AL KOSTAT

Vaig conèixer el cuiner de l’Alkimia, Jordi Vilà, quan va començar al restaurant Abrevadero fa molts anys. Potser cap allà el 2000. Després el vaig seguir quan va obrir l’Alkimia al carrer Indústria i finalment va traslladar el seu restaurant a la Fàbrica Moritz, quan aquesta casa de cerveses va completar la rehabilitació del seu imponent edifici. Més tard, quan la crisi econòmica assetjava també a la restauració, va aplicar una fòrmula ja coneguda -la vaig veure al Racó de Can Fabes durant la crisi econòmica de principis del 2000- que consisteix a aprofitar les instal·lacions per reservar un menjador, o algunes taules, per una cuina més informal i no tan sofisticada, però gastronòmicament impecable a un preu assequible per alegria dels que ens agrada el menjar. Així va nèixer Al Kostat que ha continuat tenint l’èxit dels clients que omplen el restaurant a vessar. Jordi Vila és un cuiner amb certa notorietat mediàtica però sense proposar-s’ho. Potser tothom l’estima perquè sempre es presenta amb certa modèstia però amb una sòlida honestedat professional. Va venir-nos a veure a la taula, detall que no acostuma a fer habitualment, però va estar molt agraït que fóssim seguidors de llarg recorregut.

Arribem al portal d’una casa de Sant Antoni i pugem al principal. Portes de fusta antiga, paviment hidràulic i una decoració elèctrica discutible, però que deixa que l’arquitectura noble i clàssica s’imposi en tot l’ambient. 

Ens acomoden en una taula espaiosa i ens porten begudes i oli per sucar mentre esperem el primer. La carta es prou àmplia per abraçar tots els gustos.

Comencem per unes croquetes de rostit embolcallades amb una fulla de cabdell d’enciam. El contrast entre la croqueta crocant i calenta i l’enciam fresc i dental fa que comencem a salivar.

Després continuem amb uns ceps amb cansalada lleugerament cuits però conservant tota la textura ferma

Un tàrtar de tonyina amb cireres molt bò, que la meva precipitació estomacal ens va deixar sense foto.

Continuem amb uns ous estrellats amb botifarra del perol i tòfona, extraordinaris, per reconciliar-se amb el teu enemic

Un plat de primera divisió va ser les múrgoles a la crema amb galeta de parmesà, un clàssic de la casa que no podeu deixar-vos perdre a la primavera quan apareixen aquestes flors micòtiques (diuen que, en realitat, els bolets son les flors del micel.li)

Un dels plats que acostuma a fer el cuiner són aquests peus de porc Pierre Koffman, cuiner francés autor d’aquest plat , es presenta al plat sencer, però totalment desossat i que el cuiner només deixa les falanges distals, glacejat amb una salsa sublim i acompanyats de rossinyols. Un plat que va oferir a l’efímer restaurant 1856 que també va obrir en Vila a la Moritz i que va haver de tancar al cap de poc temps.

De postres varem demanar una mouse de xocolata, de la que tampoc tinc foto, i una torrija , de les top 10 de Barcelona.

Vàrem acompanyar l’àpat amb dos botelles de Cíclic, un vi fet amb garnatxa blanca de la bodega Lagravera situat a la Serra Llarga, un indret molt singular del Penedés. Un vi de terroir molt suggerent.

Un sopar que varem poder gaudir tranquils, relaxats a unpreu excepcional (50€ xp) per la qualitat dels plats i la categoria del restaurant.

No deixeu d’anar a aquest restaurant que ofereix una cuina de temporada però amb personalitat, amb molta tècnica però molt propera, molt honesta. Reserveu perquè no és fàcil trobar taula.

Al Kostat

Ronda de Sant Antoni, 41,

08011 Barcelona