Dia Mundial Contra El Càncer

A Espanya hi ha 1,5 milions de persones afectades de càncer. D’aquests malalts, aproximadament, 275.000 van ser diagnosticats l’any passat.

El cost del càncer suposa quasi 20.000 milions d’euros cada any, una xifra superior al pressupost de la Comunitat de Madrid i equivalent a quasi el 2% de tot el producte interior brut del país.

Del total de cost referit, la meitat l’entenem com a cost directe assistencial i a càrrec del sistema públic de salut en la seva immensa majoria. L’altre 50% va a càrrec de les economies familiars afectades, be sigui per costos assistencials indirectes o per pèrdues d’ingressos conseqüents.

Aquesta setmana que acabem de concloure, concretament el passat dia 4 de febrer, es va celebrar arreu el dia internacional contra el càncer. Aquesta fita em portava a evocar alguns detalls que potser valen per atorgar una mica de perspectiva biogràfica a la lluita contra la malaltia.

L’associació espanyola contra el càncer neix a mitjans dels cinquanta.

Molts de vosaltres tindreu viva memòria de les “cuestaciones populares”. Qui no recorda aquelles senyores assegudes darrere les taules i enganxant de forma amable i atrevida aquelles banderetes a les solapes dels adults de l’època. Estem parlant de l’any 1963 en endavant.

La primera bomba de cobalt, i per tant la introducció de la radioteràpia a Espanya data de 1960.

No cal estendre’ns més, sembla clar que formem part de la primera generació espanyola i catalana  que, de forma completa, ha viscut una vida amb plena consciència de la importància i transcendència del càncer. Des del primer dia, fins al dia d’avui.

Des de la Puaweb només expressar l’orgull que significa tenir a bastants dels seus membres col·laborant de primera ma en la lluita contra la malaltia. Expressar també la satisfacció que significa formar part d’una generació que ha tingut la sort de viure l’obertura del coneixement molecular i genètic de la malaltia i, com a conseqüència, la millora en el rendiment terapèutic i la supervivència associada.

Però la lluita continua, la batalla no està guanyada. Faran falta bastants 4 de febrers.

Tant de bo puguem continuar sent la generació que ho visqui. La Puaweb estarà per explicar-ho.

Manel Serrano
Últimas entradas de Manel Serrano (ver todo)

Manel Serrano

Metge i empresari. Quasi jubilat. És un amant de la conversa, l'art, la literatura i la història. Mitòman i hedonista clàssic, embogeix per París, el bon menjar i el bon beure.

6 comentarios en «Dia Mundial Contra El Càncer»

  • el sábado, 6 de febrero de 2021 a las 12:01 pm
    Enlace permanente

    Què bo Manel! Dones una visió positiva d’aquesta malaltia… i tens tota la raó en que ho hem viscut des dels començaments…M’ha fet molta gràcia, a l’hora que m’ha recordat quan jo tenia 5 anys, las “cuestaciones”. La meva mare ens vestia de “Bebelin” i anàvem a recaptar pel càncer…La frase que pronunciàvem però no tenia èxit i en sentir-nos de més a prop van veure que demanàvem “una limosnita por el amor de Dios”… i a part de mirar-nos de dalt a baix la gent no donava res…!!!!
    Bé, esperem que cada cop ens acostem més a la curació de tota mena de càncers.
    Un petó fort
    Cristina

    Respuesta
  • el sábado, 6 de febrero de 2021 a las 7:43 pm
    Enlace permanente

    Sincerament haig de dir que quan era jove em ratllaven una mica aquestes senyores de la bandereta. Quan vius professionalment el càncer en els pacients i també en els teus, en els que tens al teu voltant, amics, família, companys, adquireix una importància gran. Coincideix aquesta setmana amb el debat del llibre “De vidas ajenas” en el que tracta el tema i per tant em sembla doblement oportuna aquesta editorial.

    Respuesta
  • el domingo, 7 de febrero de 2021 a las 10:45 am
    Enlace permanente

    Manel, molt encertada la teva editorial. Era una dada i una reflexió que un grup com el nostre no podia deixar passar.
    Malauradament, segons he llegit, arran de la pandèmia de la COVID, un estudi ha xifrat en un 21% la baixada de diagnòstics de càncer durant la primera onada i en algunes zones molt afectades i menys dotades, inclús d’un 50%. S’hauria d’avaluar la situació després de successives onades i buscar mides per recuperar el temps perdut.
    Alguns grups d’especialistes ha assenyalat una altra carència del sistema: la falta d’una estratègia nacional que reguli l’accés a la medicina de precisió, dita així perquè es basa a detectar biomarcadors (gens, proteïnes) especifiques d’un tipus de tumor i dissenyar fàrmacs específics.
    El cas paradigmàtic és el receptor HER2 del càncer de mama; el seu descobriment i el d’un medicament específic ha canviat el pronòstic d’aquest tipus de tumors de mortal a curable.
    Però el seu aprofitament a Espanya és irregular i depèn del tipus de marcador, la comunitat autònoma i inclús de l’hospital.
    Es calcula que hi ha biomarcadors específics per a més del 15% de càncers. Per això alguns grups d’estudi han proposat que l’anomenada medicina personalitzada s’incorpori a la cartera de serveis, que es desenvolupi una estratègia nacional de medicina personalitzada. És un objectiu encara llunyà, però no ens podem permetre que hi hagi pacients que no es beneficien del que ja està provat.

    L’exemple més recent de medicina personalitzada és l’ús de les anomenades cèl·lules CAR-T (limfòcits del pacient manipulats genèticament per destruir el tumor concret que té l’afectat). Centenars de pacients ja se n’han beneficiat a la sanitat pública, la majoria amb limfomes i altres càncers de la sang (leucèmies, mielomes). Sortosament també estan en marxa estudis en fase preclínica en càncers del sistema nerviós central (glioblastoma, neuroblastoma), pròstata, pulmó, ovari, còlon, pàncrees…
    Com tu deies Manel la lluita continua i tant de bo puguem veure aviat nous i esperançadors resultats.
    Una abraçada

    Respuesta
  • el domingo, 7 de febrero de 2021 a las 12:58 pm
    Enlace permanente

    Bon escrit Manel i ben escollit el tema. Tenim la sort d´haver crescut i estudiat en uns anys on el cancer ha camviat moltissim i les posibilitat de curació son elevades.
    Sense investigació i per tant presupost es dificil millorar i mes ara que estem inmersos en aquesta pandemia que ens te bloqueixats .

    Respuesta
  • el domingo, 7 de febrero de 2021 a las 7:15 pm
    Enlace permanente

    Siempre es muy oportuno recordar la relevancia de esta enfermedad que se ha llevado por delante a tantos seres queridos. Muchas gracias por mi intima parte

    Respuesta
  • el lunes, 8 de febrero de 2021 a las 7:56 pm
    Enlace permanente

    Moltes gràcies a tots pels comentaris complementaris que heu fet a l’editorial d’aquesta setmana. Per cert, no me’n oblido del racó mèdic a la nostra Puaweb, però reitero que no és fàcil una secció estable. Ho continuarem parlant.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *