Cercant l’Art III (nº1, gener)
En aquest 2023 quasi per estrenar, donarem pas al tercer cicle de “Cercant l’Art” després d’un breu recordatori de les obres que ens han visitat el darrer any.
Vam començar el 2022 un dia de pluja a París, immortalitzat per Gustave Calletbote quan la ciutat havia fet una tombarella arquitectònica que li donava l’esplendor que tant ens ha encisat.
Darrere aquelles figures abstretes sota els paraigües, va sorgir una dona, la Dama d’Eivissa, que suporta impertèrrita els pas dels segles per una terra on les ones han portat cultures diverses, somnis, pirates, conqueridors, gresques i també gent treballadora.
De les platges eivissenques, març ens va arrossegar fins al golf de Nàpols, on Fortuny va pintar un dia d’estiu als seus fills descansant a l’habitació decorada amb estil japonès, que era la moda del moment.
Sense allunyar-nos massa del Mediterrani, de la mà de Jose, ens vam endinsar al Museu de Tortosa per recordar amb l’Estela de la Nau a l’esclau que havia estat alliberat, Aulus Caecilius Cubiclarus, mort mentre era de viatge. Així, gràcies a la seva dona, Pòrcia Eufròsine, havia aconseguit el triomf més important per un romà: ser recordat al cap del temps.
Al maig, un poeta i aventurer, Michelle Marullo Tarcaniota, va destronar al antic esclau. I és que, pot ser sense saber-ho llavors, ser amic de Sandro Botticelli era una gran garantia de futura admiració .
Es faria molt dur un any sense visitar un edifici romànic i amb els primers dies de calor vam volar fins a Santo Domingo de Silos per visitar un claustre meravellós.
Ja en ple estiu vam entrar a un lloc més prosaic, una cuina sevillana, però qui ens ho mostrava era, ni més ni menys, que Diego Velázquez. Després, el vam acompanyar als seus viatges per Itàlia i com a regal vam poder mirar als ulls al Papa Inocenci X. Valía la pena pujar al galeó.
Al novembre vam ser testimonis de la pena per la mort d’un amic, tal com ho va sentir Jacques-Louis David a la mort de Marat , enmig de la gran Revolució.
En acabant-se l’any, donat que desembre és tan fosc, vam trobar una llum magnífica enmig de la tenebra de la Lorena del segle XVII, la de Georges de la Tour davant un nadó.
Bé, la vida continua i podeu tornar a concursar endevinant els llocs, les obres i els artistes que l’atzar ens portarà amb més o menys encert, però el 2022 ja té guanyador, millor dit, dos guanyadors. Si, aquesta vegada tenim un empat: els nostres amics PEPE RUIZ i PERE SANCHEZ han encertat totes les propostes. Enhorabona als dos! Queda pendent l’entrega dels premis per una propera trobada.
Gràcies a tots els que amb tant interès i afecte heu anat contestant mes a mes les qüestions plantejades i als que heu tingut la constancia de llegir els comentaris. Els que no ho hàgiu fet, teniu un altra oportunitat immediatment; avui ens arriba una nova entrega del concurs Cercant L’Art.
Recordeu que cada mes es presenta una obra d’art i es tracta d’endevinar el títol, l’autor, l’època, el moviment artístic, on es pot visitar, etc., contestant el formulari que s’adjunta.
Es pot enviar el qüestionari fins al següent número de Lapuaweb on es donarà la solució acompanyada d’un comentari i el nom dels concursants que hagin contestat correctament. No es tindrà en compte l’ordre de resposta.
ÀNIMS I A PARTICIPAR!!!
AQUEST MES ENS VISITA…

- CASPAR DAVID FRIEDRICH - sábado, 24 de junio de 2023
- Cercant l’Art III (nº5, juny) - sábado, 24 de junio de 2023
- EL PALACIO DE DIOCLECIANO - sábado, 20 de mayo de 2023
Cinta, una entrada magnífica que va com
“anell al dit” per el fet que vàrem parlar.
Ha estat tot un detall per la teva part en honor a l’amistat que ens uneix a tots.
Malgrat haver llegit tota l’història que envolta a la proposta, esperaré amb entusiasme la teva exposició, sempre plena de immillorables dades històriques.
Una abraçada.
Tus incondicionales nos sentimos maravillados por tus quincenales regalos, ya sea en forma de concurso, totalmente inofensivo, o relatos/explicaciones sobre la obra de arte mostrada.
Tus escritos tienen una extensión, cultura, cuidada escritura, calidad humana y belleza que hace imposible no convertirse en adicto.
Obviamente me declaro impostor, puesto que mi arrabalera cultura haría imposible acertar ni una de tus propuestas, pero lo entiendo como un juego y la búsqueda me da un plus de diversión a temas tan bellos.
En este último relato nos haces una descripción concisa y tan exacta de lo vivido que produce un efecto inmediato de relectura.
Pasamos y olvidamos tan rápido por encima de todo que me ha encantado revivir tus deliciosos artículos.
Muchísimas gracias, brillante amiga.
Por cierto, espero verlo muy pronto!!!!