Delta Riu Mekong: Viatge i Drama. VIETNAM
Delta del Mekong, el drama de tots els deltes.
El Mekong és un dels rius més llargs i cabalosos del món. Neix a la serralada de l’Himàlaia, en territori tibetà.
Les seves aigües transcorren per sis països: Xina, Myanmar (Birmània), Laos, Tailàndia, Cambodja i Vietnam.
Recórrer tot el Mekong des del seu naixement fins a la desembocadura és descobrir un paisatge d’una bellesa exuberant, impregnada per tota la diversitat cultural i geogràfica de l’Àsia rural.
Arribant a la frontera del Vietnam, i abans de la seva desembocadura al Mar de la Xina Meridional, es bifurca en nou lleres per acabar formant un gran delta que dona vida a una de les regions d’arrossars més grans del món.
D’aquí el seu nom en vietnamita: đồng bằng sông Cửu Long, que significa “Delta del riu dels Nou Dracs”.
Podem veure-hi mercats flotants, pintorescos pobles rurals i un esclat de somriures que es propaguen per tot el territori.
Vietnam és un país del sud-est asiàtic banyat pel Mar de la Xina Meridional. La seva capital és Hanoi des de la reunificació de Vietnam del Nord i Vietnam del Sud el 1976.
Es va obrir completament al turisme a la dècada dels 90, sent avui dia una de les destinacions turístiques més atractives del Sud-est Asiàtic, representant per a la seva economia una gran font d’ingressos.
El país fa frontera pel nord amb la Xina, amb Laos pel nord-oest i amb Cambodja pel sud-oest, mentre que cap a l’est té una extensa costa banyada pel Mar de la Xina Meridional.
La Guerra de Vietnam va donar a conèixer al món el riu Mekong, descobrint i entenent la importància geopolítica del seu curs, on pel·lícules famoses ho van estendre per tot el planeta:
Apocalypse Now (1979), Platoon (1986), Born on the 4th of July (1989).
El riu Mekong va ser declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1957, en plena escalada de la Guerra.
A l’alba, els seus habitants amb les seves barques inunden els mercats flotants, i el riu es torna ple de vida.
Terra endins, els camps d’arròs i canya de sucre conformen un paisatge únic, camps d’un verd exuberant amb pinzellades de basses de cria de gambetes.
La conca del Mekong és molt rica en biodiversitat, només superada per la de l’Amazones.
Milions de persones depenen del riu per al consum d’aigua, electricitat i la mateixa agricultura.
El gran drama que viu avui en dia aquesta conca en general, i el seu delta en particular, és a causa de diferents motius, podent ressaltar els següents.
La producció hidroelèctrica abusiva és un dels factors principals, que juntament amb la contaminació de les seves aigües, l’ús de tècniques agrícoles poc eficients i la desforestació poden posar en risc la seva sostenibilitat.
Així mateix, la salinitat més gran de l’aigua derivada de la crescuda de les aigües, arruïna els cultius d’arròs o de canya de sucre. Aquest increment de la salinitat està causat principalment per la disminució del cabal del riu a causa d’un descens de les precipitacions i la progressiva pujada del nivell del mar.
També per les preses d’aigües amunt, dics i canals, que s’han multiplicat als grans rius durant les darreres dècades, alterant el seu cabal amb una disminució dels sediments.
Els problemes del delta del Mekong es poden fer extensius a la major part dels deltes del món (Nil, Ebre, Mississippi…), que es troben en procés de deteriorament ecològic, posant en perill entre altres coses, la seguretat alimentària del planeta i equilibri mediambiental.
És per això que el món no es pot permetre perdre els deltes.
Vietnam, un viatge turístic al país dels somriures per conèixer un dels països més hospitalaris d’Àsia amb un paisatge fascinant, harmonitzat amb els colors dels diferents grups ètnics.
Racons remots sobre altes muntanyes, multitudinaris mercats flotants, camps sembrats de verds arrossars, selves exuberants, manglars i antics emporis comercials, així com una suggerent gastronomia que ja és referent a la millor cuina internacional, fan del Vietnam un país místic, poètic i atractiu per visitar.
Nosaltres vàrem iniciar el viatge pel sud del Vietnam, entrant per Ho Chi Minh, antiga Saigón, i així coneix la ciutat més gran del país. Una ciutat que havent sigut la capital de Vietnam del Sud, et mostra el que realment és Vietnam des del punt de vista comercial.
Vam continuar visitant la zona central admirant tota la seva cultura que aquest territori ens mostra en algunes de les seves ciutats com ara Hué, antiga capital imperial.
La nostra sortida del país va ser pel nord, per Hanói, la seva capital actual impregnada d’una gran bellesa, havent passat per la fascinant SA PA, admirant les seves muntanyes amb els seus bancals d’arrossars, i havent gaudit uns dies d´un petit creuer abans de la partida per la meravellosa Badia de Ha-Long.
El Delta del Mekong va ser un dels punts forts del recorregut, el qual ens va fascinar.
Així en un extraordinari passeig per aquest territori, vàrem poder tenir una gran visió del país.
Uns costums, una gent, un país que es mereix ser visitat.
Bon viatge!!
"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has d'arribar-hi, és el teu destí.."
- Parc Natural “Cañón del río Lobos”. - sábado, 20 de mayo de 2023
- Aitona: dolça postal primaveral - sábado, 25 de marzo de 2023
- Viatge a la Festa del Cavall. “Jaleos” vi tradició. - sábado, 11 de marzo de 2023
Quin viatge més fascinant, Pere! La teva poètica dona un plus a les fotos de meravellosos paisatges. Vietnam sempre m’evoca la terrible guerra que van passar i és un goig veure els mercats i els passejos on abans es va matar a tanta gent innocent i saber del seu progrés. Malauradament, ara tenen una altra amenaça nascuda del maltractament al mitjà ambient. Realment seria una desgràcia la desaparició del delta del Meckong, com la de la resta de deltes amenaçats. És difícil gestionar un riu quan hi ha tants interessos contraposats, i més ho deu ser quan hi han tants països implicats. Esperem que la natura sigui magnànima amb els nostres disbarats.
Gràcies Pere, per portar-nos a llocs tan màgics. Una abraçada.
Pere, magnífic i poètic record d’un dels rius més impressionants del món.
Jo també vaig tindre la sort de navegar-lo l’any 2002. Fa ja vint anys!… I, tanmateix, els records d’aquell viatge segueixen molt vius dins meu.
Aquell va ser el viatge més llarg de la meva vida: cinquanta-cinc dies en total, improvisant cada dia, recorrent per lliure Cambodja, Vietnam i Laos.
Del gran Mekong en tinc un munt de bons records. De fet, vàrem entrar a Vietnam des de Cambodja en una petita piragua, només sis persones, sobre les aigües marrons del riu. Un ram de plàtans i uns “palets de la sort” a la proa de l’embarcació ens van propiciar una fantàstica travessia.
Recordant aquells dos mesos d’estiu, em venen al cap -i al cor- tantes imatges viscudes sobre el riu!
Els mercats flotants animadíssims des de bon matí, les barcasses de joves parelles amb algun fill, dedicades a drenar el fons del riu, els pescadors llançant a l’aire amb mestria els grans rets de pesca brillant contra el sol poc abans de la posta.
Al final del viatge vam passar uns dies a la preciosa Luang Prabang, antiga capital de Laos, rodejada de verdes muntanyes, on es creuen cabalosos el Mekong i el Nam Khane.
Sobre les aigües del Mekong sempre ens acompanyava una llum màgica, el so de l’aigua contra la proa… pau i somriures, com tu dius.
Gràcies per fer-m´hi tornar.
Llarga vida al gran Mekong i el seu delta!
Gran viaje, Pere. Comparto contigo todas las emociones que viviste y nos explicas. Lo comparto en el sentido literal de la palabra, porque….. yo también estuve en ese viaje. !!, como se puede ver en la última foto que pones.
Me has hecho recordar todo el viaje a Vietnam, un país espectacular por su belleza y muy interesante por su historia y su cultura.
Y me has hecho recordar especialmente la zona del Mekong, su delta enorme, con sus mercados flotantes y la vida de sus habitantes, absolutamente ligada al río.
Me uno a tu recomendación. Vietnam es un destino turístico de primer orden que merece mucho la pena.
Ha sido un placer leerte y recordar aquellos días en que lo pasamos. Tan bien.
Un abrazo.
Espectacular reportaje amigo.
Y con sesión de cine incluida…qué más se puede pedir?
Seguramente será un destino que nunca pisaré, pero estoy seguro que me encantaría en todos sus recorridos y matices.
Es más que probable que con el tiempo este tipo de países acaben deteriorados por el turismo y la vanidad del hombre y cuándo lo visitasteis vosotros o Pedro estaban en un momento ideal.
Tu variada entrada por lo menos me ha acercado a una geografía y un viaje envidiable narrado como siempre con tu especial y seductor estilo.
Un abrazo muy fuerte
Magnífic Pere!!! Com sempre, encomanes el teu entusiasme i la teva passió per gaudir dels llocs que trepitges…! A una destinació amb tanta història i drama al passat, conèixer el seu present de vida plena i bulliciosa convida a volguer-hi anar…malgrat els problemes que se’ls acosten com als altres deltes del mon. Fora bo que es trobi una sol.lució per a aquests millions de persones que poden patir la situació. M’ha encantat veure que vàreu anar en “colleta”, tú, el Gabi i les vostres dones…una meravella gaudir això amb els amics!
Un petó ben fort a tots i fins ben aviat (4/6) AMICS!!!
Cristina
Molt atractiva la teva descripció del Vietnam. Coincideixo amb vosaltres que és un gran país. És veritat que el relacionem amb la guerra contra EUA però com molt bé diuen els vietnamites, “no tenim rancúnia perquè nosaltres varem guanyar la guerra contra el país més poderòs del món” . A mi també em va agradar el museu de la guerra a Ho Chi Min. És curiós també la seva veneració sobre la cultura d’un altre país que el va envair i colonitzar, França. Gràcies a vosaltres, vaig fer aquest viatge amb la família uns anys més tard.