CASTELL PERALADA RESTAURANT
Aprofitant una estada a l’acollidor Hostal Empúries i gaudir d’un sopar al clàssic restaurant Miriam de l’Escala, l’endemà vàrem organitzar un dinar al Castell Peralada restaurant amb l’excusa de visitar el museu adjacent. Realment el museu val la pena per aquelles persones que els agraden els objectes de col·lecció i per conèixer la història del Castell.
Les primeres informacions sobre el castell daten del s . IX i al s. XIII es va reconstruir. Va pertànyer als bescomptes de Peralada fins que el 1927 l’industrial barceloní Dídac Mateu el va comprar. Va ser el seu fill Miquel Mateu i Pla qui el va remodelar i el va enriquir amb les col·leccions d’objectes domèstics diversos de totes les èpoques amb alguna peça molt valuosa (ceràmica i sobretot vidre) i una biblioteca amb algun incunable. Miquel Mateu, va ser un personatge arqquetípic de la societat catalana afí al règim, primer alcalde de Barcelona després de la guerra, amic personal de Franco i conseller de Falange Española.
La seva filla va ser la creadora del Festival de Música de Peralada i el seu marit, Artur Suqué molt afí a Convergència Democràtica va crear, Casinos de Catalunya. A més del casino, la propietat compta amb el celler Peralada que fa poc ha estat remodelat pel famós estudi d’arquitectura olotí RCR. Satisfeta la curiositat intel·lectual o la nostra tafaneria més inconfessable, ens vàrem dirigir al restaurant que ostenta una estrella Michelin. El cuiner és Javi Martínez que ens va oferir uns aperitius més agosarats i uns plats gastronòmics equilibrats. Sense treure mèrit al cuiner, hem d’admetre que l’ànima del restaurant és l’inefable Toni Gerez que havia estat maître i sumiller del Bulli i després va fundar Mas Pau amb alguns amics de professió, inclòs Ferran Adrià, fins que va anar a parar a aquest restaurant que el porta amb molta professionalitat i simpatia. És un amant dels formatges i ho demostra el llibre sobre el tema que ha publicat fa poc.
Però anem a presentar-vos l’àpat amb algunes fotos del festival.
Una dinar molt complet servit correctament per cambrers experimentats i algún aprenent amb interés. En Toni Gerez va estar molt generós i amable. El preu no és barat però l’indret i la gastronomia s’ho val.
- París era una fiesta - sábado, 20 de mayo de 2023
- HOMENATGE A LA TRUITA DE PATATES - sábado, 22 de abril de 2023
- TARTIFLETTE - sábado, 11 de marzo de 2023
Lluís, novament agrair-te aquesta militància que practiques en la gastronomia i el bon gust. Recordo haver fet un parell de sopars a Perelada durant la temporada del festival, però no l’he gaudit des que fa uns anys li van atorgar l’estrella. La veritat és que ja es veu que la familia Suqué-Mateu no ha reparat en “gastos” per aconseguir visibilitat gastronòmica.
Me’l apunto per anar fora de temporada. Un bon complement per una passejada per l’alt empordà.
pd. Has estat discret en qüestions econòmiques. Ja et preguntaré
Manel
Deliciosa entrada com sempre, Lluís. Excel·lent combinació de gastronomia i dades històriques interessants. Impressionant la taula de formatges; deu ser molt difícil escollir, encara que suposo que ajuda el maître a fer-ho. Moltes gràcies i una abraçada.
Molt completa entrada, Lluis, com ens tens acostumats…!!! Fa molts anys que no hi he anat, i m’agrada saber que cada cop la visita pot quedar més “enriquida”! Has mostrat la gran varietat de plats de degustació, tots amb un aspecte molt atractiu, i m’agradarïa saber quin o quins has gaudit especialment…
Bé, enhorabona per aquesta “constant” en la vostra vida de gaudir d’altres Masterchefs!!! La cata d’olis també m’ha agradat…cada cop forma més part de la degustació de bons aliments de la nostra terra.
Una forta abraçada!
Cristina
Lluis, una presentació híbrida de història i gastronomia.
Molt interessant la part històrica i excelent la part gastronòmica.
Les fotos, autèntic art.
👍👏
Lluís, com a tu, de curiositat “intel·lectual” no me’n falta, i d'”inconfessable tafaneria” me’n sobra!
Ja, ja, ja.
Magnífica visita al Castell de Peralada que jo només vaig conèixer de molt petit, quan dintre la torre emmerletada hi imaginava princeses i prínceps.
Dit col·loquialment, he flipat amb les creacions de la cuina! Les meves papil·les gustatives no han deixat de segregar per culpa del meu cervell que s’imaginava tastant-los amb voracitat.
No hi ha tan sols molta imaginació, les meves papil-les cerebrals em diuen que ha d’estar molt bo.
El minitatin, l’airbag (deu meu!) i tots i cada un dels plats fins a l’últim … abans del “misteriós” compte.
He de confessar que podria pagar quasi el que fos després de la teva recomanació.
(Pel que fa als formatges, quin plaer, ja l’elecció del Comté als entrants em sembla ajustada i genial)