ECONOMIA CIRCULAR

Probablement, no recordeu gairebé res de les editorials on he escrit al voltant de l’emergència climàtica de la Terra. No us preocupeu, semblaria el més normal, jo no soc cap expert i, per tant, les meves aproximacions des d’aquesta editorial no poden resultar innovadores per ningú de vosaltres. En qualsevol cas, i després de les calorades que hem estat patint aquest estiu, em permetreu, ara que igual us enganxo una mica més sensibles, tornar a dedicar unes paraules al voltant de la sostenibilitat del planeta.

Fa un parell de mesos va picar la meva curiositat un article tècnic divulgatiu que parlava de les màquines (encara prototips) que resultaven efectives en un procés de captació del CO2 de l’atmosfera. Si, si, com ho sentiu, una màquina que podia capturar fins a un milió de tones de CO2 a l’any i per un cost d’uns 200 dòlars per tona.

L’article parlava del projecte, també de l’interès de Bill Gates per participar en la iniciativa, i proposava la creació de 20.000 plantes de captura del diòxid de carboni per tot el planeta. L’objectiu seria arribar al 2080 i haver depurat el bilió de tones de CO2 que conté, de forma no natural, la nostra atmosfera.

No us sembla brutal? Jo em vaig quedar bocabadat: l’enginy humà al servei de la solució d’un dels factors més perjudicials pel nostre medi ambient.

En dies posteriors vaig intentar aprofundir en la noticia i d’alguna manera vaig entendre que, si bé la proposta era farcida de tot el mèrit i tota la bona voluntat,  no era la solució per la sostenibilitat del planeta. La captura de CO2 esdevenia massa lenta i no aturava la seva producció i creixement exponencial en els cicles productius de la nostra societat.

Ja arribem on us volia portar aquest matí. Us estalviaré detalls, però si us diré que el problema no el tenim ni en la manca d’enginy, ni tan sols en el desenvolupament tecnològic capaç de pal·liar o endarrerir la catàstrofe. Així, serem capaços de moltes coses, però no d’aturar les conseqüències d’un model econòmic que, plantejat com un sistema lineal, va consumint recursos ininterrompudament, va fabricant productes i serveis amb una rapidesa mai vista, i finalment va generant residus que no som prou capaços d’identificar i transformar de forma eficient.

S’ha de canviar el model.

Ja us he dit que tot just fa un parell de mesos estava cercant informació respecte a medi ambient i aquell invent del CO2. El que encara no us he dit és que, en aquell mateix període de sensibilitat ecològica, vaig topar-me en un nou concepte realment transformador: l’economia circular.

L’economia circular és un plantejament estratègic que pretén impulsar un nou model econòmic acompanyant a una nova visió social pel nostre món.

Si teniu ocasió de veure la conferència de Ellen McArthur en Ted Talk, no us la perdeu. Ellen, una dona atrevida i poderosa que als 24 anys va fer el record de la volta al mon navegant en solitari i sense parades,  és la inspiradora i principal divulgadora del model circular de la economia. Així, prenent com a referència els recursos finits dels quals disposava al vaixell, exemplifica la necessitat d’un canvi en el nostre model de creixement econòmic. McArthur, amb un discurs captivador, ha aconseguit l’impuls i la col·laboració de les més reputades universitats, de nombrosos filantrops i, pel que he pogut copsar, fins i tot aquí a Catalunya,  de nombrosos agents econòmics i governs locals.

L’economia lineal està basada en tres pilars: Extraure, Fer i Rebutjar. Així, en aquests cent cinquanta anys de model sabem que tenim un carbó quasi exhaurit i una corba descendent en la disposició de petroli i derivats. Pel que fa a primeres matèries, hauríem de saber que ens queda coure per 60 anys; estany i zinc per 40 i argent per 29. El consum ha crescut desmesuradament en paral·lel al creixement de la classe mitjana consumidora (inexistent abans del segle XIX).

L’economia circular planteja un nou paradigma restauratiu i regeneratiu on els materials tenen absoluta reutilització i vigència. En definitiva, el model planteja una desvinculació de la economia basada en el consum de recursos finits.

L’economia circular vol evitar els riscos derivats de l’increment de preus per l’esgotament de materials; les amenaces vinculades a les cadenes de subministres i el deteriorament dels recursos naturals: Per contra, impulsa la generació de valor en un plantejament de reaprofitament de recursos i serveis.

Hi hauria una síntesi del model circular que entenc que és prou il·lustrativa. Es tracta del model RESOLVE i de forma abreviada vindria a dir:

RE (regenerate): Canvi a matèries i energies renovables. Retorn de recursos (reciclatge) a la biosfera.

S (Share):  Compartir actius com cotxes i aparells. Impulsar la reutilització i la segona ma. Allargar la durabilitat a través del disseny i el manteniment.

O (Optimise): Augmentar el rendiment i eficiència del producte. Utilitzar el big data i l’automatització  Eliminar residus de la cadena de producció

L (Loop o Bucle):  Refabricar; reciclar. Extraure components bioquímics dels residus

V (Virtualise) Desmaterialitzar (llibres, CD, DVD, Viatges). Compra per internet i sense desplaçaments.

E (Exchange) Substituir matèries velles i no renovables. Aplicar noves tecnologies (ex. impressió 3D).

Manel