DES D’UCRAÏNA AMB AMOR
La vida no vale nada cuando otros se están matando
Y yo sigo aquí cantando, cual si no pasara nada
La vida no vale nada si escucho un grito mortal
Y no es capaz de tocar mi corazón que se apaga
Aquesta editorial va dedicada a Maria José, Maria del Valle, Asun, Anna Barta; Anna Prats, Cris; Pili i Sergi
Quan la Nadjia, una de les coordinadores de l’Ajuda a Ucraïna, em va mirar amb aquells ulls plens de mar, plens de pena i gratitud, em vaig commoure. Us podeu imaginar, amb un castellà entapissat de records eslaus: “muchas gracias, no sabeis lo que significa..” Ens tornava, amb escreix, el petit gest que significava tot allò.
Vaig tornar al cotxe, m’havia compromès amb Jose de portar-la cap a casa. Ja un cop sol, anava conduint i alhora, associant la circumstància viscuda a un títol que mereixés l’editorial que avui llegiu. Sobtadament, i no em digueu perquè, se’m va aparèixer la imatge del vell romàntic, en Sean Connery (jo de gran vull ser com ell), en aquell mític títol: “Desde Rusia con amor”. Ja està! Ja el tinc! El temps, i les seves paradoxes, faran entendre que avui el pugui suplantar una mica i el transformi en un: Des d’Ucraïna amb amor. “Pas mal Serrano, pas mal”
Així que ara ja teniu tots els elements dels quals, d’una forma o altra i amb brevetat, us volia avui parlar: La importància del gest, l’amor i la gratitud. Probablement, alguns dels motors invisibles que mouen a la gent de bé.
Com deia, em referia al gest, a la importància del gest. No importa que no sigui ampul·lós ni mereixedor de venda pública per la seva magnificència. M’atreviria a pensar que sovint són els petits gestos els que tenen més importància en la nostra convivència diària. Aquells que, des d’una generositat quotidiana, s’associen a la voluntat d’estendre una mà i acostar-se a qui t’envolta i a qui ho necessita.
Les coses, i els gests, poden ser petits, però en cap cas solen ser anodins o intranscendents. El petit gest respon a una generositat espontànea, una generositat que des de la seva poca aparença, és capaç de fabricar camins per d’on les ànimes i els éssers de bona voluntat es troben i conviuen.
M’agrada pensar en aquelles situacions que sovint hem viscut i sovint no hem entès, situacions sobre les quals guardem una memòria particular i privilegiada i sobre les que intentem aplicar la raó per explicar el benestar que de sempre ens comporta el seu record. Avui, estaria per afirmar que son aquestes vivències tan particulars les que són o han estat construïdes a partir de petits i quasi inaparents gests entre les persones.
Parlava del gest i també parlava de l’amor. D’aquell territori que podria expressar moltíssimes coses si les entenguéssim romànticament, però que, en qualsevol de les seves expressions, també aquesta on nens i grans pateixen a causa d’una guerra, significa la voluntat i el desig que la vida tombi i atorgui al destinatari tot allò de bo del qual sigui capaç.
Vaig acabant amb una darrera referència a l’agraïment. Ho faig simplement reiterant el que m’expressava la Nadjia sense jo, per descomptat, haver-li demanat: “..muchas gracias no sabeis lo que significa..”
Així que, benvolgudes i benvolgut, per tots i cadascuna de vosaltres: Asun, Maria José, Maria del Valle, Anna Barta, Anna Prats, Cris, Pili i Sergi, simplement acostar-vos l’agraïment de la Nadjia i el de cadascun de nosaltres. Sens dubte, a partir d’ara, també vosaltres passareu a exemplificar el valor d’un gest petit, quasi anònim, un gest que, no en tingueu cap dubte, a Ucraïna el rebran ple d’amor.
Pd. Fa pocs dies, encara estava pensant el que us havia de dir en aquesta nota editorial, el telèfon m’avisava de l’arribada d’un Bizum. Era el donatiu de la Mercè amb una nota que més o menys deia: “espero que encara arribi a temps”. Vaig contestar immediatament el wp enviat dient-li: “per descomptat, no pateixis”
No m’estendré, la Mercedes per alguns i la Mercè per altres, estava ingressada a l’hospital i necessàriament desconnectada de la nostra realitat. Quan va poder, la Mercè va agafar el telèfon i va voler compartir la peli d’en Sean Connery amb nosaltres. Res més a dir.
Mercè, ets una de les grans.
- DRET A l’OBLIT - sábado, 20 de mayo de 2023
- MOCIÓ DE CENSURA I COSES IMPORTANTS - sábado, 25 de marzo de 2023
- Apostar per elles - sábado, 11 de marzo de 2023
Hola Manel,
Ser el primer comentario a tu editorial abre un camino para el resto y quiero que ese camino sea de reconocimiento y gratitud a tu labor y esfuerzo en esta acción solidaria con la gente y el pueblo de Ucrania que vive unos tiempos atroces y desoladores para su futuro.
Nosotros, todos, hemos ayudado como buenamente hemos podido a la solicitud de ayuda. Ver la cara de la Nadjia al recibir nuestra ayuda y oir su respuesta no tiene precio y seguro que no se te olvidará nunca.
La editorial, aparte de agradecer a los donantes ajenos a nuestra comunidad su gesto altruista, expresa, de una forma literaria y humanística a mi parecer, la buena condición de la especie humana en la generosidad y la ayuda solidaria cuando se necesita.
Nuevamente abro el camino para agradecerte el gesto con un pueblo y una gente que merecen vivir en su tierra y en paz.
Amic, una editorial de reconeixement i gratitut en solidaritat a un poble que pateix les conseqüències d’una guerra no desitjada.
Has i hem fet plegats una petita, però bona feina, capitanejada per tú.
Ha estat un plaer compartir-la, i sobre tot saber que allà, en aquelles fronteres, podrà ser de gran utilitat.
Una abraçada 👏👍
Manel, moltes gràcies per regalar-nos l’agraïment als ulls de la Natjia.
Gràcies en nom de tots els que no vam poder ser-hi el dia de l’entrega del nostre petit però il·lusionat esforç.
No, realment, com et va dir la Nadjia, “no sabem el que significa” perquè és difícil tan sols imaginar l’horror d’una guerra, quan nosaltres hem tingut la immensa sort de no patir-la.
Però sí que ens agradaria i volem creure, de tot cor, que el nostre envio serà útil, potser decisiu, per alguns dels éssers humans que allí l’estan petin.
Gràcies per això i per haver estat, altre cop, el pare d’una idea tan preciosa com desgraciadament necessària.
Una abraçada
Creo que con mi entrada ya te ha quedado clara toda mi admiración y afecto, pero como eres un poco lento y duro de entendimientos te lo repito aquí (eres capaz de no haber leído mi escrito).
Maravilloso gesto que cristaliza una genial idea.
Grande Manel, grande.
Manel, ens has regalat un comentari molt commovedor. Realment m’ha emocionat el que contes i com ho transmets; es nota que et surt del cor. Ens trasllades l’agraïment de la Nadjia quan som nosaltres els que hem d’estar agraïts per tenir l’oportunitat, gràcies a la teva iniciativa i la col·laboració d’altres membres del grup, de sentir la satisfacció que proporciona el fet de poder ajudar. Sembla mentida com sabent-ho, sovint ens oblidem o ho deixem de costat.
Commoure’s, moure’s amb o per…, la paraula no pot ser més adient. Si ens movem és que estem vius i el que no es commogui que es doni per mort.
Moltes gràcies per capitanejar aquesta aportació per Ucraïna. Pensar que el material enviat pot salvar una vida t’obre el cor. La Pua ha fet un pas endavant i va més lluny. Una abraçada.
Gràcies Manel, gràcies en nom de Bodhan, Anna, Kuzma….. persones anònimes que potser rebran cura i un bri d’esperança en el teu – nostre gest. Gracies i una abraçada!