Coure

El Coure és un restaurant que ha esdevingut un clàssic de Barcelona. El seu cuiner, Albert Ventura, va adquirir notorietat quan va renunciar a l’estrella Michelin perquè no va voler seguir les indicacions de la guia, sinó el seu propi criteri. Un home de principis i visionari. Abans que ningú, va oferir una barra per picar que es va convertir en la barra gastronòmica més cobejada de Barcelona. 10 anys després continua mantenint-la, potser no tan concorreguda per la pandèmia, però segueix tan interessant com el primer dia. 

Al pis inferior es troba el menjador principal amb una estètica seriosa i tranquil·la i una il·luminació suggerent. Ara que es porta l’estètica informal i l’interiorisme nòrdic, el Coure aposta per un menjador clàssic. Manté, cosa que s’agraeix, les tovalles blanques impol·lutes quan alguns locals estrellats les han eliminat a desgrat de molts clients que ens agrada una taula ben parada.

Tal com informava en l’anterior entrada varem escollir aquest restaurant per dinar el dissabte. Molt concorregut, la maître no parava d’atendre el telèfon per informar que no tenien taula i la veritat és que costa molt trobar-ne. La carta, curta, mostra uns plats ben tradicionals com les croquetes de pollastre, el salmorejo, l’esqueixada o l’ensaladilla russa. 

A mes afereix uns menús degustació de 35 i 60 € amb 3 i 6 plats respectivament, molt mes interessants. Cada dia disposa a més, de plats fora de carta que defineixen molt bé la cuina del restaurant: de temporada i de mercat.

El primer que vull destacar és un detall que molts restaurants -cada cop menys- passen per alt i és el pa. L’elaboren al mateix restaurant i te un delicat equilibri entre crosta i molla. Un pa per sucar sens dubte.

De primers vàrem seleccionar els macarrons, sofregit de rostit amb comté 

i uns caragols bover amb salsa picant en un sofregit que li donava personalitat.

De segon vam provar, fora de carta, els linguini lleugerament gratinats amb formatge- És una preparació clàssica del Coure que l’Albert borda, amb additaments que van canviant en funció del dia. Un plat genial.

i fora de carta, la cua de vaca al vi negre melosa i ben cuita amb un profund gust a vi, acompanyada de rossinyols.

Rematar el dinar amb les postres no va ser difícil. Vàrem seleccionar la torrija “Coure” flonja i sucosa acompanyada de gelat de vainilla

i el plat de cítrics amb aranja, taronja , molt necessari després dels plats contundents que el precedien.

Tenen una llista de vins naturals molt interessant. Nosaltres ens vàrem decidir pel Cerro de las Monjas un negre que va saber acompanyar el dinar fins al final. Vaig poder saber del seu creador, Manuel Valenzuela, en un documental sobre vins naturals, Fermentación espontánea de Clara Isamat que recomano als amants del vi. La Bodega Barranco Oscuro , (Granada) està ubicada en una serralada a tocar de Sierra Nevada i cultiva ceps plantats des dels anys 80. El Cerro de las Monjas és un vi natural sense gustos estranys, profund, intens molt adient per a tot l’àpat.

El servei va ser irregular. Varen tardar molt entre el primer i el segon i el tracte expeditiu. Crec que és marca de la casa. El preu per persona 60 €.

Una zona del menjador del Coure

Recomano el Coure als que volen plats convencionals elaborats de forma impecable , amb molt ofici. No busqueu originalitats ni alta gastronomia sinó savoir-faire i una carta clàssica. El millor la barra, per despatxar un àpat informal però suculent.

Coure

Passatge Marimon, 20

Barcelona

Tf 932007532

Lluís
Últimas entradas de Lluís (ver todo)

Lluís

Metge del Treball i aspirant a gastrònom. Acostumo a complicar-me la vida cuinant, des que als 6 anys vaig fer la meva primera truita a la francesa. Només hi ha una cosa que m'agrada mes que la cuina: la Medicina.

4 comentarios en «Coure»

  • el sábado, 27 de marzo de 2021 a las 8:22 am
    Enlace permanente

    Benvolgut, he acabat de llegir el teu article al voltant del Coure, restaurant que conec bé.
    D’un temps ençà, probablement des que faig un esmorzar insufriblement healthy, em ve de gust començar la lectura de la web compensant una mica i deleitant-me en les teves aportacions.
    Només dir-te que coincideixo amb la teva descripció sobre la cuina del Coure i la gran aportació de la seva barra. Potser, com a contrapunt, expressar que el seu menjador, pel meu gust, li manca una mica d’acolliment i escalf.
    Gràcies Lluís.

    Respuesta
  • el sábado, 27 de marzo de 2021 a las 2:24 pm
    Enlace permanente

    Lluis!!!! Quin menú tan ben triat…!!!! És perfecte que els teus suggeriments quedin per quan ens vingui de gust un bon menjar…
    Una forta abraçada
    Cristina

    Respuesta
  • el lunes, 29 de marzo de 2021 a las 4:04 pm
    Enlace permanente

    Que buena pinta tienen los platos que muestras Lluis, seguro que estarían de un lugar de muchas estrellas Michelin. Pero ayer, a las 2 de la tarde en el paseo de Cambrils ya fuera del bullicio del centro, nos trincamos unos calamarcitos a la andaluza y unos arrocitos, yo negro y el resto de familia a la valenciana que no tenían nada que envidiar a tu entrada. Bajo un solecito primaveral, sin viento y con un vinito blanco fresquito y escuchando el murmullo de las olas del mar rompiendo en la orilla, ya ni te cuento.
    ¡Como disfrutamos con estas pequeñas alegrías!.
    ¡Como hemos añorado estas cosas, este 2020!.
    Saludos.

    Respuesta
  • el martes, 30 de marzo de 2021 a las 6:18 pm
    Enlace permanente

    Molt Bona entrada Lluís, un altre “recomenat” per posar a la lista i anar a coneixer. Pels comentaris fets per tu mateix i pel Manel…, crec que em quedaré a la barra…., ja us contaré..
    Una abraçada

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *