“Atardecer eterno. Ruta del sol de medianoche”. Laponia Finlandesa. “Trekking, bici i canoa”.

Aquest fenomen sorprenent conegut com a “el sol de mitjanit”, és com un capvespre etern, el sol sempre en l’horitzó, no arriba a amagar-se en les remotes terres de Lapònia.

Lapònia, terra mítica situada en el Cercle Polar Àrtic, compartida per diversos països: Finlàndia, Noruega, Suècia i Rússia.

La Lapònia finlandesa està coberta de boscos i erms que es perden en l’horitzó, on viuen els pobles Sami criant ramats de rens i huskys.

Terra de contrastos on el sol no es posa a l’estiu i sempre és de dia, de temperatures sota zero a l’hivern, d’aurores boreals que omplen el cel de colors en uns mesos determinats, entre setembre, octubre i abril.

Lapònia és també la terra de Santa Claus. Té la seva llar oficial a Rovaniemi, a 800 quilòmetres d’Hèlsinki. Va ser destrossada durant la Segona Guerra Mundial, però el prestigiós arquitecte finlandès Alvar Aalto va idear reconstruir-la amb forma de ren, deixant clar que Rovaniemi viu en un Nadal permanent.

Visitar al protagonista nadalenc de la innocència, Papa Noel i, deixar-li en persona la carta de desitjos, pot ésser un dels moments més màgics per a viure.

La Lapònia finlandesa, en finès Lapin maakunta i en sami septentrional Lappi, és una de les 19 regions de la República de Finlàndia. És famosa per la seva vasta naturalesa subàrtica, els centres d’esquí i els fenòmens naturals, inclosos el sol de mitjanit i l’aurora boreal. La seva capital administrativa és la ciutat de Rovaniemi, on es troba també el Museu Àrtic.

La regió de Lapònia té aproximadament uns 183.775 habitants, que representen el 3,6% de la població de Finlàndia. La densitat de població és clarament la més baixa del país. Les ciutats més notables de la província, a més de la seva capital, són Kemi, Tornio, Kemijärvi i Inari.

Finlàndia està plena de Parcs Nacionals, una forma de protecció i conservació de la naturalesa.

La Lapònia és per a viatgers que busquen visitar terres llunyanes, paisatges salvatges i que busquen aquest silenci únic que només es pot sentir on la naturalesa regna per sobre de tot i, on la vida no ha estat fàcil per a l’ésser humà.

L’hivern és la millor època per conèixer la Lapònia, segurament la més bonica. Els paisatges de boscos i erms s’omplen de neu i en alguns llocs és tant espessa, que aconsegueix que s’inclinin els arbres amb el seu pes.

No obstant això, nosaltres vàrem decidir visitar-la al estiu, deixant per un possible Nadal, tornar-hi i poder contrastar els dos mons estacionals.

Vàrem veure que la travessia de la Lapònia finlandesa a peu, en canoa i bicicleta podia ser un fascinant recorregut sense utilitzar mitjans mecànics, allotjant-nos en cabanyes de troncs i en tendes.

Partirem des de Enontekio, travessant el Parc Nacional de Pallas-Yllastunturi fent trekking fins al riu Ounas, el que descendirem en canoa fins a Kaukonen i, des de aquí, recorrerem el reste de la Lapònia amb bicicleta fins arribar a Rovaniemi, la seva capital..

Enontekiö és un municipi que té una població aproximada de 1.900 habitants, situat en l’extrem nord-oest del país entre la frontera sueca i la noruega.

El punt més alt de Finlàndia, la muntanya Halti, s’alça amb els seus 1.324 msnm, al nord de Enontekiö, on el municipi ocupa una part dels Alps escandinaus.

Molta gent pensa que la Lapònia és una regió coberta eternament per la neu, però com tot l’Àrtic meridional, entre juny i octubre els boscos de coníferes, bedolls i les zones de tundra abandonen la seva vestidura blanca i els rius i llacs tornen a ser navegables.

Durant el trekking, travessant el Parc Nacional  de Pallas-Yllastunturi, gaudirem dels diferents ecosistemes, d´aquests boscos d´avets i tundra amb bedolls, cels de colors blaus turquesa, nits amb llum solar permanent, pernoctant en cabanyes de fusta, algunes amb saunes i també de llacunes i rens.

Encara que la ruta no requereix condicions físiques excepcionals, és necessari estar en una forma adequada per a realitzar les etapes. És imprescindible poder caminar amb una motxilla d’uns 12-15 quilos. Cal transportar en les motxilles tot lo necessari per a aquestes etapes, menjar inclòs.

Són etapes d´autosuficiència.

El recorregut és fàcil i no cal travessar terrenys escarpats, pantans ni zones similars, tot seguint les senderes del parc.

Així aconseguirem realitzar un trekking de 60 km pel Parc Pallas-Yllastunturi, el més al nord de Finlàndia en 3 etapes.

Un recorregut entre suaus pujades i baixades en una de les regions naturals més espectaculars de la Lapònia, aconseguint cims com el Pyhakero de 711 metres d’altitud, podent veure perdius nivals i rens, entre altres espècies.

Al arribar al riu Ounas deixarem les motxilles per aventurar-nos en el món de la navegació en canoa. La logística en aquest punt ens permet substituir les motxilles pels bidons estanca que ens serviran per transportar tot lo personal, així com també el menjar. Continuem en un viatge de autosuficiència personal i de grup.

Remarem en canoa riu avall amb la corrent a favor entre boscos de coníferes i bedolls, fins arribar a Kaukonen.

Recorrerem en diferents etapes uns 140 km de riu, gaudint de les zones tranquil·les i sobre tot dels seus ràpids. Navegar entre ràpids és molt intens i emocionant, ja que en aquests moments el riu et demana molta habilitat i concentració, així com una bona coordinació amb el teu company de rem.

El descens en canoa no és molt tècnic i per lo tant assequible a persones sense experiència, però hi ha alguns ràpids (grau II i III) i trams on cal navegar entre grans pedres.

Portem neoprens de 2 mm i roba de recanvi en els bidons estancs per si hi ha alguna remullada imprevista. També armilla salvavides i casc.

Les etapes són d´uns 35 km per dia. 4 etapes. Per a fer aquests quilòmetres d´etapa en canoa és necessari estar entre 6 i 8 hores navegant.

El riu Ounas creua Lapònia de nord a sud des de Enontekio fins Rovaniemi i nosaltres recorrerem la seva part central que va des de Niemi fins a Kaukonen, en un entorn màgic adornat per un espès bosc que cobreix les ribes i on de tant en tant ens acompanyaran aus aquàtiques nedant o volant sobre l’aigua

Una vegada a Kaukonen, continuarem la ruta amb bicicletes de muntanya rodant per pistes fins a Rovaniemi.

En aquesta petita i bonica població haurem de modificar la logística. Canviarem els bidons estanca de les canoes per les alforges de les bicicletes. En elles, com ja és rutinari, hi posem tot lo necessari per sobreviure en paratges salvatges, roba personal, sacs de dormir, menjar bàsic, etc.

La ruta en bici és un recorregut fàcil, sense trams tècnics, en pista normalment en molt bon estat i com els dies són molt llargs, hi ha molt de temps per a fer les etapes.

És fa necessari muntar en bicicleta amb la soltesa suficient per a fer el recorregut proposat. Les etapes són d´uns 70 km cada una d´elles. 3 etapes

Avançant per pistes d’escassa dificultat i sense grans pendents, encara que no vol dir que la ruta sigui plana ja que hi ha molts petits turons a Lapònia, pedalarem pel bosc passant per algunes granges, pobles i petits llacs com Maunujarvi i altres no tan petits com el Unari o el Norvajarvi, prop de Rovaniemi.

Durant la travessa en bicicleta tenim la sort de veure alguns rens, tant a la pista de terra com a peu de bosc.

Aquest ha estat un tipus de viatge pròxim a una expedició, implicant un important esperit de grup i col·laboració.

Els treballs com moure canoes, cuinar o arreglar punxades de bici, entre altres coses, es fa entre tots. Es tracta d’una ruta autosuficient, per la qual cosa és necessari portar tot lo que necessitem per a cada fase amb nosaltres, lo qual  implica afinar amb l’equipatge i el menjar bàsic i imprescindible.

En quant a cartografia, utilitzem mapes de 125.000, 50.000, 100.000 o 200.000, segons la part de la ruta, a més de brúixola i GPS.

Durant la travessia portarem una dieta condicionada per la rapidesa i el pes. Els menjars seran tipus pícnic. Els sopars seran calents aprofitant la nostra logística personal.

Només en els indrets de suport extern per canviar la motxilla pels bidons o aquests per les alforges, gaudim de un bon llit i un bon i estimulant àpat.

Esmorzar: Cafè, cacau, te, llet en pols, galetes, pa, melmelada, cereals, formatge.

Dinar: Pa, formatge, embotit, paté, fruita seca, galetes dolces i salades, xocolata, sopa, taronjada, llimonada (sobres).

Sopar: Pasta, arròs, salsitxes, bacon, tonyina, sopes, postres en pols.

Nits en cabanyes rústiques. Altres nits, en tenda de campanya.

En algunes zones, les cabanyes tenen annexionades una sauna que fa les delícies del grup. Després d´una llarga jornada, et fa sentir de meravella.

Arribats a Rovaniemi, després d´uns 400 Km d’aventura sense emprar mitjans motoritzats, haurem travessat aquella línia imaginaria i màgica del Cercle Polar Àrtic.

Una aventura que ens permet tenir una visió autèntica d’una de les zones més salvatges d’Europa.

A Rovaniemi, en una magnífica casa, gaudirem d’un sopar de luxe amb productes locals com a ren, peix fumat,etc.

També dormirem esplèndidament en un bon i esperat llit, somiant en el magnífic viatge realitzat i, esperant que la carta de desitjos entregada en mà a Papa Noel, es faci realitat.

Vídeo: gaudiu del descens dels ràpids del rio Ounas, en la nostra travessia per la Lapònia finlandesa.
Pere Sánchez

Pere Sánchez

Pere Sánchez. Metge. Apassionat dels viatges, el trekking, la lectura i la música. Gaudint de la vida amb família i amics. "Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has d'arribar-hi, és el teu destí.."

8 comentarios en «“Atardecer eterno. Ruta del sol de medianoche”. Laponia Finlandesa. “Trekking, bici i canoa”.»

  • el sábado, 10 de abril de 2021 a las 7:01 pm
    Enlace permanente

    Ostras Pere!!!! Esteu fets uns CRACKS!!!! Quina aventura i què valent i “fit” s’ha de ser i estar per a fer un viatge com aquest!!! Has trobat la companya perfecte, LA LOLI!!!
    Cel.lebro que gaudiu tan intensament!!!
    Una forta abraçada!
    Cristina

    Respuesta
  • el domingo, 11 de abril de 2021 a las 2:21 pm
    Enlace permanente

    Pere, quina passada de viatge! Realment s’ha de estar en forma per emprendre aquest circuit, però ja veig que la recompensa val la pena: unes impressions sensorial i emocionals per recordar tota la vida i que podem tastar gracies a la teva magnífica descripció i fotografia. Gracies per compatir-ho.
    Una abraçada.

    Respuesta
  • el domingo, 11 de abril de 2021 a las 5:14 pm
    Enlace permanente

    Un viaje fascinante Pedro, siempre he tenido Laponia entre mis destinos soñados aunque evidentemente no con un planteamiento que requiere una forma física como la de Loli o la tuya ¡menuda pareja, hechos el uno para el otro también en este aspecto! Pero espero hacerlo de forma menos ambiciosa y estoy segura que incluso así será fabuloso. Y aprovecho para recomendarte “EL último lapón” de Olivier Tuc, una historia negra pero también una aproximación a la cultura sami muy atractiva. Besos.

    Respuesta
  • el lunes, 12 de abril de 2021 a las 10:56 am
    Enlace permanente

    Espectacular proposta la que presentes Pere. Va estar entre els meus destins, (no amb l’abast que ho descrius) fa un bon grapat d’anys. Ho volíem fer amb els xavals quan tenien 10 o 12 anys, no va poder ser. Ara, ja se m’ha passat l’arròs. Crec que encara faré alguna sortida de les anomenades “grans” però quasi segur que hi haurà molt més ciment que verd en els meus destins. Ja sé que sona una mica a transgressió en el context d’aquest grup però m’interessa més. Això de la natura es reduirà a Can Pepe de tant en quant, i a Menorca a l’estiu.

    Respuesta
  • el lunes, 12 de abril de 2021 a las 6:30 pm
    Enlace permanente

    Fantastica aventura, Pere. Ahora mismo me da envidia no haberlo hecho, porque la mejor forma de conocer un país o un espacio fisico, como en este caso es Laponia, es pateándoselo. Además en tu viaje, “pateada” muy variada, con bicis y canoas….., fantástico!!
    He estado en Islandia y en el Artico noruego, en Cabo Norte y toda esa zona polar tiene un atractivo especial…., la luz, el frío cortante, las aguas del mar, lagos y rios….azul intenso. Me he acordado de todo eso leyendo tu relato y viendo las fotos.
    Un gran viaje y un buen artículo.
    Gracias y un abrazo

    Respuesta
  • el lunes, 12 de abril de 2021 a las 11:11 pm
    Enlace permanente

    Gran relato de tus viajes una vez más ,amigo Pere. Es un placer hacer este triatlón desde mi sillón.
    Tenéis un espíritu fantástico!!!Vivir días sin luna debe ser una experiencia sobrecogedora.
    Espero más entradas tuyas tan bien descritas…así me ahorro el viaje.
    Un beso enorme a los dos

    Respuesta
  • el martes, 13 de abril de 2021 a las 9:03 pm
    Enlace permanente

    Amics, gràcies per haver-nos llegit i sobre tot que ho hagueu sentit i gaudit, si més no, des de el confort de la butaca.
    Una abraçada a tots.

    Respuesta
  • el domingo, 18 de abril de 2021 a las 9:16 am
    Enlace permanente

    Pere, vaig tard, però finalment he tret el temps per no deixar de llegir el teu article.
    M’ho he passat molt bé llegint-lo i m’ha produït un munt de sana enveja
    El viatges a on tires de bici, embarcacions, llargues caminades…, crec que són dels més estimulats en l’àmbit físic i fins i tot mental i, com deia Gabi, la millor manera de conèixer el lloc a on estàs.
    Gràcies, amic viatger per fer-nos sentir l’encís de llocs tan atractius com aquesta màgica Lapònia finlandesa.
    Una abraçada

    Respuesta

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *