DE REFUGIS I BOJOS

Print Friendly, PDF & Email

Quan es publiqui aquesta nota editorial estaré fent l’equipatge i em disposaré a fer una breu sortida per la Emilia Romanya i, més concretament, per la seva joia adriàtica, la ciutat de Ravenna.

Fa pocs dies em recordaven que alguns de vosaltres ja heu tingut ocasió de visitar aquells indrets, així que jo us segueixo. Ja us explicaré amb una mica de calma i detall.

Ravenna té un gran significat històric i artístic per diversos motius. Motius, alguns dels quals,  ens expliquen com a ciutadans d’aquell antic Imperi Romà, més tard com a cristiandat i un temps després com europeus.

Ravenna fa molt de temps, va ser testimoni directe de la creació del gran Imperi Romà. Encara que sigui per un moment tanqueu els ulls i imagineu a Juli Cèsar  acampat amb el seu exèrcit als afores de Ravenna i a la vora d’un riu. Seria una nit de l’any 50 a.C, reunit amb els seus generals, mirant el mapa i dient: “creuem el Rubicó. Marxem sobre Roma.

Alguns centenars d’anys més tard, un dels descendents de Cèsar, Honori, va haver de marxar de la capital imperial. Els bàrbars havien travessat el Mediterrani des de les costes africanes i pujaven cap a Roma amb la intenció de destruir-la. Honori va decidir tornar al refugi de Ravenna. Els bàrbars amenaçaven amb la destrucció del somni.

Ravenna va resistir molts anys. En aquest lapsus de temps van passar moltes coses i, alguna d’elles, molt vinculada a la nostra realitat actual: així, una senyora molt important que es deia Gala Placidia, filla i mare d’emperadors, va fer per atorgar condició de capital a una petita ciutat de la Hispània. Aquesta ciutat era Barcino.

Buff, quin rotllo!. Tot això per dir-vos que me’n vaig a Ravenna, déu meu!

Doncs sí, me’n vaig a Ravenna a buscar refugi. N’estava fart de veure i viure la mediocritat que ens envolta, els crims diaris comesos contra la humanitat, l’agonia del planeta i les botes que marxen inexorablement pels nostres carrers. N’estic fart de veure com els bàrbars ens envolten, així que me’n vaig al refugi.

De fet, pensava que molts de nosaltres ho fem. D’una forma o altra, però tots ho acabem fent. En Lluís explicava que estava reconstruint una cabana amb murs de pedra seca; la Cinta ens deia que es dedica a passejar pel davant de la seva biblioteca per fullejar i ensumar els seus llibres; en Pepe se’n va a l’hort i en Gabo passeja pels Dolomites. Tots, buscant refugis que ens allunyin del fred i ens acostin a la vora del foc.

Així que ja ho sabeu, jo me’n vaig al meu, a veure mosaics. “Cada loco con su tema”.

Gala Placidia
Manel Serrano
Últimas entradas de Manel Serrano (ver todo)

Manel Serrano

Metge i empresari. Quasi jubilat. És un amant de la conversa, l'art, la literatura i la història. Mitòman i hedonista clàssic, embogeix per París, el bon menjar i el bon beure.

3 comentarios en «DE REFUGIS I BOJOS»

  • el sábado, 25 de mayo de 2024 a las 1:11 pm
    Enlace permanente

    Bon viatge Manel!
    Sí, sort que tenim la imaginació per fugir de la realitat que ens fereix. De la teva sempre emana aquesta especial sensibilitat que tant ens emociona i la capacitat de fer atraient qualsevol tema. Així que sort també que ens tenim a nosaltres, els amics de tota la vida a prova de bombes, per fer-nos la vida més agradable. Gràcies per ser-hi.
    Abraçades.

    Respuesta
    • el sábado, 25 de mayo de 2024 a las 3:16 pm
      Enlace permanente

      Buen viaje querido amigo del alma.
      Ojalá los buenos vientos del destino te acompañen en esta búsqueda de paz y cultura. Nosotros aquí ya te añoramos en nuestras trincheras que tan bien describes.
      Vuelve pronto porque este grupo que forman la republica independiente de la amistad siempre te va a necesitar
      Un fuerte abrazo

      Respuesta
  • el domingo, 26 de mayo de 2024 a las 7:41 pm
    Enlace permanente

    Ostras Manel !! Que bien describes el retiro, el que deberíamos de hacer todos en un momento u otro de nuestras vulgares vidas.
    Me gustaría encontrar el mio, pero no se a donde tendría que ir. 😉
    Espero que te vaya muy bien este retiro y que nos cuentes lo bueno y lo malo de tu experiencia.
    Suerte. Un abrazo amigo.

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *