaouira
fig. 10
Suk d’Essaouira

És una ciutat que convida a deambular per la seva medina, els seus suks, un d’ells de peix, els seus antics dics, el seu petit port pesquer, i  contemplar com les ones castiguen les seves muralles durant la marea alta.

fig. 11
Port pesquer d’Essaouira

Ens allotgem dins de la medina a l’hotel Riad Mimouna, construït a la bora d’un penya-segat. Quan estem a l’habitació podem  contemplar l’oceà i dormim acompanyats pel soroll de les ones.

fig. 12
Vista de l’Atlàntic des de la finestra de la nostra habitació a l’hotel d’Esaouira

Dia 4

Des d’Essaouira tornem a Marràqueix, la ciutat vermella. Aquí trobem una gran medina, amb suks abarrotats de gent, envoltats d’unes muralles de fang rosades. Aconsellem fer una visita guiada al Palau de la Bahia que té uns magnífics jardins. I, després de deslliurar-vos del mapa, unir-vos a la festa del Yamaa el Fna, la plaça principal de Marràqueix, nom que significa assemblea dels morts i que és degut a que, pels voltants de l’any 1000, va ser escenari d’execucions públiques.

fig. 13
Jardins del palau de la Bahia de Marràqueix
fig. 14
Gran plaça de Yamaa el Fna a Marràqueix

En ella hi podem trobar astròlegs, encantadors de serps, acròbates, dentistes, conta-contes, aiguaders,…a més de llocs per menjar. Al final del dia ens podem relaxar prenent un te amb menta a la terrassa superior del restaurant Hadj Mustapha, situat en un extrem de la plaça. En qualsevol  altre lloc, la dolçor del te resultaria embafadora, però aquí és una delícia. Des d’aquesta terrassa podem contemplar la posta de sol al darrera del minaret de la mezquita de la Kutubia, de 70m d’alçada, construït al segle XII, i que segons diuen va servir com a model per a la Giralda de Sevilla.

fig. 15
Terrassa superior del restaurant Hadj Mustapha, al costat de Yamaa el Fna
fig. 16
Posta de sol desde la terrassa del Hadj Mustapha

Dia 5

Viatgem de Marràqueix a València en avió. Com arribem a València a l’hora de dinar, aprofitem per menjar una paella en un restaurant proper a les torres de Quart. Tornem a Tortosa en tren. Fi de la primera etapa.

M’agradaria destacar moltes coses positives d’aquest viatge. L’organització per part de l’Ismail, gran coneixedor del seu país, que va ajustar el recorregut als quatre dies dels que disposàvem i ens hi va acompanyar; els companys de viatge, alguns dels quals no ens coneixien, i ens van acollir amb molt d’afecte; també va ser un gran encert llogar un microbús per a nosaltres sols, això va ajudar a fer la ruta més còmoda i divertida.

fig. 17
Al centre de la imatge, l’Ismail, organitzador del viatge, tocant el darabukka en un restaurant d’Essaouira després de sopar

Com tot va anar tan bé, ja en el mateix viatge, vam decidir que a l’any següent en faríem un altre. Us convido a gaudir del nostre segon recorregut al Marroc el dissabte que ve.

VOCABULARI

Berebers: població nativa del nord d’Àfrica.

Dar: casa amb pati.

Darabukka: tambor àrab, tocat al Pròxim Orient i al Magreb.

Jbel: muntanya.

Medina: centre històric d’una ciutat o poble.

Minaret: torre adossada a una mesquita des d’on es crida a l’oració.

Oued: riu o llera seca.

Riad: mansió tradicional amb pati interior, oasi de pau en el bullici de la medina, que sovint s’ha vist reconvertida en hotel.  

Suk: mercat.

Tagin: estofat de carn o verdures fet en un recipient de fang amb tapadora cònica.

Tizi: port de muntanya.

Maria José Bel
Últimas entradas de Maria José Bel (ver todo)

Maria José Bel

Soc arqueòloga, però no he exercit com a tal. Durant un temps, em vaig dedicar a restaurar material arqueològic i, els últims quinze anys, he treballat de gestora cultural a l’Ajuntament de Tortosa. Ara no treballo i gaudeixo de tornar a viure a Barcelona amb la meva família. M’agraden totes les manifestacions artístiques, especialment el cinema. Faig llargues caminades perquè el meu cos necessita estar en moviment.

6 comentarios en «EL MARROC, primera part»

  • el sábado, 20 de febrero de 2021 a las 9:41 am
    Enlace permanente

    Bon dia Jose, gràcies pel teu relat.
    El nort d’ Africa té un atractiu especial.
    Conec algun país de la zona, El Marroc, Tunez…
    Has portat a la meva memòria bons records: una aventura 4×4 a Tunez i la ascensió al Toubkal, al Marroc, la muntanya més alta del Atlas i descrit al teu relat.
    Ah! Des de llavors, a casa nostra no falta mai l’oli d’ARGAN per temes de massatge corporal.
    Un plaer haver-te llegit aquest matí i saber-te feliç per aquelles terres.
    Un petonàs
    Pere S.

    Respuesta
  • el sábado, 20 de febrero de 2021 a las 11:29 am
    Enlace permanente

    Meravellós relat, Jose, concís, polit i ple de sensibilitat, amb els detalls precisos per submergir-nos al Marroc i envejar les vostres vivències. M’ ha encantat l’historia de l’argan. Esperant ja la segona part. Una abraçada.

    Respuesta
  • el sábado, 20 de febrero de 2021 a las 4:39 pm
    Enlace permanente

    ¡Qué fantástico viaje, Jose, y qué bien narrado! No conozco Marruecos pero me has despertado unas ganas enormes de hacerlo. Hasta ese momento, me conformaré con el aceite de Argan y con la segunda parte de tu relato que espero ansiosa. Besos.

    Respuesta
  • el domingo, 21 de febrero de 2021 a las 7:44 am
    Enlace permanente

    Bon dia Jose, quin gust despertar-se amb aquesta meravella. Marroc te un encant molt especial, fa ja moltissims anys que hi vaig esta i el record segueix sen bonic i divertit. la ciutat de d’Essaouira, promet com a bonica i tal com diuen la ben disenyada. L´oli d´argan no savia que tambe l´empleesin per cuinar, però crec que saben com l´aconsegueixen s´en men van las ganes de utilizar-lo, jajaj. tot son recursos que s´emplean entre naturalesa i home. gracies per aquesta aventura

    Respuesta
  • el domingo, 21 de febrero de 2021 a las 9:36 am
    Enlace permanente

    Hola Jose, gràcies pel teu relat, ha estat molt enriquidor. De Marroc només conec Marraquesh i per tant tinc una escassissima perspectiva. M’has ajudat a fer-me una composició del lloc. La setmana vinent, tornem.

    Respuesta
  • el domingo, 21 de febrero de 2021 a las 5:15 pm
    Enlace permanente

    Muy bonito el relato. Justamente lo único que he visitado de Marruecos es por esa zona, así que me has hecho recordar Marrakech, el Atlas, el argán…y los colores ocres y rojizos tan bonitos que aparecen en las fotos. Creo que es una zona muy cercana que vale la pena visitar y tus descripciones invitan a hacerlo.
    Espero la próxima entrega con ganas.
    Un abrazo

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *