BAR VERAT
Avui us porto a la palestra una taverna gastronòmica en un lloc ben allunyat d’on s’acostuma a anar a sopar. Sopem sempre per l’Eixample que compta amb una supèrbia oferta gastronòmica amb diversos restaurants estrellats, però vet aquí que lluny d’aquest, eix com si es tractés d’un petit estel perdut, apareix el restaurant Lluerna al que ja fa temps li va ser atorgada una estrella Michelin. Doncs bé a tocar d’aquest restaurant i vinculat amb ell hi ha una taverna que ofereix una cuina cuidada, pensada i suculenta. El creador d’aquesta cuina és l’apreciat i merescudament valorat Víctor Quintillà. Ens trobem en un local funcional amb una estètica moderna amb voluntat de no destacar. Mobiliari pràctic i llum pensada per assistir les taules sense més. Potser el més interessant del lloc, és que ofereix una gastronomia amb una RQP molt competitiva. El restaurant ens presneta tres menús i plats a la carta.: varem optar pel Menú Festival que ens dona la oportunitat de degustar els plats que el xef més destaca.
Les postres no varen decebre però hi va haver més irregularitat.
Com que no havíem begut gaire, vam arrodonir els postres amb unes copes d’olorosos variats: Garrofó, Fino Maestro i Airam , per festeig de tots els comensals. Ens va faltar provar els canelons de rostit, la orella de porc o la terrina de garrí ibèric. En definitiva un local que us recomano amb molta seguretat.
- París era una fiesta - sábado, 20 de mayo de 2023
- HOMENATGE A LA TRUITA DE PATATES - sábado, 22 de abril de 2023
- TARTIFLETTE - sábado, 11 de marzo de 2023
Felicitats novament, Lluís. Avui ens ofereixes un passeig per una taverna que te molt bona pinta. Conec la Lluerna i vaig gaudir la vegada que hi vaig anar, així que aquest suggeriment és un encert assegurat.
Per cert, aquests descobriments, si ho són acompanyats de gent que t’estimes i forma part de la teva memòria, encara resulten més deliciosos.
Felicitats per tota la colla.
Lluís i companyia, enhorabona per la trobada, per les tapes consumides d’atractiu aspecte, i sembla ser que també de gust. Ah!, i de vi ja veig, sobrats per tot arreu.
Amic, anem agendant llocs, igual que ho fem amb llibres, películes, viatjes…
Un “sarró” sempre ple de fantàstics “pendents”…
Una abraçada a tots els entaulats.
Una altra enhorabona pel teu article, Lluís. Aquesta vegada s’afegeix als teus exquisits comentaris gastronòmics la sorpresa final de la foto que us mostra entaulats als cinc amics. Com li deia al Pepe, sempre fa il·lusió saber de les trobades i creix l’anhel de futures abraçades i d’anar a Barcelona per tastar les teves propostes.
Gràcies. Petons.
Lluís, que bé vàrem sopar, degusta’n cada un dels plats, brinda’n amb els bons vins i olorosos amb els que tu els vas maridar esplèndidament… i encara vam tindre temps de xerrar sense parar, com metralletes! Ja ho vam comentar per wsp, oi?, ja, ja, ja. No sé com vam poder fer-ho tot a l’hora, però va ser una estona fantàstica.
La teva proposta gastronòmica no va defraudar a ningú. Recordo encara la gustosa carxofa amb tòfona, el nigiri català de trinxat (tan bo i ocurrent) i especialment, fixat quina beneiteria de recordar, la cruixent i torradeta raspa del llobarro a l’andalusa que ens vàrem cruspir entre tu i jo pràcticament sencera!
Un veritable “Festival” (com es deia el menú triat) rematat, en el meu cas, per una escuma de crema catalana, lleugera i deliciosa.
Tot un encert! Originalitat ben duta a terme, resultats suculents, tracte amable i acurat i, com tu dius, molt bona RQP.
I perquè no tot siguin flors i violes assenyalaré únicament que la decoració del local em va semblar un pelet freda, poc acollidora de tan funcional… clar que el caliu ja el varen posar la seva amabilitat i el nostre plaer de gaudir, al voltant d’una taula, d’una amistat xerrameca i ben regada.
Gràcies, maco. Compta amb mi quan vulguis per repetir un d’aquests moments de plaer compartit que queden a la memòria.